El València goleja el Rayo Vallecano i recupera la tercera posició (4-1)
L'efectivitat va donar ales al València i el va reconciliar amb la seva afició després de més de dos mesos sense guanyar a casa en partits de lliga
ValènciaEl València es va trobar amb el gol que li va faltar en altres partits i encara que durant molts minuts el seu rival va controlar el joc, les accions de contraatac dels locals van servir per golejar en un partit tàctic fins al quart d'hora final i amb moltes alternatives en els últims minuts. El Rayo va imposar inicialment la seva llei davant un València espès. Amb una defensa de tres centrals, l'equip madrileny va ser capaç d'asfixiar des del principi el seu rival gràcies a la seva pressió intensa.
El València no podia pensar i li costava crear futbol, de manera que les seves opcions de perill es van produir gairebé sempre gràcies a jugades a pilota parada. Malgrat això, gairebé cap va ser clara, de la mateixa manera que la consistència defensiva del Rayo no es va veure acompanyada de contraatacs de perill, ja que gairebé totes les seves aproximacions a l'àrea local acabaven amb centres llunyans que Guaita neutralitzava sense problemes.
El principal sobresalt va ser la lesió de Mikel Labaka (m. 30) en una topada amb Arribas. Va ser retirat en llitera i va entrar Trashorras per jugar de mig centre, de manera que Diamanka va passar a la posició de central marcador i Arribas a la d'home lliure que ocupava Labaka. El primer temps es va tancar amb una jugada aïllada en la qual Fegholui va rematar de cap, Joel va desviar en una gran intervenció i Jonas va posar l'1-0 amb què el València va trobar un premi merescut abans de marxar al vestidor.
Amb l'entrada de Tamudo després del descans, el Rayo va començar a jugar amb quatre defenses per intentar anivellar el marcador i, a més de mantenir la seva pressió sobre el rival, va aconseguir el domini de la pilota. El València no s'entonava i el Rayo es mostrava solt, encara que amb poca arribada. Per intentar que el seu equip agafés les regnes del partit, el tècnic local, Unai Emery, va donar entrada a Dani Parejo en lloc de Tino Costa.
No va recuperar el control del joc el València, però va ser capaç d'aprofitar les seves opcions a la contra i una penetració de Feghouli, en la primera arribada dels locals després del descans, va acabar amb el 2-0, marcat per Jordi Alba. Va durar poc l'avantatge. Un error defensiu local dos minuts després va propiciar el 2-1 quan Diego Costa va aprofitar el passi de Michu. Res havia canviat en el marcador, però el partit es va revolucionar. Sobretot a partir del més que dubtós penal d'Arribas a Feghouli, en una acció en què el defensa va tocar la pilota.
Jonas va marcar el 3-1 i Tamudo va poder fer el 3-2, però la parada de Guaita va ser magnífica. El partit havia cobrat l'interès que no havia tingut fins llavors, amb un gol anul·lat a Ricardo Costa perquè l'àrbitre va considerar que havia fet falta en el salt abans de rematar de cap. Poc després una rematada de Pablo, que havia fallat en el gol del Rayo, va tancar el partit i va obrir la possibilitat que el València recuperés la tercera posició de la Lliga.
Fitxa tècnica:
València: Guaita, Barragán, Rami, Ricardo Costa, Mathieu, Topal (Maduro, m. 86), Tino Costa (Parejo, m. 59), Pablo, Feghouli (Canals, m. 79), Jordi Alba i Jonas.
Rayo Vallecano: Joel, Tito, Arribas, Labaka (Trashorras, m. 34), Pulido, Casado, Diamarka (Tamudo, m. 46), Movilla, Michu, Lass (Pacheco, m. 80) i Diego Costa.
Gols: 1-0, m. 41: Jonas. 2-0, m. 70: Jordi Alba. 2-1, m. 72: Diego Costa. 3-1, m. 77: Jonas, de penal. 4-1, m. 88: Pablo.
Àrbitre: Paradas Romero (Col·legi Andalús). Va amonestar pel València Ricardo Costa i Jordi Alba, i pel Rayo Vallecano Lass, Pulido, Diego Costa, Movilla, Tamudo i Michu.
