15/08/2017

Són atletes els ‘runners’?

2 min
Una cursa celebrada fa uns dies a Sydney

No hi ha sobretaula o tertúlia d’amics en què no es parli de running o de gintònics. Són dos temes de conversa allunyats entre si, però dels quals trobarem més entesos per metre quadrat que de cap altre. Mentre que pronador o supinador s’han convertit en termes habituals de l’argot de més de 2,5 milions d’espanyols que corren setmanalment, l’atletisme com a esport està passant per un dels pitjors moments de la història. Si preguntem entre els contertulians qui ha guanyat els 1.500 metres en els Campionats del Món celebrats l’última setmana, de ben segur que no trobaríem resposta.

Aquest esport que és l’origen del moviment olímpic pateix per ser significatiu com una de les primeres disciplines esportives en l’àmbit mundial. Les seves principals figures dels últims anys, Usain Bolt o Mo Farah, es retiren i el deixen orfe. La IAAF està presidida per un referent i no podem dubtar de la seva gestió: Sir Sebastian Coe, exatleta, responsable dels Jocs Olímpics de Londres. Però ni patrocinadors, ni espectadors, ni mitjans el troben prou atractiu per invertir-hi, veure’l o creure-hi.

Al carrer passa una situació totalment antagònica. Surtis a l’hora que surtis, a la ciutat o vila que ho facis trobes gent corrent. Es venen, anualment, tres milions de vambes per córrer a Espanya, amb un cost mitjà d’uns 85 euros. Si analitzem les curses populars, veiem que s’ha incrementat notablement el nombre de participants. En qualsevol tipologia, des de curses de curta distància i poc nivell competitiu -com la que organitzen uns populars magatzems a la ciutat de Barcelona-, passant per esdeveniments envoltats de tot el màrqueting possible -com la Cursa dels Bombers o la San Silvestre Vallecana-, fins a arribar a les principals maratons del món -com les de Nova York, Londres i Barcelona-, en els últims quinze anys s’ha multiplicat per deu el nombre de participants de mitjana.

El turisme s’ha convertit en un factor clau per entendre també l’atractiu d’aquest mercat per a les ciutats. S’estima que l’impacte econòmic de la Marató de Nova York supera els 350 milions de dòlars per edició. Les companyies de consum, siguin asseguradores, bancs o companyies d’equipament esportiu, veuen els actius patrocinables del running com un mercat d’alt interès estratègic. Si els mercats són sorprenents, l’esportiu alguns cops encara ho és més. Però el cas de l’atletisme i el running ho ha dut al límit. Atletisme i running són el yin i el yang. ¿Se senten atletes els runners?

stats