RUGBI
Esports 08/08/2018

Tres anys per fer un equip guanyador

La Santboiana busca estabilitat econòmica per afrontar el centenari el 2021

i
Martí Molina
2 min
Ricardo Maño Martinena, director tècnic i nou entrenador del sènior de la UE Santboiana.

Sant Boi De Llobregat“Encara que no ens agradi, hem de reconèixer que estem un graó per sota”. La frase és d’Albert Malo, un dels exjugadors més destacats de la Santboiana i assessor de l’actual junta directiva. No és una opinió aïllada. També a la cúpula directiva del club degà del rugbi català hi ha aquesta sensació. Ara, a falta de tres anys per a la celebració del centenari (2021), els de Sant Boi han decidit fer un reset i treballar per la construcció d’un equip competitiu i capaç d’aspirar a guanyar la Lliga, títol que no aixequen des del 2006 i que ha sigut el gran repte pendent de les dues últimes directives.

No n’hi ha prou fent espetegar els dits per solucionar els problemes, per més història que es tingui al darrere. La Copa del Rei guanyada contra pronòstic a Valladolid el 2017 va ser una illa de felicitat enmig d’un mar d’onades. La crisi econòmica va afectar de ple el club català, que ha batallat amb la tresoreria des de llavors per intentar mantenir-se a l’elit. Possiblement l’any més crític va ser el 2011, quan es va aconseguir la salvació a l’últim partit.

Al club li ha costat fer-se un forat en l’espectre mediàtic. Ni tan sols l’arribada del Barça a la Divisió d’Honor de rugbi ha millorat la quota de pantalla d’un esport històric i amb tradició a Catalunya però que, com tants d’altres, sobreviu com pot a l’ombra del futbol.

L’epicentre del rugbi estatal s’ha traslladat a Valladolid, on VRAC i Chami s’han repartit els sis últims títols de Lliga. I, exceptuant la victòria a la Copa, cada visita a terres castellanes, i més concretament al Pepe Rojo, ha sigut com anar al dentista. Allà es van escapar, el 2013 i el 2015, dues finals de Lliga. Amb Toni Gabarró a la presidència, el club va fer una aposta per reordenar el planter i crear una bona estructura de base perquè, en el futur, nodrís el primer equip. Des del 2016 la junta està encapçalada per Miquel Martínez, que ha seguit les línies mestres del planter tot i que amb alguns matisos. El futur passa per “organitzar un equip competitiu amb la base de jugadors del planter i reforçat amb alguns jugadors que marquin les diferències”, diu l’actual president.

Però per arribar al 2021 amb garanties cal mantenir-se viu aquestes tres temporades. La primera d’elles, de “transició”, reconeix Martínez. Per a aquest nou curs la Santboiana no comptarà amb Lewis Williams, i Ricardo Martinena, fins ara secretari esportiu, ocuparà el seu lloc. El Maño comptarà amb l’ajuda d’un jugador.

A banda del terreny estrictament esportiu, els dirigents de la Santboiana estan preocupats per les finances. Fa unes setmanes el club s’aliava amb Hyundai a través del concessionari Linkmotor de Sant Boi. D’aquesta manera, la marca de cotxes coreana substituirà Jeep a la samarreta. L’acord signat, que suposa un “lleuger augment” respecte al curs anterior, explicava el president, és per a una temporada però “amb vista” a prorrogar-se de cara al centenari.

Estabilitat econòmica, base del planter i fitxatges que marquin les diferències. Els tres reptes per a un club que es vol convèncer, en l’any del seu centenari, que conserva una salut de ferro.

stats