17/10/2016

Sortir al mercat

2 min
Sortir al mercat

Sortir al mercat amb les mans lligades i un pes a les cames. Així apareixerà el Barça si es consuma la decisió de prescindir d’Aleix Vidal al més aviat possible, potser al mercat d’hivern si ens fixem en la reunió a Andorra entre el seu representant i Robert. Dissabte es va certificar que no compta per a res en els plans de l’entrenador. Quedar fora de la llista de convocats fins i tot el dia que no hi ha un lateral dret per jugar contra el Dépor envia un missatge inequívoc a tothom: el Barça té un problema amb el lateral dret català i té certes urgències per treure-se’l de sobre tenint en compte el que pugui estar passant dins del vestidor.

Si això és així, i tots els indicis (tot i que no les declaracions dels protagonistes) apunten cap aquí, el club i la Ciutat Esportiva estan agafant un camí perillós. Aleix va arribar la temporada passada per 18 milions fixos més un de variable que pot arribar als 22. Té cinc anys de contracte. En queden quatre. Comptablement queden uns 14 milions d’euros per amortitzar. ¿Hi ha algú al mercat que estigui disposat a pagar aquesta quantitat sabent que no juga ni jugarà i que no entra en els plans de l’entrenador? Potser es pot enganyar algun club italià necessitat d’un reforç d’aquest perfil però estem parlant d’una cessió o d’un traspàs bastant inferior a les quantitats que el Barça té encara pendents d’amortitzar. I si això passa, revertirà directament en menys recursos econòmics (perquè hi haurà pèrdues) per a futures operacions per reforçar la plantilla. Per tant, la dinàmica en la qual hem entrat té, segur, tot el sentit esportiu però potser no és la més intel·ligent pensant en l’estratègia de sortida. Fer seure Aleix Vidal a la grada el devalua per a qui el posi al mercat i ofereix una oportunitat d’or a qui mirant-s’ho des de fora vulgui sortir a comprar sense gaires diners.

En el seu moment, Guardiola va decidir prescindir d’Ibrahimovic i provocar un cop encara més important en els números del club. En aquella època, Ibra era un problema estructural. Futbolístic i de gestió de vestidor. Ni la institució ni el vestidor es podien permetre allargar-ho i en van assumir la factura. ¿De debò no es pot trobar una estratègia consensuada en el cas Aleix que mantingui el que és sagrat en les decisions esportives i no lesioni massa l’economia del club? Queden un parell de mesos per resoldre aquesta incògnita. Sembla un tema menor però els números del club no estan per determinades operacions.

stats