BARÇA

Víctor Font vol que Xavi sigui el seu entrenador

El precandidat presenta el seu projecte i anuncia que està en converses amb el migcampista

Segons el calendari, i si no hi ha un avançament, les eleccions a la presidència del Barça no seran fins al 2021. Però ja hi ha alguns socis que preparen els seus projectes de cara al futur. Un d’ells és Víctor Font. Aquest empresari del sector de la comunicació ja va anunciar l’estiu passat que tenia intenció de ser candidat als pròxims comicis, siguin quan siguin, i ahir desgranava les línies mestres del seu projecte davant de 600 socis i barcelonistes a l’Auditori Axa de Barcelona.

No va ser la presentació d’un equip directiu, sinó del seu model de treball. Tampoc va ser una presentació farcida de noms propis, encara que el que sí que va esmentar va ressonar amb força: Xavi Hernández. El precandidat va assenyalar el migcampista de Terrassa com el seu entrenador ideal. “Estic parlant amb ell per convence’l que lideri el projecte futbolístic”, va dir Font. Un projecte que, al seu parer, s’ha de muntar “amb els millors barcelonistes” perquè sigui possible. I l’exblaugrana, actualment acabant la seva carrera futbolística a Qatar, és un d’ells.

Xavi encara no ha donat el sí definitiu, tot i que sentint parlar el precandidat fa la sensació que l’acord és molt pròxim. Com tampoc li han donat el sí definitiu alguns altres noms propis que s’enrolaran a la seva candidatura, però Font va avançar que bona part d’ells seran coneguts per al gran públic. I és que en el seu model de gestió, que considera “revolucionari”, els futbolistes que han passat per la gespa del Camp Nou hi tindran un pes important, com a mínim en l’apartat esportiu. “Voldria que el màxim nombre d’esportistes que coneixen i han viscut el model Barça treballessin per al club, cadascun des del lloc on pugui contribuir millor a l’èxit de l’entitat”.

Font desgranava cadascuna de les seves propostes en una conversa amb Antoni Bassas. Una presentació que volia transmetre un punt de romanticisme amb el Barça però a la vegada projectar una imatge de modernitat. L’acte començava amb una intervenció del grup de jazz Ignasi Terraza Trio, i s’acabava amb l’humor i les imitacions de l’actor Oriol Cruz. L’última d’elles, improvisada -o això va dir l’actor-, imitant-lo.

“Igual com Cruyff va canviar el joc al camp, cal revolucionar el model de gestió”, explicava el precandidat. Uns canvis que passen per modificar el model de junta, redefinir el model d’ingressos i garantir una gestió esportiva que, a banda de preservar el model Barça, també estigui preparada per gestionar el relleu generacional que suposarà el comiat de Leo Messi. “Redefinirem de dalt a baix com es prenen decisions al club, i qui les pren”. I això, insistia, “garantint que la propietat sempre sigui dels socis”. Uns socis a qui pretén donar més poder, no només facilitant el vot electrònic perquè hi hagi més participació als comicis, sinó també consultant-los periòdicament per qüestions com el model de samarreta que vestirà el primer equip les següents temporades. O incentivant-los perquè vagin a l’estadi amb una modificació del Seient Lliure i de les condicions de l’abonament, que serà més econòmic per a aquells aficionats que vagin regularment al Camp Nou, i més car per als que ni hi van ni alliberen el seient.

Renovar el model directiu del Barça

A nivell directiu, Font proposa que la junta directiva passi a organitzar-se com un consell directiu. “El model actual es basa en algú a qui li fa il·lusió ser president i que es rodeja d’empresaris amb capacitat d’avalar per acompanyar-lo. És l’únic requisit. Però resulta que aquests empresaris, que tenen èxit en el seu sector, poden no estar preparats per prendre direccions en la gestió d’un club com el Barça”. Per això pensa en tres tipus diferents de consellers -o directius- que han de ser a la presa de decisions. D’entrada, un vicepresident esportiu que sigui un exjugador. Després, gent amb coneixement dels apartats audiovisual, tecnològic i d’entreteniment, que “és on es mou el Barça avui dia”. I, per acabar, consellers que tinguin experiència en la gestió amb federacions i estaments internacionals. És aquí on Font obria la porta perquè els expresidents del club poguessin entrar de facto com a assessors de la junta, pel seu bagatge al capdavant del club.

L’altra gran pota del seu projecte és l’apartat econòmic, que considera “obsolet”. Encara que “s’estan optimitzant molt bé els recursos” -el Barça és el club que més factura-, creu que el model “ha arribat al seu topall”, i posava d’exemple que “des de fa un parell d’anys s’han de vendre jugadors per una quantitat considerable de diners per quadrar els números”. Font creu que en el futur caldrà “competir contra clubs molt més rics”, que tenen al darrere estats o que estan finançats pels petrodòlars, i pensa que l’única manera de fer-hi front és vendre serveis directament als milions d’aficionats del Barça que hi ha arreu del món. Aquests diners que s’aconsegueixin serviran per garantir que el club pugui fitxar els millors futbolistes -sense menystenir La Masia-, però també “afrontar sense riscos econòmics” projectes clau com l’Espai Barça.

Els altres noms d’unes eleccions previstes per al 2021

Jordi Cardoner

L’actual vicepresident primer del club és un dels candidats a encapçalar la candidatura continuista, ja que el 2021 Josep Maria Bartomeu no es pot tornar a presentar. Cardoner no ha fet públic el seu desig de ser presidenciable, tot i que a la junta actual diversos directius l’assenyalen com a futur candidat.

Joan Laporta

President entre el 2003 i el 2010, Laporta es va tornar a presentar el 2015 però no va poder derrotar la candidatura de Bartomeu. Laporta es reuneix periòdicament amb el seu equip i fa uns mesos va insistir en la possibilitat de presentar-se, de nou. Va dir, però, que no prendrà una decisió fins que no es convoquin els comicis.

Toni Freixa

Exdirectiu amb Laporta, Rosell i Bartomeu, va ser candidat el 2015. Des de llavors ha ampliat el grup de treball i ha seguit preparant un programa de cara als pròxims comicis. De fet, el 2015 ja es va presentar amb l’objectiu de donar-se a conèixer als socis i agafar experiència per a la segona oportunitat.

Agustí Benedito

Candidat el 2010 i el 2015, i promotor del vot de censura el 2017, Benedito no té clar quin paper jugarà a les pròximes eleccions. El seu entorn sosté que serà present als comicis, però no assegura que ho faci com a cap de llista. En cas que encapçalés una candidatura, mantindria el mateix equip.

Més continguts de