BARCELONAUna de les habilitats de Joaquim Rodríguez és que, tot i ser un esportista que acostuma a fer declaracions amb extrema sinceritat, en cap moment sona arrogant. No té cap problema a admetre que segurament té uns últims metres explosius que cap altre ciclista al món pot seguir -"el quilòmetre de la mort", com sol anomenar-lo- i és per això que ha arribat a la dissetena etapa del Giro d'Itàlia com a líder i amb possibilitats reals de guanyar-lo. Va agafar la maglia rosa al mur d'Assís, la va perdre a l'interminable port de Cervinia, la va recuperar l'endemà amb un potent atac a Pian dei Resinelli i la va consolidar ahir en la primera de les tres etapes dolomítiques.
Però probablement és per aquesta honestedat que molts s'encomanen de la seva prudència quan alerta de les seves possibilitats a les interminables Dolomites, enmig d'aquest ambient d'eufòria després de la segona victòria d'etapa de la corsa rosa . "Si Liquigas segueix portant la cursa a aquest ritme divendres i dissabte, serà molt difícil aguantar, perquè avui he patit molt", reconeixia el català després de l'etapa. I és que l'equip d'Ivan Basso, amb quatre gregaris d'alt nivell a la muntanya (Agnoli, Caruso, Capecchi i Szmyd), va endurir la cursa fins a deixar tan sols sis ciclistes al capdavant al peu del Passo Giau, l'últim port de la jornada.
Basso, doble campió de la cursa (2006 i 2010), estava acompanyat pel líder, Michele Scarponi, Ryder Hesjedal, Domenico Pozzovivo i Rigoberto Urán, en una escalada molt tensa en què amb prou feines hi va haver atacs, però sí molts dubtes i sang freda.
Finalment es va veure que la igualtat residia en el patiment: Scarponi va cedir en l'últim quilòmetre de port i es va haver de reintegrar en el descens, igual que Urán. Per la seva banda, Purito va tornar a exhibir la seva potència guanyant en l'esprint reduït, en una gran imatge de domini com és alçar els braços vestit de líder. Però és conscient que el mig minut de diferència que té respecte d'un bon contrarellotgista com el canadenc Hesjedal és insuficient per als 30 quilòmetres finals de Milà: "Atacaré sempre que em senti bé", va dir. Pampeago, Mortirolo i Stelvio posaran a prova la resistència del de Parets.
