BARÇA

Víctor Font: “Si no canviem correm el risc d’acabar com el Milan”

Candidat a la presidència del FC Barcelona

Víctor Font (Granollers, 1972) és un empresari del sector de les telecomunicacions, els mitjans de comunicació i l’àmbit digital. Cofundador i CEO de Delta Partners, forma part del nucli fundador de l’ARA, del qual segueix sent accionista i membre del consell d’administració. El 2010 formava part de la candidatura de Marc Ingla a la presidència del Barça, i explica que des del 2013 “dona voltes” a la possibilitat de ser ell el presidenciable. El 2015 donava a conèixer la plataforma Sí al futur, d’on ell era el cap de llista, tot i que finalment va declinar concórrer a aquells comicis. Ahir va anunciar formalment que es presentarà a les properes eleccions.

Per què ho fa, ara?

Creiem que hem de donar visibilitat i posar una marxa més per afrontar amb prou temps el repte que jo anomeno “la tempesta perfecta”. El repte que té el Barça per als propers 5 anys no l’ha tingut les dues últimes dècades. Hi ha la confluència de substituir la millor generació de futbolistes de la història i fer-ho amb una competència cada cop més sofisticada i que té molts més recursos -grans magnats, estats...- que un club de 150.000 socis. O bé traiem talent de la casa o el fitxem de fora. I de casa no en surt i de fora no tenim diners. Per això pensem que hi ha la necessitat d’aglutinar talent i construir un projecte diferent de com s’ha fet habitualment al Barça. És a dir, assegurar que persones que tenen la capacitat i l’experiència per executar un projecte com el que nosaltres visualitzem, siguin part de l’equip.

¿Parlem de remodelar el sistema actual de directiva?

M’agradaria que la junta fos com un consell d’administració, on tens persones amb talent, experiència i capacitat per prendre decisions estratègiques i no només gestionar el dia a dia. Per tant, no anar a buscar amics o coneguts d’algú a qui li fa il·lusió ser president, que és com s’han muntat les candidatures fins ara. Visualitzo un consell on tens un percentatge de gent que té experiència en el món de l’esport professional i del futbol que tindrà el poder per prendre les decisions estratègiques clau. Si hi ha el repte de reinventar el model de negoci, cal gent que tingui coneixement del món de l’entreteniment i la tecnologia. I tot això complementat per socis i sòcies que tinguin una representativitat del que és la institució al món.

¿Ha de ser talent català o es pot anar més enllà?

Poden ser catalans o d’arreu del món. És important que siguin culers i puguin aportar valor. Hem de tenir una visió oberta. Per això penso que ens podria anar bé tenir gent de fora que ens aporti una visió global.

Com és el seu model esportiu?

Crec i soc defensor que cal preservar i defensar l’estil de joc que ens ha convertit en el millor equip de la història. Per a mi això és ineludible. I, per tant, les persones que formin part d’aquest projecte han de tenir l’experiència i el coneixement d’aquest model. No anar buscar grans professionals que no creguin en aquest estil o no el coneguin, que és una de les inconsistències que tenim avui dia.

Què ha après fent negocis a l’estranger?

Pel sector on treballo, soc molt conscient dels riscos i oportunitats que la societat del segle XXI té al davant. L’experiènca empresarial que tenim ens dona una visió de cap on van les tendències i on hi ha oportunitats que una marca tan potent com el Barça pot explotar.

Però el club està en el seu millor moment pel que fa a ingressos.

El model de negoci del Barça ha evolucionat molt els últims anys, i s’ha estat fent bé aprofitant que teníem marques tan potents com Messi o també Iniesta. Però això té un límit. El repte és fer una transformació perquè el potencial sigui il·limitat. Avui dia estem generant ingressos a través d’una sèrie de contractes amb intermediaris que després venen productes i serveis al consumidor final. Els drets de televisió, la marca de roba esportiva... però no pensem com generar continguts i serveis i vendre’ls directament al consumidor. El Barça té 500 milions de seguidors al món. Si els venguéssim un producte, continguts o serveis produïts per nosaltres i els cobréssim cinc euros anuals, això són 2.500 milions d’euros d’ingressos! Es pot multiplicar la facturació.

Dos aspectes del dia a dia. Un és el paper de la dona. Quin punt de vista té?

Creiem molt en l’esport femení. I quan diem que hem d’aplegar talent, això també és especialment important en el cas de la dona. Penso que la diversitat afegeix valor i aquest ha de ser el cas del Barça, començant pel consell directiu. No es tracta de tenir dones per tenir-ne. Hi ha moltes dones barcelonistes que tenen molta capacitat i poden aportar moltes coses. Cal anar-les a buscar. I no només les dones que pel simple fet de ser-ho, i com que tenen capacitat per avalar, ja les fem entrar a la directiva.

I l’altra, la política. Com és Víctor Font políticament?

Jo soc dels nous independentistes, o d’una part del país que els últims anys hem vist que la relació amb l’Estat no té gaire futur des d’un punt de vista de subordinació i que cal buscar-nos un futur millor per nosaltres mateixos. Aquest soc jo, però això no vol dir que el consell directiu ni el club hagin d’estar alineats amb aquesta postura.

Per exemple, ¿l’1-O hauria jugat?

Aquell dia vaig tuitejar que no tenia sentit jugar, sobretot pel que es vivia als carrers del país. També és veritat que quan hi he reflexionat amb temps m’he adonat de la complexitat de la situació. A vegades no hi ha decisions ben o mal preses, sinó interpretables.

Quina visió té de les seccions?

Molt important. Una de les característiques del Barça és el caràcter pluriesportiu. Com que moltes seccions tendeixen a ser deficitàries, hi acostuma a haver el debat de què fem. Hem de reinventar el model d’ingressos i poder tenir més recursos. Ara bé, cal fer el mateix que en el futbol: entendre bé a què estem jugant i ser molt consistents.

Suposem que vostè guanya les properes eleccions. Quant de temps pot tardar a desenvolupar aquest projecte?

Hi ha coses immediates, com el model de governança o la presa de decisions. I d’altres que no veuran els fruits fins al cap de cinc, sis o set anys. He enviat una carta al president Bartomeu per informar-lo que feia el pas i per dir-li que els pròxims tres anys ens posàvem a la seva disposició per si vol incorporar alguna de les idees que estem treballant al club, perquè en moltes coses fem tard. En el vessant esportiu, en el vessant econòmic... per exemple, jo hauria reinventat el model d’ingressos el 2010. Hem perdut vuit anys.

Si és tan evident, per què creu que no s’ha fet fins ara?

Hi ha incentius, però també desincentius. Un dels grans problemes al Barça és un cert paral·lelisme amb la política, que qui governa té una perspectiva de legislatura. I aquí entren els avals, que és un tema que s’ha de canviar perquè desincentiva la presa de decisions que tinguin rendiment a mitjà o llarg termini, perquè s’ha de quadrar el compte de resultats a curt termini. I avui el Barça té molts reptes a mitjà i llarg termini.

Si no es canvia la manera de treballar, ¿com s’imagina el dia que Messi es retiri?

M’imagino el risc de ser un Milan. Un club històric, amb molta trajectòria i que tindrà una història i èxits al darrere, però que tindrà moltes dificultats per competir.

Més continguts de