18/01/2020

Tornar a ser especials o preparar la revolució

2 min
Tornar a ser especials o preparar la revolució

BarcelonaDesprés d’aquests dies caòtics, estic llest per entregar-me amb facilitat a Quique Setién. Cada cop que arriba un entrenador nou, tendeixo a posar facilitats per ser seduït, concedint 100 dies de gràcia, com als polítics. Ho vaig fer amb el Tata Martino. Ho vaig fer amb Valverde i ho faig amb Setién.

M’importa ben poc que no fos ni la primera opció, ni la segona, ni la tercera per entrenar el Barça. A Setién li ha caigut un regal del cel i espero que el visqui amb la passió amb la que fan l’amor els amants que no tenen ni un pis on trobar-se. Els últims mesos veure el Barça ha estat com el sexe entre persones que no s’agraden. Fred, incòmode, però amb moments de plaer, no ho negarem. A Setién li demano que ens exciti, que ens faci sentir especials per oblidar els despropòsits a l’hora de gestionar el relleu de Valverde. Si amb Setién l’equip juga com els àngels, benvingudes siguin aquestes desgràcies. Tot i que llavors caldrà aguantar aquells que es penjaran medalles dient que tot formava part d’un pla. Mercaders apoltronats al temple, amb discursos falsos.

El fitxatge de Setién, que admet que no s’esperava ser al Camp Nou, m’emociona. Venint d’on vinc, sempre he empatitzat amb els entrenadors que han començat en camps modestos. I això, malgrat que l’entrenador que més plaer m’ha donat és Guardiola, que va ser tan gran jugador, que es va guanyar el dret a tenir una feina al Barça ja de sortida. La vida de Setién, que ha passat per la banqueta del Poli Ejido, vindria a demostrar que no cal defallir mai, encara que et vagis quedant calb i arribin les canes. Que la passió no és només cosa dels joves.

Si Setién se’n surt, un grup d’apassionats del futbol haurà triomfat tancant les boques de tots aquells que s’enfotien d’ells per l’esquena. El magnífic periodista Xavier Aldekoa explicava en un article com va conèixer l’entrenador de porters de Setién, Jon Pascua, quan el basc treballava al Mamelodi Sundowns de Sud-àfrica. Pocs haurien imaginat llavors que el seu viatge el portaria al Camp Nou. Al final, el que importa és més el viatge, que el destí.

Però en cas de fracassar, ofegat pel pes d’una plantilla amb tant talent, que s’ha tornat indomable, el Barça s’encaminarà cap a una revolució. I com deia el director de teatre rus Vsévolod Meierhold, una revolució no és només una força destructora, també permet crear. Però abans han de rodar caps. Molts caps.

stats