Tret de sortida al projecte que ha d’impulsar els Pirineus al món

BarcelonaDins d’un iglú recreat per a l’ocasió al cor de l’INEFC i que va servir com a pantalla per a la projecció de tot tipus d’imatges relacionades amb la neu, es va iniciar la temporada d’hivern 2018-19, que enguany cobra especial simbolisme perquè serveix de tret de sortida a la candidatura Pirineus-Barcelona de cara als Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern del 2030. Un projecte que, gairebé un any després d’arrencar els motors després de veure’s aparcat mesos enrere, ja compta amb el vistiplau del COI i cada cop més suports públics i privats. Ahir, instants abans de la presentació de la campanya hivernal, l’INEFC va acollir una cinquena reunió que va confirmar que la idea segueix sumant adeptes per tirar endavant.

Una marca global

Pirineus-Barcelona es presenta com un repte esportiu, però també econòmic i social. Un dels seus reptes, aprofitar la visibilitat que atorguen els Jocs per situar els Pirineus al món. “A principis del segle passat molta gent va descobrir la muntanya amb la línia de ferrocarrils. Ara Barcelona pot retornar aquella energia generada en les prospeccions a la muntanya col·locant el Pirineu al món. Com va passar amb els Jocs de Barcelona, aquests poden convertir els Pirineus en un territori global”, va explicar Ricard Font, president de FGC. “Per cada euro que es gasta a les pistes, se’n generen sis de manera directa i uns 15 de manera indirecta”, va destacar el conseller de territori i sostenibilitat, Damià Calvet, que va ressaltar el suport del govern amb “el món de l’esquí”. Elsa Artadi, portaveu del Govern, va reivindicar la neu com una forma de cultura “molt arrelada” al territori català i que des de l’àmbit polític es vol potenciar aprofitant, precisament, l’olimpisme: “El model turístic català no són només les platges, sinó que la tendència és la descentralització, així com la destemporalització”, va incidir Artadi.

L’aposta pels més joves

Exportar aquesta marca a l’estranger, però, no és suficient. El primer pas és fer populars els esports d’hivern a Catalunya. “Els Jocs seran un èxit absolut si compten amb el suport de la ciutadania”, va apuntar Mònica Bosch, directora general de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern. En aquesta línia treballen diverses iniciatives que busquen involucrar nens i nenes, a qui volen descobrir aquestes modalitats esportives, així com els territoris de muntanya del país. Prop de 4.000 nens de comarques pròximes al Pirineu, així com uns 2.500 de Barcelona, van participar la temporada passada en programes escolars que serveixen com a llavor per involucrar la societat amb la mirada posada al futur, els més joves.

“Creiem que alguns d’aquests nens ens podrien arribar a representar en uns Jocs d’hivern, aquest seria l’objectiu màxim, però, si no arriben a ser esportistes, poden ser voluntaris o treballadors a la zona”, va incidir Bosch. El president de l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí, Aureli Bisbe, va anar més enllà i va subratllar la importància d’arribar a generar “líders” en aquests esports “que enganxin a la resta”. “Amb la seva promoció volem augmentar els practicants d’esports d’hivern. Si hi ha més esquiadors, a banda de més riquesa hi haurà més referents”, va aportar. El context actual, va reflexionar, és propici per poder veure la candidatura sent una realitat: “Els costos de fer uns Jocs s’han abaratit, la secretària de l’esport a l’Estat és exesquiadora, els rivals potser estan més fluixos del que podrien... Millor no podria ser. Ara bé, cal evitar coses com massificar les pistes d’esquí o no tractar bé el mobiliari”. El curs passat, a les pistes d’esquí catalanes es va registrar un augment del 7,4% d’usuaris, un creixement al qual s’espera donar continuïtat aquest any, en què les nevades van començar abans del previst.

“A partir de la cita olímpica del 1992, la delegació espanyola va mantenir un llistó força alt en medalles olímpiques. Volem el mateix per als nostres esportistes, que estiguin prop del podi, però per això necessitem programes, formació de tècnics, infraestructures i altres coses que ara no tenim i que el projecte olímpic ens pot donar”, va demanar Òscar Cruz, president de la FCEH. El compte enrere ja ha començat.