Thiago i Tello imposen el seu joc descarat a la Romareda
Partit balsàmic del Barça després dels patiments contra el PSG. L'equip de Tito Vilanova va convertir el Saragossa en la seva joguina un cop es va despertar d'un inici de partit ensopit, sense ritme. Però del tedi dels primers minuts es va passar al control absolut d'un partit en què Thiago Alcántara i Cristian Tello van fer sempre el que van voler amb un rival que cau a la zona de descens per primer cop en molts mesos. Un cop Thiago va imposar el seu estil de joc, el partit es va convertir en una festa privada per al líder de la Lliga, infinitament superior a un rival sense ordre i moralment derrotat. La Romareda va veure una versió moderna del Barça, amb ADN de La Masia i aquell desvergonyiment propi d'aquests jugadors joves que no s'espanten pel fet d'estar al costat dels millors.
El partit era ideal per donar minuts a qui en necessita per millorar el seu estat de forma, per donar descans als que arriben cansats a finals de temporada i per reforçar l'autoestima de cara als futurs duels contra un Bayern que també va golejar malgrat fer rotacions. Els patiments contra el PSG van servir per donar més arguments als que pensen que el Bayern és favorit davant d'un Barça que grinyola físicament i no deixa de superar problemes en forma de lesions. El Barça, però, sap que disposa de dues setmanes per fer pinya, recuperar energies i fer-se respectar amb el respecte que mereix un equip que acumula sis semifinals consecutives de la Lliga de Campions. I golejar sense despentinar-se a la Romareda era la primera etapa del full de ruta blaugrana. Sense forçar la màquina, sense cansar-se ni patir ensurts, el Barça va fer la feina en una nova jornada de Lliga en què es va demostrar la superioritat de la proposta futbolística blaugrana.
Responent des de la distància als bavaresos, el Barça va saber jugar amb els nervis d'un Saragossa en caiguda lliure per golejar, agradar-se i fer un pas més cap a un títol de Lliga que podria arribar durant les pròximes setmanes. Tito Vilanova va apostar per una defensa absolutament inèdita amb Adriano i Marc Bartra de centrals, i va donar a Gerard Piqué el partit de descans que feia temps que demanava. Adriano, recuperat de l'ensurt patit contra el PSG, va ser la parella de ball d'un Bartra centrat, autoritari i valent en la sortida de la pilota, tant en les passades curtes com en les llargues. Montoya i Alves ocupaven les bandes i un dels pocs que no van tenir descans era Xavi, que va saber dosificar-se a la perfecció contra un Saragossa inofensiu. Xavi va entendre a la perfecció el ritme del partit i va cedir el protagonisme a un Thiago que, després d'unes setmanes en què havia trobat el seu espai sobre la gespa, va convertir en tocs de màgia cada pilota que va tocar.
Un rival enfonsat
El Saragossa, de manera involuntària, va ajudar el Barça en apostar per una tàctica defensiva, esquerpa i sense poca ambició. Manolo Jiménez va semblar que acceptava perdre contra el Barça, que no va enyorar Messi, per centrar-se en els pròxims duels directes contra el Celta de Vigo i el Mallorca, i va oferir molts metres a un Barça que va anar sentint-se còmode de mica en mica. Amb el camerunès Song passant l'escombra, Thiago va fer-se un fart d'ocupar espais i va oferir la possibilitat a Tello i Alexis de mossegar l'espantada defensa aragonesa. Cesc Fàbregas, que ocupava la posició de fals 9 en què se sol moure Leo Messi, va ser qui menys mirades va atreure, amb moviments constants que no obtenien recompensa i una actuació no gaire brillant tot i jugar en una posició en què gairebé sempre ha excel·lit. Tot al contrari que un Cristian Tello que va tornar a ser el de Vigo, amb incursions letals i accions individuals fantàstiques. L'extrem de Sabadell ja ha patentat un tipus de rematada en què posiciona el cos amb tota la intenció del món i xuta amb l'interior. Un xut molt similar als que feia Henry.
El marcador, però, el va obrir Thiago amb un bon xut que va superar per primer cop la resistència del porter Roberto. Arribant bé des de la segona línia, Thiago Alcántara va canviar el destí del partit, i la seva figura no va deixar de créixer. No va perdre pilotes, va saber crear complicitats i va ser el principal aliat de Tello, autor del segon i el tercer gol. I tot, amb Valdés, que tornava a la porteria en un partit de Lliga després de complir la sanció de quatre partits, amb ben poca feina i observant com Bartra feia un altre pas endavant en la seva lluita per fer-se un lloc al vestidor del primer equip.
Per a Vilanova el partit es va acabar amb el 0-3, i llavors va començar de nou el pla per preparar el primer duel contra el Bayern. Molt tranquil a la banda, ràpidament va fer canvis: donant encara descans a Xavi Hernández, Cristian Tello i un Adriano Correia que va perdre algunes pilotes en moments puntuals. Amb Sergi Roberto, Abidal i David Villa a la gespa, el partit es va convertir en un autèntic suplici per a un estadi, el de la Romareda, que fa anys era un escenari hostil per al Barça i ara aplaudeix els jugadors d'un equip que camina amb pas ferm cap al títol de Lliga. I ho fa sense deixar de pensar en la Lliga de Campions.
