“Vull ser Simone Biles“

BarcelonaEls Jocs Olímpics són un bon aparador per als esports que durant l’any passen més aviat desapercebuts pel que fa a la cobertura mediàtica. Un d’aquests esports és la gimnàstica, que durant la cita olímpica brilla a la televisió. Aquest any, a Rio de Janeiro, hi ha hagut una gimnasta que ha brillat, a més, amb llum pròpia. Es tracta de la nord-americana Simone Biles. I ara moltes nenes volen ser com ella. “És cíclic. Quan arrenquen els cursos escolars, hi ha més demanda. La gent busca esports més alternatius. Aquest any, però, hi ha hagut molt més ressò gràcies al paper espectacular que Simone Biles ha tingut als Jocs Olímpics”, explica Álvaro Carrascal, president del Club Gimnàstic Sant Boi. Aquest cap de setmana se celebra el Trofeu Ciutat de Barcelona - 38è Memorial Blume-, amb el qual cada dos anys es recorda el campió d’Europa de concurs complet del 1957. I de nou, el Sant Boi tindrà representants competint al màxim nivell en un Centre Esportiu Municipal Olímpics de la Vall d’Hebron que ha quedat petit.

El club del Baix Llobregat és un dels que a Catalunya té llista d’espera, com també el Club Gimnàstic Osona. “Es nota quan les nenes han vist l’esport a la tele, ja que són nenes més grans, de 9 o 10 anys, que arriben al club dient que volen fer un mortal. I per fer un mortal, hi ha molta feina al darrere”, explica Anna Vegara, presidenta del Club Gimnàstic Osona. Ells, que tenen tres seus (Vic, Torelló i Olot), han tingut un creixement espectacular en els últims quatre anys, fins al punt d’haver d’anar apuntant noms en una llista esperant que algú es doni de baixa: de 90 altes federatives han passat a 358, però la falta d’espai els impedeix tenir més esportistes. “Entre setembre i octubre hem fet 100 altes; tant de bo hi hagués Jocs cada any”, confessa.

Al Sant Boi també han tingut un pic d’altes: entre un 20% i un 23% més que l’any passat, i ara són 312 persones. Ells aporten sis gimnastes a l’equip estatal masculí, però, en canvi, a nivell de club, hi ha més noies que nois. “La nostra tradició tècnica és més masculina, però estem en un 65% de nenes i un 35% de nens al club”, diu Carrascal, que lamenta la falta d’espai. “El club té una bona infraestructura logística però un espai reduït. Tenim un projecte que no està aprovat al 100 per cent, ja que ens falta la decisió de l’Ajuntament. Per fer-nos-en una idea, fent un símil amb el futbol, entrenem en un camp de terra”, explica.

La Federació encara no pot comptabilitzar si hi ha hagut un increment d’altes federatives, ja que fins a final d’any no podrà fer el recompte. “És cert que quan acaben els Jocs es nota un repunt, i el notarem el 2017. I això és bastant cíclic. Però des del 2004 estem incrementant llicències. Aquest any el tancarem amb més de 8.000, i l’any 2000 n’hi havia 2.600”, diu Xavier Mar, president de la Federació Catalana de Gimnàstica.

La fidelització és un dels punts favorables d’aquest esport. “El nombre de llicències es consolida. És un esport que enganxa, la gent ho prova però segueix practicant-lo”, apunta Xavier Mar. “Nosaltres som un club molt familiar i tenim molta fidelització. Els sis gimnastes que aportem a l’equip estatal van començar tots al nostre club de petits i encara hi són”, explica Álvaro Carrascal. Per a ell, quan els pares pensen a apuntar el seu fill o filla a gimnàstica és perquè, al marge de l’esport, també volen que aprengui valors: “Ensenyem una disciplina, que va molt bé per a nens moguts i culs de mal seient. La gimnàstica no és un esport només pel que fa al nivell del component tècnic; també s’ha de treballar molt”, afegeix.

Vegara creu que la gimnàstica, aquests últims anys, ha crescut més perquè és “una mica més visible”. “Les nenes volen fer esport, no només ballar. I com a esports femenins, deixant de banda el futbol, el bàsquet, l’atletisme, el tenis... tens el patinatge i la gimnàstica, que tenen molta tirada”, conclou. A Osona, la gimnàstica és l’esport que té més llicències federatives per darrere del futbol. “I que duri!”, apunta, somrient.