La justícia europea descarta que el Barça hagi rebut ajudes d'estat

Brussel·lesLa justícia europea no creu que el règim fiscal del Barça li hagi permès rebre ajudes d'estat, com sí que va decretar la Comissió Europea el 2016 en una investigació que també involucrava altres clubs de la lliga espanyola com ara el Reial Madrid, l'Atlètic de Bilbao, l'Osasuna, el València, l'Hèrcules i l'Elx. Aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha resolt que la Comissió Europea no va acreditar prou aquestes presumptes ajudes d'estat. Ho ha fet després que el FC Barcelona i l'Athletic Club presentessin un recurs davant la decisió de l'executiu comunitari.

De tots aquests clubs, el Barça, el Reial Madrid, l'Athletic Club de Bilbao i l'Osasuna estaven pendents d'haver de tornar a Hisenda fins a cinc milions d'euros en conceptes d'ajudes d'estat, segons el que va decretar la Comissió Europea. Ara, però, amb la resolució del TJUE, es lliuren d'aquesta imposició.

En què es basava la decisió de la Comissió Europea? Segons el comunicat que va emetre el 2016, es va considerar que es tractava aquests grans clubs com entitats sense ànim de lucre, mentre que a Espanya els clubs de futbol professional són considerades societats anònimes a efectes fiscals. Així, la Comissió creia que els quatre clubs s'havien beneficiat de tipus impositius inferiors a un 5% durant més de 20 anys "sense justificació objectiva".

Ara, però, el TJUE desacredita aquesta investigació. El tribunal recorda que la llei del 1990 va obligar tots els clubs esportius professionals espanyols a convertir-se en societats anònimes esportives (per les sigles SAE) per fomentar una gestió més responsable de la seva activitat. Alhora, però, recorda que es va establir una "excepció" per a aquells clubs que haguessin tingut resultats econòmics positius els exercicis anteriors a l'aprovació de la llei i que podien seguir funcionant com a clubs esportius i no com a societats anònimes. A aquesta exempció s'hi van acollir el Barça, l'Osasuna, l'Athletic de Bilbao i el Reial Madrid. Per això, explica, van tenir dret a un gravamen específic sobre els seus rendiments que fins al 2016 va ser inferior al de les SAE.

Per això, i perquè creu que la Comissió no va tenir en compte les dades de manera completa sinó que només es va refiar de les xifres que li donava l'estat espanyol de manera agregada sense demanar les dels clubs, el TJUE considera que cap d'aquests clubs va rebre ajudes d'estat perquè el seu règim fiscal era el correcte.