L'EFECTE BARÇA A EUROPA
Esports 11/06/2011

Vull ser com el Barça

Isaac Lluch
7 min
Vull ser com el Barça

BerlínVull ser com Beckham . L'any 2002 el principal reclam futbolístic era David Beckham. El seu nom es feia servir en títols de pel·lícules, en mil i un anuncis, per guanyar unes eleccions o per donar lluentor a un projecte galàctic. Era l'època d'esplendor de les vedets del president del Reial Madrid, Florentino Pérez. Aquell any el club blanc guanyava la novena Copa d'Europa amb Figo i Zidane, i després amb Ronaldo la Intercontinental, a l'espera de fitxar Beckham l'estiu següent. Una dècada després, el model de Florentino ja no és la referència. El concepte d'èxit ja no va lligat al nom d'un jugador sinó al d'un club. L'endevineu?

"El Barça és la mesura de totes les coses". No ho diuen ni fanàtics seguidors culers ni la premsa catalana, que fa temps que ha esgotat adjectius per calibrar l'espectacle triomfant de l'equip blaugrana. Ho diuen tècnics analistes, experts estrangers del futbol de formació consultats per l'ARA. Un punt de vista diferent, però alhora unànime: el Barcelona fascina a arreu no des de les individualitats sinó des del treball col·lectiu.

Holanda. Cruyff, Guardiola i el triomf tardà del futbol total

L'estil del Barça no s'entendria sense l'Ajax. D'això presumeixen a Amsterdam, per bé que en aquest club, oficialment, declinen conversar sobre la relació entre totes dues entitats. "El Barça és sens dubte el millor equip de la història. Cal respectar el passat, però ara és més difícil jugar bé i el Barça és increïble", se li escapa a Frank de Boer, exfutbolista de tots dos equips i actual entrenador del primer equip de l'Ajax. La concessió no és poca en un club nostàlgic que veu com el Barcelona s'ha convertit en paradigma de les idees modernes en la formació de futbolistes que van patentar a Amsterdam.

No és cap secret que els actuals èxits del Barça s'inspiren en la filosofia holandesa que van portar cap al Camp Nou als anys 70 Rinus Michels, des de la banqueta, i Johan Cruyff, des de la gespa. Tots dos són els màxims exponents del futbol total que va practicar l'Holanda del 1974, derrotada a la final del Mundial per Alemanya però eternament admirada per la revolució que va comportar el seu sistema de joc flexible, en què cada jugador sabia què fer en diferents posicions. Cruyff va consagrar aquesta filosofia al Barça com a tècnic. Louis van Gaal i Frank Rijkaard la van evolucionar i ara, Pep Guardiola, exjugador sota les ordres dels dos primers, l'ha sublimada. I no només se n'ha beneficiat el Barcelona sinó, de retruc, la selecció espanyola. Amb nou futbolistes sorgits del planter blaugrana, Espanya va atrapar el Mundial que se li va escapar a Holanda 36 anys enrere... i el mateix 2010.

L'Ajax es consola que vuit dels finalistes a Sud-àfrica van ser formats a la seva acadèmia, majestuosament anomenada De Toekomst (el futur). La seva fàbrica de talents continua funcionant i aporta una mitjana d'un jugador i mig per temporada al primer equip. "Però ja no creem herois com abans. Ara els nostres millors jugadors arriben al cim en altres clubs", es resigna un treballador de l'Ajax. Des del 1995, quan va guanyar la seva última Champions i va esclatar la llei Bosman -lliure circulació de jugadors nascuts a la UE- el club d'Amsterdam ha deixat de ser competitiu al nivell màxim. Ara és l'Ajax qui es fixa en el Barça. No és casualitat que s'hagi encomanat de nou a Cruyff per reformar la direcció tècnica del club.

Itàlia. Tots els camins porten a Roma... i al Camp Nou

La ciutat esportiva Joan Gamper de Sant Joan Despí és celebrada com l'escola més important del món del futbol. Inspirant-se en els mètodes de l'Ajax, els equips formatius del Barça segueixen el mateix tipus d'entrenament i el mateix dibuix tàctic (4-3-3) que el primer equip, per afavorir-ne l'adaptació. Aquesta lògica que el Barcelona fa dècades que aplica, altres equips punters de la Lliga de Campions tot just fa un lustre que l'han descobert. És el cas del Roma, possiblement el club que més creu en el treball de planter en l'eixut calcio italià.

"El primer tècnic que ens va demanar que tots els equips de categories inferiors, especialment el primavera , juguessin com el primer equip va ser Luciano Spalletti [2005-09], que va citar l'èxit del Barça com a referent", aclareix Alberto de Rossi, entrenador del filial del Roma i pare de Daniele, una de les estrelles mundials sorgides de Trigoria. "El 1993 es va començar una feina molt seriosa aquí, amb nens de 13 o 14 anys. No els fitxem més joves. En aquests anys s'ha mirat la feina d'altres clubs i el Barça n'és un. Ara mateix el Barcelona és una gran notícia, perquè demostra que es pot guanyar a Europa amb set nois de la casa. I als que creiem en la feina de planter, això ens anima", exemplifica De Rossi, entusiasmat amb l'arribada de Luis Enrique al Roma. L'extècnic del Barça B s'uneix a la llista d'entrenadors blaugranes reclamats a l'estranger: Rodolf Borrell (Liverpool), Àlex García (Dinamo Tiflis) o Albert Benaiges (Al Wasl Dubai).

