Esports 08/01/2017

Voler i no poder, frustració al Barça

El conjunt de Luis Enrique, que completa un bon partit, empata a Vila-real amb un golàs de Messi a l’últim minut i es col·loca a cinc punts del Madrid

i
Albert Llimós
4 min
Neymar intentant allunyar la pilota de Mario Gaspar.

BarcelonaVoler i no poder. Aquest és el Barça de Luis Enrique. Un equip frustrat, que va intentar-ho en tot moment, fent moltes coses bé, però que va tenir sort de salvar un punt a Vila-real gràcies a la genialitat de Leo Messi a l’últim sospir. L’argentí, a l’últim minut, va clavar magistralment una falta a l’escaire de Sergio Asenjo i va fer menys dolorós el resultat, tot i que seguia deixant el Barça en una situació molt compromesa a la Lliga. Després de 17 jornades, els blaugranes se situen a 5 punts de l’infal·lible Madrid de Zinedine Zidane, que té un partit ajornat a València pendent. De fet, el conjunt català és ara mateix tercer, amb un punt menys que el sorprenent Sevilla.

Malgrat el gol salvador de Messi, vist l’escenari de la Lliga, més que sumar un punt a Vila-real, el Barça en va deixar escapar dos al nou Estadi de la Ceràmica. A l’equip de Luis Enrique li falta un punt de genialitat, aquella guspira que permet solucionar partits travats contra conjunts rocosos com el Vila-real, la millor defensa del campionat. Ahir, fins al xut màgic de Messi, tot sortia malament, i això que el Barça va completar un partit seriós, de nota.

Sense premi

Amb la lliçó apresa de Bilbao i conscient que no hi ha marge d’error a la Lliga, l’equip va sortir disposat a conquerir Vila-real i persistir en la persecució del Madrid. Luis Enrique va plantejar tres canvis respecte al partit de Copa, amb André Gomes, Digne i Mascherano en els llocs de Rakitic, Alba i Umtiti. Durant els primers compassos, cada vegada que la tocava Iniesta passava alguna cosa. Un retall sec, una passada bombejada, un xut amb rosca, un primer toc precís... Iniesta donava sentit al joc col·lectiu i quan es trobava amb Messi el resultat creixia exponencialment. Quan tots dos es troben, el futbol del Barça creix, molt més que amb qualsevol altra combinació de futbolistes. Per molta sintonia que tingui Messi amb Luis Suárez, quan es tracta de futbol qui millor parla el llenguatge de l’argentí és Iniesta, massa vegades allunyat de Messi sobre la gespa.

L’efervescència blaugrana, amb vuit minuts imponents, va donar pas a uns minuts d’absolut control visitant i sortides ràpides del Vila-real a la contra. Primer la va tenir Dos Santos al segon pal, després va ser Digne qui va salvar l’equip amb una estirada redemptora després que Pato trenqués la cintura a Sergi Roberto. Al Vila-real no li calia la pilota, sinó espais per penalitzar la defensa avançada dels catalans, buscant un error blaugrana en la sortida des de darrere. Però no va arribar. El Barça va superar bé la pressió alta dels groguets, sense pèrdues comprometedores, i va portar el partit a prop de la porteria d’Asenjo. El duel es jugava en territori local, però sense la fluïdesa dels primers minuts les escletxes eren més cares de trobar, i el Barça ho buscava cada vegada més a partir del futbol elèctric, i alhora excessivament individual, de Neymar.

A la represa, quan semblava que es repetia el mateix guió del primer temps, el Vila-real va sorprendre amb una carrera vertiginosa de 60 metres. La pèrdua va ser a la frontal de l’àrea. De l’àrea rival, com marquen els cànons. Dues passades van trencar el dibuix del Barça, amb els dos interiors superats i Digne fora de lloc, deixant Pato amb espai per encarar Piqué. El brasiler va tenir temps d’aturar el rellotge per buscar la millor opció: col·locar la pilota a l’esquena d’un erràtic Mascherano, que va llegir malament la jugada, per a l’arribada de Sansone. L’italià, defensat per un generós Neymar, va creuar la pilota al pal llarg de Ter Stegen. Era el pitjor guió. El Barça de les urgències es posava per sota en el marcador contra la millor defensa de la Lliga.

El conjunt de Luis Enrique va acusar el cop, els futbolistes buscaven la solució individual, amb conduccions que sempre acabaven topant contra els dos murs de quatre jugadors que disposava Fran Escribá per davant d’Asenjo. El cronòmetre volava. Messi s’entestava a trobar el camí sol. Neymar sempre buscava l’impossible. Iniesta desapareixia. Piqué, amb més de vint minuts per jugar, feia les primeres excursions a l’atac, símptoma de la necessitat imperiosa de l’equip.

Sacsejada de Luis Enrique

La magnitud de la tragèdia va portar el tècnic asturià a moure peça. Sacsejada de Luis Enrique, que va situar Denis i Arda en els llocs d’André Gomes i Digne. El Barça passava a jugar amb línia de tres darrere, i Busquets ajudant Piqué a l’eix de la defensa quan el Vila-real tenia la possessió. Els canvis van coincidir amb uns minuts de bogeria. Primer per un penal de Bruno que va reclamar tot el Barça. Messi xutava des de la frontal, i el migcampista groguet va tapar el llançament de l’argentí des de terra. Uns segons més tard el mateix Messi buscava la rosca i trobava el pal de la porteria d’Asenjo, totalment immòbil, venut. El Vila-real replicava amb un contraatac rapidíssim que acabava amb un xut que impactava en el braç estirat de Mascherano. Un segon penal. I n’hi hauria més. Novament Bruno va tocar la pilota amb la mà quan queia a terra i Iglesias Villanueva va xiular falta en atac.

El partit es va tornar un setge constant dels blaugranes, amb més cor que cap en moltes jugades, amb els jugadors ofuscats per la falta d’encert i les decisions arbitrals. El conjunt d’Escribá seguia impertèrrit, defensant ordenat a la frontal de l’àrea, ofegant les línies de passada interiors i obligant a buscar centrades laterals que morien a les mans del porter local. En una d’aquestes accions, Neymar va marejar el seu marcador fins a trobar l’espai suficient per col·locar la pilota al cor de l’àrea, però el cop de cap franc d’Arda va sortir desviat. Fins que va arribar Messi. Genial. Universal. Va ser l’única jugada en què el Barça va voler i va poder.

stats