Transformar la societat botant pilotes de bàsquet

BarcelonaJosep Maria Aragay es dedicava a fer més accessible la música i a intentar que tothom pogués disfrutar d’una experiència col·lectiva, però tenia problemes per engrescar-hi els joves. “Encara que féssim hip-hop, noves tecnologies o percussió àrab, s’hi acabaven desinteressant. És evident que alguna cosa no fèiem bé del tot. Va ser aleshores quan vam pensar a introduir una cosa que els agradés, jugar a bàsquet, una cosa que ja sabessin fer, botar la pilota. A partir d’aquí vam intentar utilitzar la música per fer una societat més equitativa i crítica”, resumeix. La idea va funcionar i van començar a fer tallers de bàsquet amb voluntat social. Basket Beat va créixer tant que ara realitzen 20 projectes educatius paral·lels cada setmana. Des d’escoles i instituts a centres penitenciaris. “El que fomentem és la trobada entre persones, desenvolupar el pensament crític i incomodar les institucions”.

L’any 2014 el projecte va posar en marxa una big band. “Després d’una invitació de la Fira de la Mediterrània, vam veure que obrir un espai de creació que combinés músics professionals amb joves de la perifèria podia ser interessant. Vam barrejar gent que feia 20 anys que estudiava música amb gent que havia deixat l’ESO penjada i es buscava la vida al carrer”, diu Aragay, que és integrador social, educador social i musicoterapeuta especialitzat en l’ús social de les arts.

Després d’un grapat de concerts va sorgir la necessitat de fer una cosa nova, i és aleshores quan es va començar a gestar Basket Beat, un nosaltres abans que un jo, l’obra que aquest divendres s'estrena al Mercat de les Flors de Barcelona i de la qual dissabte (20 hores) es farà una segona sessió. “Quan vam començar a pensar l’espectacle vam somiar moltes coses, però el procés de creació col·laboratiu va ser molt dur. A l’obra fem una mica de broma sobre la dificultat de treballar junts i expliquem què significa Basket Beats. El que expliquem arriba a la gent perquè els espectadors que l’han vist surten tocats”, avisa.

Els promotors del projecte han intentat fer un espectacle atractiu. “No volem que la gent vingui a veure’ns per condescendència, sinó perquè és una bona proposta. L’esport i la cultura són propietat de tothom. No són exclusius d’uns que en saben molt. Nosaltres posem gent dalt de l’escenari que no ha passat per un itinerari artístic convencional. Ens hem arriscat i ara hem de veure si funciona. Si no, ho continuarem intentant”, explica Aragay, que durant els sis mesos que ha durat el procés ha vist com 9 dels 14 joves abandonaven el projecte.

Els actors són una barreja de músics, educadors que treballen a Basket Beat i joves que han participat en algun dels seus processos. “Són gent que ha estat treballant uns mesos amb nosaltres i a qui donem l’oportunitat de formar part d’aquesta proposta”.

Aragay està acostumat a treballar en entorns difícils. “Els llocs d’alta complexitat són on els professionals necessiten més ajuda. L’educació i el món estan canviant molt i per a un especialista en matemàtiques no és fàcil gestionar un grup de 30 persones. Hem de responsabilitzar-nos que això és difícil. Nosaltres anem a aquests espais perquè és on ens truquen i és on fem més falta, perquè és on es generen més injustícies”.

La NBA fa anys que experimenta amb peces audiovisuals que tenen el soroll de la pilota de protagonista. “El tema és que aquestes produccions solen estar trucades i així és més fàcil. Nosaltres no hem inventat fer música amb pilotes de bàsquet, però intentem que fer-ho sigui transformador, polític i educatiu. Ho fem amb preguntes i exercicis concrets”, matisa Aragay, que també ha escrit el llibre Les arts comunitàries des de l’educació social. L’experiència Basket Beat.