Espanya. Doble golejada: del 5-0 al 8-1 davant el Madrid

A Roma i a Wembley van veure el Barça guanyar la final de la Lliga de Campions amb set titulars formats al planter. A més, aquesta temporada el món sencer va testimoniar com l'equip de Pep Guardiola li feia un 5-0 al Madrid de nou amb vuit joves formats a casa a l'alineació. A l'etern rival només un sol jugador sorgit del filial, Iker Casillas, va actuar d'inici en el clàssic. Una dada que remarca la diferent interpretació del futbol base que fan tots dos clubs. A Madrid tot ha de funcionar de seguida. El club té urgències i el doble de pressió que el Barça. I això, creuen al Bernabéu, accentua el risc de donar oportunitats als joves del planter. És fàcilment imaginable que José Mourinho tot just deu conèixer bé tres o quatre jugadors del filial. En canvi Guardiola treballa sovint colze a colze amb els entrenadors de les categories inferiors i cita freqüentment joves del planter en les sessions del primer equip, la qual cosa acaba creant un sentiment de pertinença a l'equip.

Alemanya. Un model per a clubs grans i també modestos

L'èxit del Barça és un senyal que la formació i la identitat amb un club té una importància més gran que temps enrere", raona Werner Kern, director dels equips júniors i de la secció femenina del Bayern de Munic. Als 65 anys, aquest tècnic es va formar amb Franz Beckenbauer i Gerd Müller, va seguir l'evolució de Karl-Heinz Rummenigge, i ha vist créixer darrerament Lahm, Schweinsteiger i Thomas Müller. "La recepta de l'èxit és que un club inverteixi en formació i que l'entrenador del primer equip faci molta confiança a la gent jove", assegura Kern, mentre presumeix que 11 dels 24 futbolistes de la plantilla del Bayern procedeixen del planter. El rol del tècnic és clau per fer saltar joves al primer equip i Guardiola, sosté Kern, té "una qualitat de lideratge per traslladar a tothom la filosofia Barça", i això és "determinant". "El Barça és conegut sobretot per estendre una mateixa filosofia entre el futbol de formació i el professional. Els joves saben amb precisió quina és la filosofia del club i aprenen abans a adaptar-s'hi", raona l'expert, que no dubta a reconèixer que la coherència del Barça té "caràcter de model per a tot el món".

També per als clubs més modestos com el Mainz. Ha estat la revelació de la Bundesliga, en què va acabar cinquè, amb un tècnic de moda, Thomas Tuchel. "Actualment el Barça és la mesura de totes les coses. No només pel joc, sinó per la manera de funcionar. No ens pot servir d'exemple pel que fa a novetats en les vitrines, però sí en la coherència de la seva filosofia. La identitat del club és més important que una altra cosa. Els entrenadors volen formar jugadors excel·lents, però també bones persones- admira Tuchel-. Pels clars principis que tenen, per la confiança de tirar endavant el seu planter amb entusiasme, per la passió del seu joc, per la humilitat amb què els jugadors exerceixen el seu esport, el Barça pot ser un model per a nosaltres".

França. Una motivació més per al centre de Clairefontaine

La passió, la determinació i el rigor amb què el Barça expressa les seves idees futbolístiques són també compartides a França, concretament al Centre Tècnic Nacional de Clairefontaine. Allà s'han format Henry, Anelka, Gallas, Rothen, Ben Arfa i Diaby, entre d'altres. L'exdirector del futbol base del Barça, Josep Colomer, algun cop havia reconegut que l'inspirava molt la feina que s'hi fa. El director de l'Institut Nacional de Futbol per a Nois i Noies de la Federació Francesa, Gérard Precheur, s'hi podria passar hores, dissertant sobre com dirigir futbolistes des de la base al màxim nivell mundial: prioritzar el domini tècnic i el primer contacte amb la pilota, ensenyar la capacitat de llegir, decidir i controlar el joc, i de posicionar-se al camp, transmetre confiança i esperit d'equip i proporcionar una bona escolaritat com a garant d'un bon equilibri i del benestar del jugador. ¿El Barça és el paradigma de tot aquest procés? "El Barça és absolutament un exemple a seguir. Principalment en el domini de la formació del futbolista, sobretot perquè els principis de joc que permeten la seva qualitat representen la base comuna de competències tècniques i tàctiques independentment de l'estil de joc. Quan un interpreta el joc de possessió, l'estil indirecte, un s'adapta ràpid a un joc més directe. Però la recíproca no funciona", analitza Precheur.

Pel tècnic francès, l'èxit de l'escola Barça s'explica "per una veritable política de formació, basada en la durada, en la paciència, en un veritable projecte de joc!" Compromès des de fa més de 20 anys amb el futbol base, Precheur s'esperança que l'èxit del planter blaugrana, visualitzat en la gala de la Pilota d'Or amb Messi, Iniesta i Xavi, tingui una veritable influència sobre el món del futbol en general: "Per la qualitat de l'espectacle i més precisament sobre la formació de joves jugadors per una millora òptima del seu nivell de joc. Esperem que la influència del Barça remarqui la prioritat que tot educador ha d'atorgar a la qualitat del joc abans que al resultat". L'estil per davant del marcador. L'equip per davant del jugador. Els entesos no diuen que volen ser com Beckham. Volen ser com el Barça.

stats