Títols de prestigi
En ple esclat de la primavera l'equip s'ha permès el luxe d'instal·lar-se als quarters d'hivern. Estem en fase imprescindible de curar les ferides de guerra, del descans del guerrer abans de la batalla (semi)final. Són jornades de treball per a metges i recuperadors físics. De migdiades llargues, esmorzars a mig matí i desconnexió mental per arribar en condicions a un Sant Jordi decisiu. A més, els tres punts sumats a Saragossa van acompanyats de la recuperació i/o explosió de jugadors que l'equip necessitarà en el futur immediat com Thiago i Tello.
Els vents de la nova primavera ens traslladen algun debat enverinat a l'ambient que ens pot fer mal si no ens descolonitzem mentalment. El Barça és a 9 punts de posar al sac i ben lligat el campionat de Lliga. A la Romareda ja es va començar a sentir el "Campions, campions" i tothom té clar que la cosa està prou madura per caure en qüestió de pocs dies. Amb aquest panorama s'han activats els savis i profetes habituals per dir-nos que la Lliga està amortitzada, que ja es va guanyar per la castanyada, que el Barça no la celebrarà i que aquest any, a diferència de la temporada passada, el títol de Lliga vindria a ser com un Trofeu Carranza que lliura Ángel María Villar per una qüestió de simple cortesia. Segons aquesta línia argumental, no cal fer grans celebracions. Acabarà apareixent algú que ens recomanarà amb aquella suficiència de qui ho sap tot que un parell d'empleats del club aprofitin una nit i portin discretament el trofeu al museu. I que la festa pel títol es limiti a canviar el 21 pel 22 en l'apartat d'estadístiques de la web oficial del club. Tot plegat perquè, diuen els savis profetes, la Lliga no tindrà cap valor si es consuma la décima a Wembley. Caure en la trampa de donar per amortitzat el títol més difícil de tots és el més semblant a disparar-se un tret a la cama. La 12/13 no ha estat, no és, una temporada qualsevol. Sense complicacions extres ja estaríem parlant d'un any extremadament delicat pel relleu a la banqueta d'algú tan important en la història del club com Pep Guardiola. Però, a més, hem vist com el cap de colla s'ha passat tres mesos a Nova York en recuperació d'una greu malaltia. Si un quadre d'aquestes característiques no mereix una celebració com Déu mana perquè estem pendents de si el Madrid guanya o no la décima , és que ens hem tornat tots plegats una mica bojos. O que seguim colonitzats mentalment i amb el discurs segrestat.
