Valero Rivera Folch: “Desitjo guanyar el Montpeller amb totes les meves forces”

BarcelonaEl Barça Lassa d’handbol afronta avui el dia més decisiu de la temporada i Valero Rivera Folch (1985, Barcelona) somriu, tranquil. L’extrem demostra la calma d’un superclasse abans de disputar els vuitens de final de Champions contra el Montpeller, a cara o creu (18.30 h, Esport3). L’obligació de remuntar el resultat de l’anada (28-25) no l’amoïna. “És un repte, com tots els partits”, diu a l’ARA, tres dies després d’aixecar la Lliga Asobal.

Felicitats per la conquesta. Amb la celebració va quedar clar que volien tancar la competició per la via ràpida.

Com més aviat millor. Ja hem aconseguit aquest objectiu i ara ens podem centrar en Europa. Hem de guanyar tots els partits igualment, que la gent ho tingui clar.

Es fa llarga l’Asobal?

No, perquè són partits que tens al calendari d’inici. Has de jugar-los. Estàs en una Lliga, l’has de guanyar, i per fer-ho has d’enfrontar-te a tots els rivals. Sí que ens agradaria que hi hagués més inversions en els clubs perquè el nivell fos més igualat.

L’adjectiu és avorrit?

Crec que no. Aquest any ens ha costat més aconseguir el títol. Els equips s’han reforçat i han millorat molt. La clau seria el factor mediàtic, els pavellons plens. A tots ens agradaria que el Palau, per exemple, estigués ple cada partit amb 3.000 o 4.000 persones. Entenem que és difícil, perquè hi ha el futbol, el bàsquet i les altres seccions.

La Champions sembla que té el poder de transformar-ho tot.

El Barça sempre lluita per totes les competicions, però Europa és especial. És el nostre objectiu principal. Ara ens toca aplicar-nos per aixecar el resultat contra el Montpeller i arribar a quarts.

Què va passar al partit d’anada?

Vam tenir un inici molt bo, sobretot els primers vint minuts, després vam desaparèixer. A la segona part ells van créixer i nosaltres no estàvem còmodes. El millor va ser el resultat: vam perdre de tres gols i podrien haver sigut més.

Pascual va dir que estava “tremendament enfadat”. Per què?

Perquè no vam fer un bon partit. Hauríem d’haver guanyat, hauríem d’haver mostrat una cara millor. És lògic que s’enfadés. Els jugadors també ho estàvem. Això s’ha de transformar en un aspecte positiu perquè no torni a passar i per guanyar.

Eliminaran el Montpeller?

Jo espero que sí. De totes maneres, ho donarem tot perquè sigui així. Espero que tot surti bé.

No el veig gaire convençut.

Sí, sí, estic convençut [riu]. Desitjo guanyar amb totes les meves forces.

¿La temporada seria un fracàs si no hi ha remuntada?

No crec que ningú del vestidor s’ho plantegi. Pensem en remuntar, passar de ronda i enfrontar-nos al següent rival. Seria una desil·lusió molt gran si no ho aconseguíssim.

L’equip s’encomana cada curs al factor Palau per aixecar eliminatòries. Per què pateixen tant als partits d’anada?

La veritat és que m’agradaria contestar-te [riu]. Voldríem que no fos així, però és un fet. A vegades perdem a camp contrari perquè els rivals es fan forts jugant a casa. També confiem molt en el Palau.

Com es pot gestionar millor? ¿Amb més experiència?

I entrenament. S’ha d’estar molt concentrat en l’esquema del partit i tenir confiança. Has de creure en la victòria.

El Barça juga bé?

Crec que sí. Estem fent un handbol molt vistós i sabem a què juguem. Hem de seguir les pautes perquè ningú surti del guió.

Quin és el problema, doncs? ¿Hi ha un retrocés en el rendiment?

No crec que anem cap enrere. Hem tingut les nostres dificultats, un petit mal moment, és veritat, però no crec que sigui pel joc. Tampoc per la pressió. Som professionals i ens encanta aquest ambient.

¿S’imaginava que les coses anirien així quan va decidir tornar al club?

Sincerament, m’ho esperava. Tenia moltes ganes de venir a Barcelona. El Barça és el millor club del món, casa meva. Estic content de ser aquí.

¿S’ha replantejat el seu futur d’ençà què vesteix de blaugrana?

Jo visc el present. He trigat molt a tornar aquí i el que vull és disfrutar. Ho seguiré fent fins que tanqui la meva carrera. Espero estar sempre a un bon nivell. Vull ser jo qui decideixi quan ho deixo, no les lesions. Em vaig fent gran però encara tinc 33 anys, eh?