Targeta vermella a Trump

Seria un error oblidar que els poders polítics han abusat -i abusen- dels esdeveniments esportius i els esportistes per als seus fins. Però d’aquí a dir que política i esport són com l’oli i l’aigua, que mai no es poden barrejar, hi ha un món de diferència.

A Alemanya saben com ningú com van pervertir els nazis l’aparador de l’esport. Però la Bundesliga sembla ara més polititzada que mai i es dona per bo que els professionals mostrin el seu compromís polític i social. En aquesta columna ja s’ha parlat, per exemple, de l’entrenador del Friburg, Christian Streich, que en rodes de premsa s’endinsa en debats de primer ordre. El tècnic del St. Pauli, Ewald Lienen, tampoc s’està de mostrar clars posicionaments fora del camp. I Axel Hellmann, directiu de l’Eintracht Frankfurt, ja ha carregat sovint públicament contra els populistes de dreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD).

Aquesta setmana qui ha anat un pas més enllà ha sigut l’entrenador del Werder Bremen, Alexander Nouri, que en una declaració al seu compte de Facebook ha mostrat “la targeta vermella” a Donald Trump per haver decretat el veto a immigrants de set països de majoria musulmana. Nouri és alemany però també té la nacionalitat iraniana per l’origen del seu pare. Té família i bons amics als Estats Units, país on va jugar uns mesos al Seattle Sounders. Ridículament, amb el decret de Trump ara no hi podria viatjar. La denúncia pública de l’entrenador és clara: “Cap demòcrata ha d’acceptar que altres persones siguin jutjades i sancionades de manera global”.

Un altre cas polític a la Bundesliga l’ha hagut de gestionar el Darmstadt, que ha rescindit el contracte d’Änis Ben-Hatira després que el seu jugador s’involucrés en tasques de beneficència a través d’una organització considerada extremista salafista pels serveis secrets alemanys.

I últimament cada gener s’obre el debat polític de si el Bayern hauria d’anar a Qatar a fer l’ stage de pretemporada hivernal. Una pretemporada que altres clubs com el Bochum han deixat de fer a Turquia, entre altres qüestions, perquè el seu tècnic, Gertjan Verbeek, no vol tenir “res a veure” amb Erdogan, el president turc, a qui, per cert, l’estrella del Bayer Leverkusen Çalhanoglu ha donat clar suport -per a disgust de la classe política alemanya- en una campanya de vídeo organitzada a través de les xarxes socials.

A la Bundesliga cada cop més professionals manifesten la seva consciència política. Aquí no s’acceptaria tenir un president que es vantés d’haver estat afiliat a la ultradreta. A Fuerza Nueva, posem per cas. Però val més no mesclar ara el tractament del passat de la dictadura que fa un país i l’altre. Podria ser com barrejar l’oli i l’aigua.

Més continguts de