FUTBOL

Crisi al València: un gegant obligat a lluitar per la permanència

L'equip xe rep aquest diumenge el Getafe amb l'amenaça real del descens de categoria

El València és com una muntanya russa: un club capaç del millor i del pitjor en qüestió de dies. Sempre amb l'exigència de la seva afició, en les últimes dècades ha exhibit prou potencial per conquerir títols i, al mateix temps, prou diferències internes per alimentar portades de diaris i telenotícies. La dinàmica ha agafat especial volada des que l'empresari de Singapur Peter Lim va esdevenir, el 2014, màxim accionista de l'entitat xe . I amb el coronavirus, ha acabat d'agreujar-se fins al punt que la propietat agraeix que a Mestalla no hi pugui entrar ningú: així no ha d'aguantar ni xiulets ni mocadors. Són temps de vaques magres a la capital del Túria. El vigent campió de la Copa del Rei (2019) té clar que, enguany, l'objectiu del curs serà evitar el descens, que ara mateix té a un sol punt a la classificació de la Lliga. Després de tres derrotes consecutives, el partit contra el Getafe d'aquest diumenge (21 h / Movistar LaLiga) pot marcar una tendència definitiva.

La deriva dels últims mesos fa por. Convé recordar que fa poc més d'un any, després d'aixecar la Copa contra el Barça de Messi i de posar l'equip a la Champions, Marcelino García Toral va ser destituït com a entrenador del València. Aquell va ser el punt de partida d'una revolució d'afició i jugadors que el virus, en certa manera, ha silenciat. El que no es pot amagar és que l'equip, actualment dirigit per Javi Gracia, ha sumat set punts en set partits disputats. El segon pitjor inici de temporada de l'era Lim té un motiu principal, segons Paco Polit, periodista de Plaza Deportiva: "El club arrossega un deute de més de 500 milions d’euros i té un estadi –el Nou Mestalla– a mig construir. Per tant, s'ha vist obligat a vendre jugadors". El que ha costat d'entendre entre els aficionats és que l'estratègia de la propietat fos tan compromesa per a les opcions esportives de l'equip. En aquest sentit, es va desfer del capità, Dani Parejo, a qui va donar la carta de llibertat quan tenia dos anys de contracte. També de Coquelin, que, igual que Parejo, va fitxar pel Vila-real, i sobretot de la principal esperança de futur, Ferran Torres, que va optar per no renovar i va marxar al Manchester City de Guardiola per 23 milions fixos.

La venda de Torres a un dels grans de la Premier va despertar l'interès de la premsa anglesa. El Daily Mirror va definir el València com un "gegant convertit en un club trencat". Un panorama poc encoratjador per a la figura encarregada de portar l'equip des de la banqueta, Javi Gracia, que quan va assumir el repte també va veure com el club venia Rodrigo Moreno al Leeds i com se li lesionaven homes que havien de ser importants com Carlos Soler, Diakhaby, Paulista o Gameiro. L'entrenador basc no va trigar a disparar contra la propietat. "Estic decebut perquè em van prometre que vindrien reforços abans de començar la Lliga i no ha sigut així", va explicar en roda de premsa just abans de la jornada inaugural.

Javi Gracia se sent enganyat

Com que les demandes de Gracia tampoc es van complir en els últims dies de mercat, el tècnic, al veure que poc podria competir amb un equip tan de mínims, va sol·licitar una reunió amb la directiva del València per parlar de la seva dimissió, que Lim i el seu braç executor, Anil Murthy, no van acceptar. De fet, en ocasions anteriors, la propietat xe hauria fet fora un entrenador després de perdre tres partits seguits, però ara no es pot descartar que l'aguantin tot i que torni a caure contra el Getafe. Implícitament, donen la temporada per perduda. "A València tot passa al revés. Qui vol marxar és l'entrenador, ja que se sent enganyat. En canvi, la directiva, malgrat els mals resultats, encara vol que es quedi", resumeix Paco Polit, que segueix l'actualitat de l'equip des de fa més de 10 anys. Però, per a enganyada, l'afició, impotent davant un amo que gestiona el club com una empresa més a 11.000 quilòmetres de distància. I és que els vots de censura –mecanisme que ha precipitat la dimissió de Bartomeu al Barça– no són aplicables a les societats anònimes esportives.