BARÇA

Víctor Font: "Amb els ismes i la nostàlgia no farem l’Espai Barça ni renovarem Messi"

Entrevista al precandidat a la presidència del Barça

Víctor Font: “Si té sentit, Koeman podria seguir d’entrenador” / PERE VIRGILI

A l’espera de veure si es fa el vot de censura contra Josep Maria Bartomeu en els dies previstos (1 i 2 de novembre), el precandidat a la presidència del Barça Víctor Font ofereix a l’ARA pinzellades del seu projecte, Sí al Futur, en què treballa des de fa set anys. També, esclar, aprofita per comentar el clàssic.

Ens imaginem que va veure el partit d’ahir.

És lamentable veure que el VAR sembla la versió 2.0 de la Moviola o l’escàndol de Guruceta. Se’ns ha perdut el respecte institucional. Quan expliquem el projecte és també per tenir incidència en les institucions i que no ens prenguin el pèl. Això del VAR és un desastre.

Més enllà de la polèmica, com valora el clàssic?

Koeman va ser valent apostant pel talent jove, però la seva lectura del partit va ser sorprenent. I al cap i a la fi un retrat de com estem com a club. No n’hi ha prou amb canviar l’entrenador. Gestionem la decadència del projecte del 2003 i fem foc nou com més aviat millor.

¿Després d’una moció de censura? Creu que la Generalitat concedirà la pròrroga de 15 dies que demana el club per seguir ajornant la votació?

Aquesta tàctica d’endarrerir la votació segurament farà efecte. Però tard o d’hora votarem.

Per tant, s’ensuma que la junta s’acabarà sortint amb la seva.

De moment ja ho han aconseguit. No m’imagino els polítics imposant el seu criteri i judicialitzant-ho tot. De fet, si anéssim a la justícia s’aturaria tot, que és el que la directiva busca, igual que amb la denúncia de la Guàrdia Civil.

S’imagina la junta dimitint abans del referèndum?

No descarto que quan estiguem a prop de la votació facin el pas al costat i facilitin les coses, evitant que s’hagi de votar en aquestes condicions.

¿Pot entendre per quina raó no pleguen? Amaguen alguna cosa?

Alguna cosa deuen voler amagar o deuen necessitar fer. Però és difícil amagar res, perquè al final vindrà una nova junta. I si som nosaltres farem una auditoria de dalt a baix per explicar de manera transparent als socis la realitat del club.

¿Li preocupa el deute del Barça?

Estem per sobre dels 800 milions.

I ara s’estan diferint contractes de jugadors. ¿Aquesta motxilla pot posar en risc els seus plans?

Posa en risc el model de propietat i la capacitat de seguir competint a màxim nivell. Per això el 2013 vam posar en marxa Sí al Futur. Vam fer aquell diagnòstic llavors i ara tenim solucions per revertir aquesta crisi, per poder endegar l’Espai Barça i reformar la plantilla.

Creu que el crèdit de Goldmans Sachs és més per pagar salaris que per a l’Espai Barça?

Com que el Barça té problemes de liquididat, sí que podria ser que aquest crèdit anés en aquesta direcció, però no se’ns ha explicat. Si entrem al club, el primer que hauríem de fer és entendre les condicions de l’acord, que des de fora sembla millorable.

¿La seva precandidatura ja té els 118 milions necessaris per als avals?

No, però sabem com aconseguir-los arribant a acords amb entitats financeres.

¿Li preocupa que l’esport i el futbol tinguin lleis arcaiques que no permetin introduir canvis fàcilment, com en el vot electrònic o els avals?

Per assegurar el model de propietat hem de transformar el model de gestió. Portar el club al segle XXI. Avui dia el Barça es gestiona com en les èpoques de Montal o Núñez.

¿L’escenari actual dibuixa un cara a cara Font-Laporta a les eleccions?

Em preocupa que encara avui les precandidatures no estiguin preparades. Crec que un projecte per presidir el Barça s’hauria d’assemblar a una candidatura olímpica, que es treballa durant molts anys.

Hi ha altres socis, com Benedito, Farré, Fernández Alà o Freixa... Però ¿com es lluita contra Laporta, que amb la seva experiència ja té el seu propi isme ?

Els ismes ens poden ajudar per entendre’ns, per saber on som. Però amb els ismes i la nostàlgia no farem l’Espai Barça ni renovarem Messi.

Creu que la pandèmia ha anat en contra dels socis que estaven pensant fer el pas?

Segur. Dels que entenien que per guanyar eleccions no calia tenir un projecte i volien decidir-ho pocs mesos abans de les eleccions.

La pregunta del milió: ¿si guanya aixecarà catifes?

Si l’auditoria conclou que s’han produït accions punibles, defensarem els interessos del club. Potser no amb una acció de responsabilitat contra tota la junta, ja que molts directius no tenen coneixement de les coses que passen.

¿Es podria donar el cas en què el club, investigat dins del Barçagate, també esdevingui acusació amb una nova junta per exigir responsabilitats?

Una sèrie de persones són responsables d’aquest cas. I segueixen treballant al club, la qual cosa és denunciable.

