Tito: "El càstig més gran que tenim Mou i jo són les imatges"
Tito Vilanova estén la mà a Mourinho per oblidar el passat i reconeix que les imatges del dit a l'ull els perseguiran a tots dos tota la vida. El tècnic va dirigir el primer entrenament de la pretemporada.
BARCELONA.Amb dues rodes de premsa Tito Vilanova n'ha tingut prou per demostrar que parla amb claredat i que no defuig cap pregunta. Ahir, després de la primera sessió d'entrenament del primer dia de la pretemporada, el nou tècnic del Barça va sortir a la sala de premsa acompanyat per Andoni Zubizarreta per passar revista a l'actualitat blaugrana, i la primera pregunta va ser sobre l'indult de Villar a les sancions de Mourinho i d'ell mateix. I Vilanova va entomar la qüestió, la va controlar amb el pit i la va baixar a terra. "Que després d'un any encara n'estiguem parlant em cansa". Però va afegir, clar i rotund, sobre si la sanció va ser benèvola amb el portuguès i el posterior indult: "El càstig més gran que tenim Mou i jo són les imatges que duraran sempre, és un càstig per a tots dos". I el repicó: "Cadascú que ho interpreti com vulgui, he sigut molt clar amb el que he dit". Directe, sense pilotades .
Tito Vilanova quasi no va parlar de José Mourinho i de l'agressió de la Supercopa el dia de la seva presentació el 15 de juny, però un mes després va agafar la polèmica per les banyes per acabar-la. "Jo i Mourinho? Ja em va saludar al Bernabéu a la Lliga i no crec que tinguem cap mala relació". Davant aquesta mà estesa de l'entrenador del Barça cap al seu agressor, i rival a la banqueta del Reial Madrid, li van preguntar si seria ell l'encarregat de respondre als atacs de Mourinho, tal com va dir Sandro Rosell en una entrevista al setmanari Ara Tu d'aquest diari -"Si parla Florentino respondré jo, si parla Mou respondrà Tito", va dir el president-. "Contestaré si em sembla bé. Per què donem per fet que ens atacaran? Potser no fa falta. Però això ho marcarà com vagi l'any. Parlar del futur no serveix de res".
Tito Vilanova, però, va parlar de tot en el seu primer dia de classe . Per exemple, sobre quin títol prefereix guanyar aquest primer any. Va començar amb un tòpic, però es va acabar mullant: "Tots els títols són importants i no m'agradaria destacar-ne cap, però la Lliga és la regularitat i la Champions és la que tothom vol. Un d'aquests dos seria bo el primer any".
Ara mateix el Barça té 24 jugadors amb fitxa del primer equip -sense comptar Abidal-, i pensen a fitxar un central i un migcampista: "La idea de tenir plantilla reduïda m'agrada, però ho veurem durant la pretemporada i amb les opcions de fitxatge que hi hagi aquest estiu", va dir.
El primer entrenament
Tot i que dilluns van ser les revisions mèdiques i va ser quan els 14 jugadors convocats es van retrobar després de les vacances, el primer dia de feina real va ser ahir, una doble sessió. Ahir també es van incorporar al grup els vuit jugadors del filial -Oier, Ilie, Sergi Gómez, Carles Planas, Sergi Roberto, Kiko Femenía, Lobato i Rafinha- que completaran els entrenaments i els partits amistosos fins al 30 de juliol.
La visita d'Abidal
A banda de l'alegria de la tornada a la feina, els jugadors del Barça van tenir una gran sorpresa amb la visita inesperada d'Éric Abidal. El defensa francès va ser sotmès a un trasplantament de fetge ara fa tres mesos, el 10 d'abril, i va rebre l'alta hospitalària el 21 de maig, i ara està en ple procés de recuperació -per això va anar al gimnàs de la Ciutat Esportiva-, amb un estricte control mèdic. Abidal ho va aprofitar per parlar un a un amb tots els jugadors de la plantilla -va ser molt efusiva la seva abraçada amb Pinto-, i va conversar amistosament amb Andoni Zubizarreta i Tito Vilanova. Al Barça ningú vol parlar de la tornada d'Abidal a l'equip. No hi ha data: té tot el temps del món.
