09/12/2016

‘Tourists welcome?’

2 min

Emocionar-se perquè ets una de les cinquanta mil persones que canten el You’ll never walk alone amb la gola i amb el cor, al paradís de Glasgow o a Anfield; capbussar-se en un mar groc i negre al mur groc del vell Westfalenstadion de Dortmund, o, simplement, presenciar un matx d’aquell equip amb el qual se simpatitza des de la distància són experiències que els mèdia i el món global han fet tan atractives com accessibles per als amants més apassionats del futbol. Per tant, ningú ha de trobar estrany que el Camp Nou, que ha passat d’indret gairebé sagrat de congregació a parc temàtic del barcelonisme, aculli un nombre creixent de rostres i actituds foranes. El vessant problemàtic d’un fet legítim és com aquests turistes obtenen l’accés als estadis, quin comportament mostren i quines conseqüències té la seva presència per als locals.

La Premier League, amb el seu milió de turistes per curs, està avesada al fenomen. Fa dues temporades, unes 25.000 entrades per a partits del Manchester United a Old Trafford es van despatxar a la revenda o en llocs web no autoritzats. El Liverpool va encendre els aficionats locals en anunciar un preu de 90 euros per als tiquets més cars d’aquesta temporada, però si un turista visita Anfield amb el convenciment d’assistir a una experiència irrepetible i no a un més dels 30 duels que els reds poden disputar com a local en deu mesos, és probable que accepti pagar una quantitat que els nadius consideren abusiva. Un estudi de la pàgina Ticketbis.net, no autoritzada per la Premier, mostra que els seus clients sovint paguen més per veure un partit de lliga que un de Champions. En pàgines per a viatgers com Souvenirfinder.com es recorda als neòfits viatgers nord-americans que no els portaran menjar a la seva localitat però també se’ls adverteix que sota cap concepte acceptin un tiquet a la graderia visitant.

Si això ocorre en un país on opera un sever sistema de segregació d’aficionats que determina, fins i tot, quins dels pubs adjacents als camps són exclusius per als home fans i quins per als away fans, és plausible deduir que aquestes situacions poden ser més freqüents en un indret amb un historial d’incidents menor que a Anglaterra. Amb tot, el Barça, observant el delicat equilibri entre la llibertat de circulació i la seguretat, practica protocols equiparables als britànics, com resituar els aficionats que llueixin emblemes del rival en una zona no delimitada o infiltrar agents de seguretat del club entre els stewards locals, en partits a fora, per detectar seguidors amb tiquets adquirits de manera no autoritzada. El que és més difícil que controlin els clubs és que els turistes, estranyament en el món global que els fa fans d’equips remots, es deixin a casa un mínim coneixement i sentit comú.

stats