08/04/2017

Tret al peu del Barça en el pitjor moment

4 min
Tret al peu del Barça en el pitjor moment

BarcelonaEl Barça va sortir de l’hotel on estava concentrat a Màlaga amb una rialla, després de veure com el Madrid punxava a casa al derbi contra l’Atlètic (1-1). L’equip de Luis Enrique sabia que si guanyava a la Rosaleda, un estadi on el Màlaga havia guanyat només un partit en els últims tres mesos, dependria d’ell mateix per ser campió. Però en una actuació decebedora, amanida per les errades del col·legiat Gil Manzano, el Barça va perdre el control de la situació i va viure una derrota tan inesperada i frustrant (2-0) com la de Riazor contra el Dépor.

Sense els sancionats Piqué i Iniesta, el Barça va convertir-se en un equip descafeïnat, un grup bipolar capaç de jugar contra el Sevilla el millor primer temps en mesos i encadenar-lo quatre dies després amb un primer temps per oblidar. Luis Enrique va fer l’equip pensant més en les estadístiques que no pas amb el cap. Per protegir jugadors clau de cara al partit de Torí, com Iniesta o Sergi Roberto, va fer sortir a la gespa de la Rosaleda un equip amb gairebé tots els jugadors que solen decebre quan tenen una oportunitat, com André Gomes, Denis Suárez i Mathieu. I tots tres van tornar a decebre. De fet, tots tres van ser substituïts, dos al descans, després d’un primer temps molt pobre, en què només Luis Suárez havia tingut una bona oportunitat.

El tècnic asturià va caure al mateix parany d’altres dies, ensopegant amb la mateixa pedra, insistint en rotacions i jugadors que han demostrat no ser vàlides per controlar els partits. Molts cops el Barça ha guanyat amb aquests futbolistes, però patint i sense agradar. Quan s’ha desviat dels camins segurs, dels titulars, dels que han demostrat que es mereixen jugar sempre, el Barça sembla un equip diferent. I malgrat saber que l’Atlètic de Madrid havia fet la feina, amb el gol de Griezmann en els últims minuts del derbi de Madrid, l’equip blaugrana va caure en un estadi on tot just havia perdut un cop en els últims quinze anys. En el pitjor moment, un tret al peu. Quan no es podia fallar, el Barça va posar-se una bena als ulls i va sortir a jugar en un camp ple de mines.

I en va trepitjar una quan Sandro va marcar el primer gol del partit en una jugada molt protestada per la banqueta blaugrana, que reclamava un fora de joc inexistent. Malgrat que Gil Manzano va ser molt permissiu amb les faltes malaguenyes, en la jugada del gol la va encertar. Ara, a la segona part, el col·legiat extremeny, d’una forma incomprensible, va xiular fora un clar penal sobre Sergi Roberto que era dins. L’arbitratge de Gil Manzano, que també va anul·lar un gol legal al Màlaga, va ser per moments esperpèntic i impropi de la Primera Divisió. I, de fet, els jugadors del Barça van perdre part de la calma necessària protestant-ho tot, quan tenien raó i quan no en tenien. Incapaços de mantenir el cap fred, van llançar a les escombraries el primer temps i quan van reaccionar al segon, quan Iniesta i Sergi Roberto van posar ordre substituint Mathieu i Denis, els va faltar un punt de sort.

Després, l’equip va passar a un 3-4-3 desesperat quan va entrar Alcácer, però el Barça va perdre el partit a les àrees, en un dolorós retorn a aquell passat recent en què era un equip previsible i pla, sense idees, amb errades individuals puntuals. André Gomes, convertit en un noi espantat, va perdre tots els duels individuals. Mathieu va fallar en la jugada del gol i es va fer un fart de perdre pilotes, i Denis no va fer un pas endavant. Només Umtiti, més mariscal que mai per la baixa de Piqué, aguantava la defensa d’un Barça massa trencat, en què el trident tampoc va acabar de tenir el dia. De fet, Neymar, que va veure una primera groga per haver obstaculitzat un llançament de falta, va ser expulsat a la segona part per una falta dura, que va suposar la primera expulsió des que juga al Barça, i va firmar el seu pitjor partit aquest 2017, any en què era, de llarg, el més fiable de l’equip.

Va ser un dissabte de passió, de dolor, en què un heroi del madridisme, Michel, va posar bastons a les rodes del Barça i en què Sandro va fer un gol i va jugar un gran partit, recordant al barcelonisme la diferència de nivell entre ell i un Alcácer que va entrar a la segona part i no va fer gaire cosa. Un partit en què el Barça va fer mèrits per empatar, però no va estar a l’altura d’un equip que necessita guanyar per aspirar a ser campió i va acabar veient com Jony marcava el 2-0 en l’últim minut del partit, a la contra, quan el Barça, inferior i en inferioritat, jugava en atac de forma esbojarrada buscant un miracle. El dia que s’havien de retallar punts als homes de Zidane, el Madrid es va escapar un puntet més a la classificació, deixant el Barça molt nerviós amb Gil Manzano i insatisfet per la seva pròpia actuació. Un Barça encaparrat a convertir la Lliga en un acte de fe.

stats