GIRONA FC

Stuani fa memòria dels grans dies del Girona (0-1)

Un golàs de l’uruguaià i el canvi d’actitud donen els tres punts contra el Fuenlabrada

Amb una deliciosa vaselina, Cristhian Stuani ha assegurat la victòria d’un Girona millorat a Fuenlabrada (0-1). L’uruguaià ha creat una autèntica obra d’art, però el més important de tot és que aquest gol pot ser un d’aquells que capgiren dinàmiques, deixant l'equip a la zona de play-off d'ascens. Perquè necessiten alegries i recordar-se que encara mantenen aquella màgia que els va fer especials. I res millor per tornar a ser qui vas ser que contagiar-te del millor jugador de la categoria, una bèstia que va decidir quedar-se quan el més normal hauria sigut fer les maletes i que comença el mes de febrer marcant el seu 20è gol del curs.

Al cap de 40 segons de partit, els homes de Pep Lluís Martí ja han forçat el primer llançament de cantonada. Dos minuts més tard han avisat amb perill en una jugada d’estratègia. I abans del minut 10 han obligat Biel Ribas a escopir un xut de Borja García després d’una bona jugada individual de Brandon Thomas, que s’ha estrenat com a titular en l’únic canvi del balear respecte a la setmana passada. Només per aquests tres petits detalls s’ha intuït un canvi d’actitud, el pas indispensable que ha de fer el vestidor si vol que els rivals el respectin.

El lema del conjunt madrileny, autèntica revelació de la temporada, és el d’orgull i humilitat; dos conceptes que el Girona ha de tenir ben presents ara que les coses no surten tan bé com tothom pensava. Perquè del passeig que es presagiava a l’estiu mentre la direcció esportiva s’anava traient cromos de la butxaca no en queda res. La Segona Divisió t’exigeix pencar, i no perdona. Es passa de lluitar pel descens a ser un aspirant a l’ascens en quatre dies. I si no, que li diguin al Deportivo, un històric que ho veia tot perdut fins que ha despertat.

El triomf blanc-i-vermell també trenca amb els mals resultats, sobretot a camp contrari, i permet a Martí una mica d’aire fresc. Tot i ser molt més perillós amb espais per córrer que proposant en atac estàtic, l’equip ha sabut adaptar-se a les incomoditats plantejades pel rival, interpretar bé el que demanava el joc i ser determinant a les àrees, un defecte que feia massa setmanes que acompanyava. Si Stuani ha aprofitat una gran assistència d’Aday per deixar bocabadats tots els espectadors amb un gol de traca i mocador, Asier Riesgo s’ha fet immens a la seva porteria. Fins a dues ocasions claríssimes de Caye Quintana ha rebutjat el porter guipuscoà, desesperat al veure com el Fuenlabrada ha fet mal amb molt poc. La primera oportunitat ha arribat després d’un servei de porteria que ha pentinat Nteka i ha deixat Caye tot sol, i en la segona s’ha vist cridat a sortir com els porters d’handbol.

Expulsió còmica

Brandon, lent, ha perdonat la sentència. I el partit ha passat a ser d’aquells que s’han de mastegar a poc a poc i en què la intensitat és innegociable. Les pilotes dividides, les segones jugades i la lluita han sigut una constant, però el Girona, que ha perdut Ignasi Miquel per lesió, no s’ha amagat. S’ha arremangat i ha baixat al fang, disposat a no donar cap acció per perduda. I quan ha vist premiat el seu esforç, no s’ha desviat ni un mil·límetre del camí. Tal com feia en els seus grans dies.

Tot s’ha acabat, però, quan Cristóbal ha penalitzat el Fuenlabrada amb una expulsió tan justa com còmica. Després que l’àrbitre li ensenyés la targeta vermella per una dura entrada a Granell, el VAR la convertís en una groga i el jugador hagués de tornar corrent dels vestidors, han passat cinc segons perquè una picabaralla amb el capità gironí fos la segona groga i hagués de tornar a marxar.