Stuani fa possible tot el que es proposi (2-2)
L’uruguaià, amb un doblet, iguala un desavantatge de dos gols contra el Deportivo
GironaAmb Stuani, el Girona viu eternament instal·lat en el dia dels enamorats. L’uruguaià va liderar la remuntada blanc-i-vermella en els últims minuts, després que el Deportivo tingués la victòria a l'abast. Però aquest equip ha canviat, ara comença a creure que és capaç de superar els mals moments. I amb un davanter com ell, que ha millorat tots els seus registres, suma 22 gols i fa possible tot el que es proposi, sempre tindrà un lleuger avantatge. Aquesta és la tercera setmana consecutiva sense perdre, en què ha sumat 7 dels últims 9 punts en joc.
28 jornades després els gironins van sortir amb un pivot defensiu de titular. I com són les coses, que una pèrdua de Rivera va provocar que ben aviat haguessin de córrer contrarellotge, perquè Mollejo no va desaprofitar el regal. Era el que li faltava al Deportivo, que feia set partits que guanyava, per acabar-se d’envalentir. Malgrat el desencant inicial, l’equip va plantar cara i va ser millor que el rival. D’acostaments per redimir-se ja en va tenir, com un llançament de falta de Granell que va fregar el travesser, un xut d’Aday que va tocar al braç d’un defensor dins de l’àrea –insuficient per xiular penal segons el criteri de l’àrbitre– o una jugada individual de Maffeo que no va trobar rematador.
Satisfet amb la feina feta a la primera part, el Girona va mantenir el to davant un conjunt gallec que protegia amb les ungles el curt avantatge. Borja García, des de la frontal però desviat, va ser el primer a intentar-ho. Després ho va fer Maffeo, inspirat i pletòric de caràcter. També ho va provar Brandon, ajustat al pal. Res, no hi havia manera. Pep Lluís Martí va arriscar donant minuts a Samu Saiz, esperant que es repetís el miracle de la setmana passada. I va aparèixer Bergantiños, amb una volea escandalosa que va entrar per l’escaire, per complicar-ho tot una miqueta més. Però si un ho desitja de veritat i s’esforça, l’atzar li pot somriure. Com Stuani, que sempre fa que el Girona presenti una rialla d’orella a orella.
