Vestidor-directiva, el cisma insalvable
BarcelonaDes de fa un temps, Leo Messi no respon a les trucades de cap directiu del Barça. L’argentí, capità d’una plantilla que fa uns nou dies va tocar fons a Lisboa, no confia en la junta de Josep Maria Bartomeu. Sent que la directiva culpa només el vestidor de les desfetes europees dels últims anys i defuig les seves responsabilitats insinuant que els jugadors manen massa. Els futbolistes s’avergonyeixen de la imatge que van donar contra el Bayern, la Roma i el Liverpool, però creuen que el club està gestionat per gent incapaç de construir un projecte competitiu, abonada als canvis de rumb constants en l’àrea esportiva -Robert Fernández, Pep Segura, Éric Abidal i Ramon Planes en dos anys- i que ha fet fitxatges cars que no han funcionat. Que la relació gespa-despatxos “està trencada”, com apunten des del Camp Nou, on recorden que és llei de vida, al futbol, que existeixi tensió entre jugadors i directius. “Ara l’ambient és irrespirable”, diuen al club, i citen negociacions cada cop menys fluides per signar renovacions i trivialitats que desgasten els empleats del club, com ara la lluita per aconseguir que algú parli amb la premsa o el simple fet d’anar amb xandall o roba oficial en els desplaçaments.
Segons fonts consultades per l’ARA, els vincles entre la junta i els jugadors són “inexistents”. L’entorn d’alguns futbolistes explica que ja fa unes temporades la plantilla va perdre la confiança en uns directius que, per la seva banda, porten anys explicant a la premsa anècdotes que els serveixen per reforçar que els futbolistes “fan el que volen”. Un relat cada cop més estès entre el barcelonisme i que ha quedat especialment poc dissimulat en l’etapa de Quique Setién. El càntabre ha vist com alguns jugadors feien broma sistemàticament durant les seves xerrades tècniques. També el seu ajudant, Eder Sarabia, ha hagut d’aguantar diverses faltes de respecte. En públic, com es va veure a la pausa d’hidratació de Balaídos, i en privat, com quan dos jugadors li van dir “Amb qui has empatat?” en resposta a la seva expressivitat.
“Cada pas és una guerra, no els sembla bé res”, es queixa un directiu, que afegeix que els jugadors “sempre demanen diners”, ja sigui per anar a jugar un partit de Lliga a Miami o per participar en gires o campanyes. Mentrestant, a l’altra banda, l’agent d’un jugador replica: “Els pesos pesants del vestidor porten anys aguantant com es filtren coses des d’una directiva que no ha sigut capaç de reforçar l’equip com cal”. Els pesos pesants del vestidor no es treuen de sobre la sensació que sense el triplet del 2015 Bartomeu potser no hauria sigut escollit president. O no hauria pogut gestionar una època de beneficis econòmics gràcies als seus gols. I, malgrat tot, mai s’ha guanyat la seva confiança. El Barça és ara mateix la viva imatge d’un club trencat, amb dos bàndols que utilitzen la premsa per fer arribar missatges negatius sobre l’altre. L’última batalla es lliura al voltant del futur de Messi. Tot i que un altre nom clau és Gerard Piqué.
El central feia anys que advertia que, si arribava una derrota dura, la plantilla no acceptaria ser l’únic culpable. Després de caure 2-8 va insistir en aquest discurs, si bé es va posar a disposició del club per marxar si era necessari. “El projecte s’ha gestionat molt malament i encara sort en tenen, els directius, de les ganes de guanyar d’aquest equip. Ells no han gestionat bé els diners que tenien i després sempre culpen uns futbolistes que han aixecat més títols que mai”, diu un exjugador del Barça que ha passat pel vestidor. A la junta, però, no tothom ho veu igual i se cita un informe d’Abidal que demostrava que l’equip no s’entrenava bé.
Costa trobar el moment en què tot va començar a anar malament, però un punt d’inflexió clau va ser l’estiu del 2017, quan Neymar va marxar al PSG. Piqué va explicar que a finals de juny, quan molts futbolistes van assistir al casament de Messi a Rosario, el brasiler ja tenia pensat fer les maletes. Dos mesos després, de gira pels Estats Units, el mateix Piqué va penjar una foto -amb el famós “es queda”- mentre demanava als directius que oferissin més diners a Neymar, que semblava dubtar. Segons explicaria Bartomeu, ja era massa tard per reaccionar. Els jugadors, en canvi, van acusar el president de no haver sigut prou contundent per evitar la fuga del davanter, que avui, quines coses, juga una final de Champions. “No sé si el president o la secretaria tècnica ho sabien, però no és el paper dels futbolistes informar el club”, va declarar Piqué a la fi del serial, insinuant que als despatxos havien perdut la partida amb el PSG.
