FIFA

Totes les claus de les eleccions per ser president de la FIFA

Cinc candidats aspiren a ser escollits aquest divendres al congrés de Zuric

Blatter abandona la FIFA

La FIFA tancarà la seva etapa amb Joseph Blatter a la presidència després de 17 anys d'excessos, èxits i escàndols de corrupció que han marcat els darrers anys de mandat del suís. Blatter, inhabilitat per la comissió ètica de la FIFA que ell mateix havia potenciat, va presentar la dimissió poc després de guanyar les eleccions, l'any 2014, pels escàndols de corrupció que han portat davant els tribunals nord-americans i suïssos 16 alts càrrecs i dirigents de la FIFA, molts d'ells homes de confiança de Blatter. El congrés comença a les 8 del matí a Zuric i abans de dinar s'haurien de fer les votacions.

Per primera vegada en la seva història, cinc candidats opten a la presidència de la FIFA: el xeic de Bahrain Al-Khalifa –president de la Confederació Asiàtica–, el suís Gianni Infantino –secretari general de la UEFA–, el príncep jordà Ali bin al-Hussein, el francès Jérôme Champagne i el sud-africà Tokyo Sexwale. Tots cinc van obtenir la seva condició de candidats després de superar el test d'integritat al qual els va sotmetre l'òrgan d'instrucció de la comissió d'ètica, el 9 de novembre,  prova que no va passar qui havia de ser el gran favorit, el francès Michel Platini, president de la UEFA, inhabilitat durant vuit anys. Platini va caure de la mà de Blatter, fa anys el seu aliat i després el seu rival, per "un pagament deslleial" de dos milions de francs suïssos que li va fer la FIFA, per suposats treballs efectuats entre el 1999 i el 2002. El liberià Musa Hassan Bility, que el 2013 va ser suspès sis mesos per estar en possessió de documents confidencials de la Confederació Africana, tampoc va passar el test. Abans també havia quedat descartat el magnat de Corea del Sud Chung Mong-Joon, líder del grup Hyundai.

Els cinc candidats gaudeixen de 15 minuts per exposar el seu programa abans que es dipositin els 209 vots representants de les 209 federacions de futbol acceptades per la FIFA, dividides per continents: la Confederació Africana (54), la  UEFA europea (53), la Confederació Asiàtica (46), Amèrica del Nord, Central i Carib, la Concacaf (35), Oceania (11) i la Conmebol d'Amèrica del Sud (10). Per ser escollit seran necessaris dos terços dels vots de les associacions membres de la FIFA presents a la primera volta. S'eliminarà després de cada votació a qui obtingui el nombre més baix de vots, continuant fins que només hi hagi dos candidats. En l'última votació és suficient la majoria simple.

El xeic Salman bin Ibrahim al-Khalifa, membre de la família reial de Bahrain i president de l'AFC, arriba com a gran favorit juntament amb Gianni Infantino, el delfí de Platini. Tots dos han viatjat per tot el món per guanyar-se el vot dels 209 membres de la FIFA, ja que entre Europa i Amèrica del Sud no sumen ni el 30% dels vots. El vot africà, de fet, ha estat la gran batalla i la gran incògnita per saber qui podria guanyar. Mai abans ha presidit la FIFA algú que no sigui sud-americà o europeu, però el xeic Salman sembla que arriba amb una mica més d'opcions. El jordà Ali bin al-Hussein, nebot del rei del seu país i derrotat per Blatter a les darreres eleccions, ha demanat infructuosament al TAS la suspensió de les eleccions perquè la FIFA no ha admès que les cabines electorals siguin transparents. Segons el jordà, les confederacions continentals poden controlar si els representants voten pel candidat que han aconsellat escollir. Cada votant, en representació de la federació de cada país, té llibertat per votar però les confederacions continentals han intentat influenciar-los.

En principi, Al-Khalifa compta amb els 46 vots d'Àsia i la major part d'Àfrica (54), ja que la Confederació Africana va demanar el vot en bloc per a ell. En cas d'arribar a aquests 100 vots, li faltarien cinc per ser escollit, que podria obtenir d'Oceania (11 vots). Però Infantino, amb més vots a Europa i Amèrica, ha promès un secretari general africà i ha treballat fort per pispar vots africans a Al-Khalifa. El comitè executiu de la UEFA ha acordat de forma unànime donar suport al seu secretari general, Gianni Infantino.

Després d'ells, Hussein intentarà millorar els 73 vots de les darreres eleccions. El diplomàtic francès Jérôme Champagne, que es presenta com l'únic "independent", i el sud-africà Tokyoo Sexwale, que no gaudeix ni del suport de la seva confederació i ha parlat de possibles pactes, no entren en els pronòstics. Ells dos, però, són els més valorats per les comissions independents que reclamen joc net a la FIFA.

Més enllà d'escollir nou president, el congrés hauria de servir per millorar les estructures i la transparència de la FIFA. Al congrés s'haurien d'aprovar els canvis sobre els quals va treballar la Comissió de Reformes 2016, presidida per François Carrard i composta per dotze membres més, entre els quals hi ha el candidat a la presidència Gianni Infantino. La FIFA deixarà de tenir un comitè executiu per delegar en un consell format per 36 persones, més el president, l'estratègia a seguir. Aquest consell haurà de comptar amb almenys sis dones, una per confederació. Tant el president com els membres del consell podran estar un màxim de 12 anys en el càrrec i hauran de passar un examen d'idoneïtat per evitar conflictes d'interessos, i es publicaran de forma anual les seves retribucions. Amb la nova estructura, el president no és executiu ni compta amb vot de qualitat i el consell tampoc té una influència directa sobre les operacions comercials.

