"Ha arribat el moment de dir adéu": la carta de comiat de Víctor Valdés a l'afició blaugrana

Barcelona"Ha arribat el moment de dir adéu". Així comença la carta oberta de comiat que Víctor Valdés ha escrit a l'afició blaugrana, en la qual lamenta que "per desgràcia, no he pogut acomiadar-me jugant a futbol, com a mi m'hauria agradat".

El porter del Barça dedica la missiva, especialment, a "totes les persones" que l'han "ajudat a arribar fins aquí", i esmenta, entre altres, els entrenadors que han apostat per ell: Louis Van Gaal, Frank Rijkaard, Pep Guardiola i Tito Vilanova.

Per últim, fa una menció especial a "tots els companys" amb els quals ha tingut el "plaer de compartir el treball que suposa portar aquest escut al pit dia rere dia", i també "els meus fidels seguidors", les "persones més importants per a mi", subratlla.

La carta sencera, penjada a la pàgina web del Barça:

"Arriba el moment de dir adéu, d'acomiadar-me de tots vosaltres.

Per desgràcia, no he pogut acomiadar-me jugant a futbol com m'hagués agradat, però així és la vida de vegades i aquest any ha estat cruel amb mi en aquest sentit.

He tingut temps per repassar d'on vinc i en què m'he convertit. Només apareix en els meus pensaments nostàlgia cap a les persones que m'han ajudat a arribar fins aquí. A ells vull dedicar aquesta carta.

A Oriol Tort, a José Antonio Pozanco, a Juan Manuel Asensi, a Ursicinio López, a Albert Benaiges, a Antonio Olmo, a Juan Carlos Pérez Rojo, a Pep Segura, a Quique Costas, a Joan Vilà, a Jordi Castel... els mestres esportius que van fer de mi, l'esportista que sempre vaig somiar ser. Persones que van aconseguir formar un nen de deu anys en un porter que defensés la porteria del Camp Nou, deu anys després. Gràcies a tots!

Gràcies a Louis Van Gaal, per demostrar tenir el valor necessari per apostar pel talent que només els seus ulls saben veure. Ell va iniciar la construcció d'un Barça històric, del qual he tingut el privilegi de formar-ne part. Gràcies de tot cor.

Gràcies a Frank Rijkaard, per donar-me la confiança necessària i permetre'm aconseguir la glòria, tocant la Copa d'Europa a París amb les meves pròpies mans. Allà on siguis, et repeteixo, la meva vida estarà sempre en deute amb tu, 'mister'.

Gràcies Pep, per haver-me obert la porta de jugar a un joc que desconeixia, per haver estat el meu guia durant el camí que un ha de seguir buscant l'èxit, i el vam trobar junts, oi? Sempre ens quedarà això 'mister', i creu-me, serà etern!

Gràcies Tito! Allà on siguis, et dono les gràcies per haver-nos ensenyat no només el camí per seguir guanyant com a equip, sinó també la força i el caràcter necessaris per afrontar la vida.

Gràcies a tots aquells companys amb els que he tingut el plaer de compartir el treball que suposa portar aquest escut al pit dia rere dia, per haver-me fet sentir important dins d'aquest grup que hem format durant tots aquests anys. Perquè tot es redueix a això, som nosaltres, aquí i ara. Gràcies Senyors!

I per descomptat no vull oblidar-me de les persones més importants per a mi, d'aquests dotze anys com a professional vestint aquesta samarreta, els meus fidels seguidors. Aquelles persones que passés el que passés, éreu allà sempre per donar-me l'alè que un lluitador necessita en tot moment, éreu allà orgullosos de veure'm en cada celebració, donant suport en cada partit, enviant aquesta energia positiva que mai he deixat de notar, la qual m'ha conduit durant tot aquest temps, perquè sense això, jo no hagués estat capaç de fer-ho sol.

Gràcies, gràcies i mil vegades gràcies. I us demano per favor que no deixeu de donar-me suport.

Per sempre, FORÇA BARÇA!

Víctor Valdés Arribas"