El pes de Neymar
“Ara mateix, facin el que facin els uns i els altres, seran criticats”, explica un treballador del club. La tensió és tan gran que uns directius, mentre feien una visita amb empresaris al Camp Nou, no es van atrevir a entrar al vestidor per si els jugadors, que no hi eren en aquell moment, ho descobrien. Com si fos un territori prohibit per a una directiva que ara mateix està dividida al voltant del futur de Messi. L’argentí només vol parlar amb Ronald Koeman. Alguns membres de la junta, de fet, veurien amb bons ulls vendre el jugador més ben pagat de l’equip, al qual han acusat de no facilitar l’adaptació de nous fitxatges. La integració d’alguns jugadors, efectivament, ha sigut complicada, especialment la dels francesos. Tot i que Griezmann ho ha intentat tot -fa poc va convidar Messi i Suárez a un dinar plegats a Eivissa-, sap que els seus companys no van veure amb bons ulls que el 2018 es negués a venir, al preferir quedar-se un any més a l’Atlètic de Madrid, i que enyoren Neymar. De fet, cada jugador que ha arribat en el lloc del brasiler nota aquesta pressió. Li ha passat també a Dembélé, assenyalat en públic pels seus companys a causa d’un estil de vida que tampoc l’ha ajudat a tenir menys lesions. El vestidor no és un bloc unit. I els joves tampoc ho han tingut fàcil, especialment Riqui Puig, que ha pagat més d’un cop el seu caràcter desenfadat amb els veterans. Una experiència que han viscut en el passat jugadors de la casa.
Messi, però, sempre ha negat tenir el poder que diuen que té, argumentant que si realment el tingués Neymar hauria tornat al club. “No sé si la directiva va fer tot el possible pel seu retorn. Jo parlava amb Neymar i ell tenia ganes de venir, però no tinc clar si el club va fer el que calia”, diria el 10 després de les negociacions per recuperar l’estiu passat el brasiler, una figura que ha seguit separant de mica en mica els jugadors de la directiva. De fet, el setembre del 2017, el mateix dia que el Barça va decidir denunciar Neymar per haver incomplert el contracte al marxar al PSG, en un dels diversos casos judicials relacionats amb el pas del futbolista per Barcelona, el brasiler va organitzar una festa d’aniversari del seu fill a la ciutat amb la presència de jugadors com Lionel Messi, Luis Suárez i Gerard Piqué. A Josep Maria Bartomeu no li va agradar veure els pesos pesants posant carinyosament amb un Neymar que, a sobre, aquells dies va titllar d’“incompetent” la junta, afegint que “aquesta gent no hauria d’estar al Barça”.
La tensió s’ha anat fent més gran cada temporada, amb incidents com el del dia que els jugadors es van negar a assistir a l’estrena oficial, al Teatre del Liceu, de la sèrie Matchday per falta d’acord sobre unes primes. De fet, els futbolistes van imposar condicions per a la segona temporada, que no es farà, després de no veure amb bons ulls alguns detalls de la primera temporada. “Els jugadors van tenir l’oportunitat de validar el producte, però no van fer cas i després no els va agradar”, es queixen al club, on resen cada cop que han de demanar a un futbolista que participi en un acte promocional. D’altra banda, quan un executiu o un directiu ha alçat la veu obertament contra un jugador, com van fer Pep Segura o Éric Abidal, el vestidor ha respost. I quan aquest any es van negociar l’ERTO i la baixada de sous per afrontar la crisi del coronavirus, Messi no va callar: “No deixa de sorprendre que des del club se’ns intenti posar sota la lupa i se’ns pressioni per fer una cosa que nosaltres sempre vam tenir clar que faríem”, va dir.
Un portaveu amb braçalet de capità
El capità també va fer de portaveu quan Abidal, que havia sigut escollit per liderar l’àrea esportiva confiant que es portaria bé amb els seus antics companys, va explicar que alguns jugadors “no s’entrenaven prou” amb Ernesto Valverde. Les declaracions es podien entendre en el sentit que els futbolistes havien deixat caure el Txingurri, quan jugadors com Messi l’havien defensat abans, ja que després de les derrotes de Roma i Anfield eren alguns directius els que el volien fer fora. “Els jugadors no volen aparèixer com els culpables de tot i no han estat disposats a passar-ne cap. No és res nou. Els jugadors sempre han intentat fer la seva si poden, el problema és quan la directiva no ho gestiona bé i ho permet”, diu un extreballador del club, que ho defineix com “un episodi més en una lluita històrica entre jugadors i gestors”. De fet, els empleats se senten atrapats en aquesta guerra. A la directiva, però, ja li va bé que es parli d’aquest conflicte. Així es parla menys de com han perdut el control de la situació quan ells eren els escollits pels socis per manar al club. Els jugadors, en canvi, no deixen de ser treballadors a sou.