Els candidats

Gianni Infantino

Amb nacionalitat suïssa i italiana, Gianni Infantino es va incorporar a la UEFA l'agost del 2000 per fer feines relacionades amb assumptes jurídics, comercials i professionals. Fill d'immigrants italians que van fer fortuna al sud de Suïssa, Infantino té casa a Reggio de Calàbria, la terra dels pares, on sol passar part de l'estiu amb la seva dona i els fills. Advocat de professió, Infantino va treballar com a secretari general del Centre Internacional d'Estudis per a Esports (CIES) a la Universitat de Neuchâtel (Suïssa) i prèviament va ser conseller de diversos organismes futbolístics.

Després, aquest “malalt del futbol” va entrar a la UEFA l'any 2000 recomanat per les lligues en què havia ajudat. Conegut per saber-se de memòria totes les finals de competicions europees, va ser nomenat l'any 2004 director d'assumptes legals i llicències de clubs. Des de l'octubre del 2009 ocupa el càrrec de secretari general, després incorporar-se com a adjunt el 2007. Actualment també exerceix com a membre de la comissió de reformes de la FIFA, creada després de l'escàndol de corrupció revelat aquest maig, i és el portaveu als sortejos de la UEFA, on ha destacat pel coneixement de molts idiomes, ja que parla amb fluïdesa anglès, francès, alemany, espanyol i italià. Infantino proposa donar la secretaria general a un africà, fer un Mundial de 40 equips i donar cinc milions a cada federació per potenciar el creixement.

Ali bin al-Hussein

El príncep Ali bin al-Hussein de Jordània, derrotat a les darreres eleccions del 2014, és un altre candidat amb força. El germà del rei de Jordània presumeix del suport públic de Diego Armando Maradona. Nascut el 1975 a Amman, fill del rei Hussein i la seva dona, la reina Alia, que va morir en un accident d’helicòpter quan ell tenia tot just 2 anys, el príncep va decidir dedicar-se al futbol un cop va veure que no tenia opcions de ser rei de Jordània. Ha presidit la federació del seu país, ha promocionat la federació de seleccions de l’oest de l’Àsia i ha fet campanya per potenciar el futbol femení en estats musulmans permetent jugar amb hijab.

Salman bin Ibrahim al-Khalifa

Qui aspira a guanyar és el xeic de Bahrain Salman bin Ibrahim al-Khalifa, president de la federació del seu país. Al-Khalifa té bons contactes, però diverses ONG l’han denunciat per haver participat en la repressió posterior a les manifestacions al seu estat, Bahrain, el 2011, en què es demanaven més llibertats. Membre de la família reial, hauria denunciat personalment atletes de Bahrain que havien donat suport als manifestants, uns esportistes que van ser detinguts i, en alguns casos, torturats. “Després de les manifestacions del 2011, el règim de la família Al-Khalifa va iniciar una campanya de tortures i empresonaments en massa d’activistes favorables a la democràcia”, diu Nicholas McGeehan, membre de Human Rights Watch. McGeehan afirma: “Si un membre d’aquesta família és la persona més honesta que pot trobar la FIFA, aquesta organització té una falta d’ètica alarmant”. Segons Associated Press, Al-Khalifa va identificar futbolistes i atletes a les fotografies de manifestants que ocupaven els carrers per demanar a la família reial més llibertats. Ell ho nega i s’autodefineix com a “aire fresc” per a la FIFA, ja que fa menys de dos anys que forma part del consell directiu, des que va aconseguir presidir l’Associació Asiàtica de Futbol, el 2013. Al-Khalifa havia buscat el suport de les federacions europees, però aquestes han preferit apostar per Infantino en considerar que aquestes denúncies no ajuden el candidat de Bahrain.

Al-Khalifa proposa professionalitzar la part executiva de la FIFA i estudiar l'ampliació dels participants als Mundials.

Jérôme Champagne

Nascut a París el 1958, es va graduar a l'Institut d'Estudis Polítics, va exercir de diplomàtic del 1982 al 1998, quan va entrar al comitè organitzador del Mundial de França. Va treballar amb Blatter a la FIFA del 1999 al 2010, ocupant diferents càrrecs, fins que va marxar molest amb la corrupció. Proposa millorar el diàleg amb el clubs i jugadors, publicar els salaris de la FIFA, introduir el vídeo als partits per ajudar els àrbitres i construir 400 camps de gespa artificial cada any.

Tokyo Sexwale

Antic activista contra la política de segregació racial, Sexwale va estar empresonat amb Nelson Mandela i és l'encarregat ara mateix de controlar les relacions entre les federacions de futbol palestina i israeliana. Segons el president del Comitè Olímpic Internacional, Thomas Bach, seria “un candidat exterior amb credibilitat”. Sexwale va ser format a la Unió Soviètica quan era jove per lluitar contra l'apartheid, però va ser detingut. Després arribaria a ser ministre del govern i a presidir la regió de Gauteng, la més rica del país. Proposa equilibrar més els Mundials, donant més espai als equips africans i asiàtics, i la possibilitat d'incloure publicitat a les samarretes de les seleccions.