Després del 2-8 va dir que la seva aposta a la banqueta seria Xavi Hernández. Ara ha moderat el discurs dient que serà Xavi qui decidirà què passa amb Koeman. Per què?

Agraeixo la pregunta, em permet aclarir-ho. No he moderat el discurs, és que no vaig estar encertat en la manera d’explicar-me. El que vaig voler dir és que té sentit posar en marxa un sistema en què totes les peces de l’engranatge funcionin, aclarint que Xavi, juntament amb la direcció esportiva i la secretaria tècnica, prendrà les decisions. Després d’aquella entrevista vaig parlar amb ell i vam considerar que, si té sentit, Koeman podria continuar com a entrenador. I que en el moment en què deixés de ser-ho, ell el substituiria.

Piqué deia a La Vanguardia que Iniesta o Puyol haurien de tornar al club.

Cal entendre quines capacitats hi ha darrere dels mites. A través de Xavi també tenim converses amb Guardiola o Valdés, però no volem reclutar noms sense que facin una tasca eficient.

Creu que això ha passat amb Abidal?

Tinc informació directa de com aquesta junta ha buscat pedaços davant la falta de projecte. Messi ho va dir a l’estiu i Piqué ho ha dit aquesta setmana.

Parlant de Messi, ¿retenir-lo seria un dels seus primers objectius?

Sense cap mena de dubte. Reunint i aglutinant tot el talent possible no només competirem, sinó que jugarem d’una manera que ens farà sentir orgullosos, amb gent de casa. Imaginar-se Xavi donant instruccions des de la banqueta, gent a la llotja com Puyol o Iniesta, cadascú amb una responsabilitat ben definida, és il·lusionant.

¿Hauria fitxat Eric García?

Em consta que Eric García sent els colors del club i té la il·lusió de tornar al Barça. A més, és central. És un fitxatge estratègic.

Com veu el futur de les seccions?

És fonamental que el nou model de gestió també serveixi per reforçar les seccions. Creiem que el caràcter multiesportiu de l’entitat és un tret diferencial. D’altra banda, el que s’ha fet amb el futbol femení ha sigut un encert, però també volem reforçar-lo. Impulsarem una secció purament femenina que ja explicarem en el seu moment.

Som de lletres. El Barça és el club més gran del món, el primer que va anunciar ingressos de 1.000 milions, però vostè manté que funciona com una empresa mitjana. Ens ho pot explicar?

Hi ha 70 empreses a Catalunya que facturen més que el Barça, que és una marca amb potència global. Alguna cosa no quadra. I no és un tema del Barça, sinó dels clubs en general. I el motiu és la poca professionalització. S’han d’eliminar intermediaris que s’emporten part del valor i ser capaços de vendre productes i serveis a milions i milions d’aficionats de tot el món.

Hi ha socis que comencen a acceptar que l’Espai Barça no es podrà fer.

Haurem d’anar al mitjà o al llarg termini, sens dubte. Ara bé, el club té prou potencial per desenvolupar el projecte, ajustant-lo a aquests nous terminis. Per exemple, el Palau té una urgència molt més gran que el Camp Nou, quan he sentit el president dir el contrari.

Un cop ha anunciat la seva intenció d’anar a les eleccions, ¿li sorprenen les informacions sobre els suports que diuen que té al darrere? Puigdemont, Roures, l’ANC...

Pot generar sorpresa que hi hagi un soci de Granollers, fill de classe mitjana i sense tenir un cognom gaire rellevant amb ganes d’impulsar un projecte que té certa credibilitat. Ara bé, hi ha associacions que no tenen cap fonament. Si surten notícies al voltant d’un fet real, com que soc accionista de l’ARA, ho puc arribar a entendre, però que es digui que soc l’home de Roures, quan l’he saludat dues vegades, no té sentit. O que l’ANC està al darrere meu quan no conec cap càrrec d’aquesta associació.

Ho diu vostè. ¿Vendrà les accions de l’ARA si és president del Barça?

Aquest és l’objectiu. Però no perquè hi hagi un conflicte. De fet, soc accionista de l’ARA gràcies al Barça. El 2010, després de les eleccions al club, em va interessar el funcionament dels grups de comunicació privats i l’Antoni Bassas, un amic personal, em va explicar que estava naixent el projecte de l’ARA. Vaig llegir el manifest fundacional, que diu que els accionistes es comprometen a no intervenir en els continguts editorials, i vaig decidir participar en un diari que podia contribuir a millorar la qualitat democràtica del país. Si veieu el tractament que ha fet l’ARA de Víctor Font i de Sí al Futur crec que m’han tractat millor els de La Vanguardia. Per això no crec que hi hagi conflictes, però estic mirant amb el consell la manera de poder deslligar-me del projecte en cas que això del Barça tiri endavant.

¿El Barça ha de ser catalanista?

Així ho indiquen les arrels fundacionals del club. No és un tema opinable. Potser en aquests últims anys es podria haver reaccionat amb més contundència en alguns moments, però també és cert que el president Rosell diu que ha patit represàlies per deixar el Camp Nou per al Concert de la Llibertat o la Via Catalana. El Barça ha de fer país, però no política.