Cristhian Stuani, el davanter que el Girona no sabia que existia

Girona“Per al Girona tenir Cristhian Stuani és un luxe”, defensava Pablo Machín l’estiu del 2017, setmanes abans de l’estrena històrica dels gironins a Primera. “Ens donarà moltes coses, encaixa amb el que necessitem. És un lluitador, porta a la sang el gen uruguaià. I si nosaltres tenim algun tret distintiu és el de no abaixar mai els braços”, afegia Jordi Guerrero. Cap dels dos s’equivocava, però potser no s’esperaven que Stuani tingués una transcendència que l’ha convertit en imprescindible. Perquè el seu nom ja fa dies que s’ha instal·lat com a màxim golejador del Girona a la LFP i ara com ara és la gran esperança en l’intent de tornar a l’elit.

El davanter blanc-i-vermell ha estat el millor d’un 2019 desastrós en l’aspecte esportiu. Fins al 12 de maig Montilivi vivia un conte de fades, però els d’Eusebio es van anar embolicant cap a un precipici amb destí a l’infern de Segona, en què el com va fer més mal que el què. “No soc capaç d’assimilar aquest desenllaç. No ho entenc, de veritat. Creia que la permanència acabaria arribant, però no ho feia. I quan ens va tocar anar-la a buscar vam tenir por de no aconseguir-la”, resumia el val·lisoletà, entre llàgrimes. Amb tot el que havia costat fer realitat aquell somni, res feia pensar que s’esvairia tan aviat.

L’aposta per recuperar els dies de glòria, però, batega amb força. La direcció esportiva ha dissenyat una plantilla amb la qual espera culminar amb èxit una temporada que està sent difícil d’assimilar. A l’equador de la Lliga, els resultats no són positius: són fora dels llocs de play-off i a cinc punts de l’ascens directe. I sort que Stuani continua vestint de blanc-i-vermell. “L’endemà del descens ens vam asseure a xerrar, estàvem molt tocats. És una persona amb orgull i principis, té una espina clavada”, assegurava Quique Cárcel, que va aconseguir retenir-lo amb el campionat ja començat.

No hi ha cap altra operació que hagi engrescat tant com la renovació de Stuani, que després de dues temporades meravellant a Primera ha protagonitzat un escandalós inici individual: l’uruguaià ha marcat 16 gols en 17 partits, i ha participat en les 9 victòries del Girona a la Lliga. Els números no enganyen. El balanç de punts quan ha marcat és de 28 sobre 33 possibles. Quan no ha vist porteria, l’equip només ha lligat 3 punts dels 30 en joc. Per trobar un triomf gironí sense un gol seu cal remuntar-se al 3 de novembre del 2018, a València.

Dependència ascendent

La Stuanidependència és un fet. Aquest curs, els 16 gols esmentats representen el 57% dels gols marcats, un total de 28. És l’impacte més gran de les tres temporades que fa que juga a Montilivi. El curs 2017-18 l’uruguaià va marcar el 42% dels gols gironins a la Lliga, 21 de 50, i el 2018-19 el 51%, 19 de 37. Sumades totes les competicions ha celebrat 58 gols en 85 partits repartits de la següent manera: 21 en 33 partits, 21 (19 a la Lliga, 1 a la Copa i 1 a la Supercopa de Catalunya) en 35 i els 16 en 17. “Aquí soc feliç, valoro especialment tot el que em fan sentir. El vincle entre les dues parts va néixer quan ens vam unir. Em sento responsable del que va passar i donaré tot el que tinc per tornar a Primera amb aquest club”, exclamava Stuani, en una declaració d’amor que l’ha convertit en l’emblema d’una generació d’aficionats que senten que liderats per ell tot és possible.

Amb el pas del temps la localització dels gols continua centrant-se a l’interior de l’àrea. La cama dreta segueix sent la més fiable, amb 34 gols (10, 12 i 12, per cursos), seguida de les rematades de cap (10, 7 i 2) i la cama esquerra (1, 2 i 2). Aquesta temporada, però, ha afegit una novetat i acumula dos hat tricks, als quals es pot sumar els 10 doblets i els 32 partits en què ha petonejat les xarxes només una vegada. Ampliant la mirada, Stuani ha marcat en 44 partits i el Girona n’ha guanyat 25, n’ha empatat 10 i n’ha perdut 9. També ha transformat 16 dels 17 penals que ha xutat.

El Rayo Vallecano, el pròxim rival, tornant de festes, és la víctima preferida, amb 5 gols. Per a la col·lecció de nits per al record queden els duels contra l’Atlètic, el Madrid, el Barça i l’Espanyol, uns partits que novament espera viure lluint els colors del Girona, que tindrà un gran problema si no acaba la Lliga en primera o segona posició, perquè el play-off coincideix amb la disputa de la Copa Amèrica. I si comptar amb Stuani és un punt a favor, val més no saber el grau de suor freda que recorrerà la ciutat si l'equip s’ho ha de jugar tot sense la seva màxima estrella.