Wu Lei, un producte mediàtic format per triomfar

El davanter xinès s'enfrontarà per primer cop a Messi, amb qui es va fotografiar el 2008 a Pequín

Wu Lei, amb la pilota d'or que el reconeix com el millor jugador xinès de l'any / RCD ESPANYOL

“Keep calm and watch Messi / Wu Lei” (“Mantingui la calma i vegi Messi i Wu Lei”). El cartell per veure el Barça-Espanyol de la cadena de televisió xinesa PPTV, la que té els drets de la Lliga al gegant asiàtic, converteix el derbi barceloní en un aparador de primer nivell per a l’audiència de la Xina. Dos reclams mediàtics en un partit en què Wu es retrobarà amb Messi 11 anys després que el primer li demanés una fotografia al segon a l’estadi de Pequín, quan l'argentí acabava de guanyar els Jocs Olímpics. Wu aleshores era tot just un aplegapilotes. Com ha arribat a aquest nivell de fama, però, el Pilota d’Or xinès que ja enamora l’espanyolisme? Qui és, realment, Wu Lei?

Cal viatjar al passat, a la seva infància, per entendre que ja des de ben petit va ser criat per triomfar. Wu va es va criar en una família humil. Després de ser descartat per baix i prim a les acadèmies de futbol de Juangsu Suntian i de Nanjing –tot i haver guanyat desenes de títols en categories inferiors–, un tècnic local, Cai Chenyu, el va introduir a Xangai, on va conèixer la persona que rellançaria de manera substancial la seva carrera: Xu Genbao. Inspirat per la generació d'or del Manchester United, la Class of 92, aquest prestigiós tècnic xinès va reunir i formar una trentena de nens. “La meva idea és cultivar estrelles del futbol, només així hi haurà esperança per al futbol xinès”, va exposar. Per treure Wu de Nanjing, on estava registrat com a futbolista, va haver de pagar de la seva butxaca 30.000 iuans, uns 3.900 euros. El resultat d’anys de feina és una generació en què pràcticament tots els seus deixebles han acabat sent internacionals.

Ver esta publicación en Instagram

💪💪💪

Una publicación compartida de 武磊 (@wulei_wl7) el 20 Ene, 2019 a las 9:50 PST


Per fer-ho possible, va necessitar finançament afegit per desenvolupar la seva acadèmia, Genbao Football Base, a l’illa de Chongming, prop de Xangai, i el club que fundaria després, el Shanghai East Asia (l’actual Shanghai SIPG). Per això va portar els nens a concursos televisius per donar-los visibilitat i trobar-los patrocinadors. El mecenes trobat per a Wu va ser Shifa Chen, un reconegut artista xinès i amic personal de Genbao. Aquest va fer possible la formació futbolística de Wu, que el passaria a considerar el seu padrí. “¿Prefereixes ser un artista com ell o una estrella del futbol com Pelé?”, li van preguntar en un concurs televisiu quan tenia 12 anys. “Una estrella de futbol. Estaré valorat en uns 60 o 70 milions. Però de dòlars nord-americans, no de iuans xinesos”. El públic i la resta de concursants van riure amb les prediccions d’aquell nen ambiciós que tenia Ronaldo com a ídol. Amb 14 anys i 287 dies, Wu es va convertir en el xinès més jove en debutar en una lliga professional del seu país. Pocs anys després, Genbao el va definir com "el Maradona xinès".

L’aposta de Chen i l’Espanyol

Una de les primeres coses que Chen Yansheng va encarregar a l’àrea esportiva quan va arribar a l’Espanyol, al principi del 2016, va ser començar un exhaustiu seguiment de la lliga xinesa i de tots els jugadors xinesos repartits pel món. Durant tres anys es van anar recopilant dades fins a completar una llista que inclou jugadors en categories inferiors de Portugal, Bèlgica, Sèrbia o Holanda. No se n’escapa cap dels repartits pel món. “Els volem tenir tots controlats, perquè estan molt cotitzats. La secretaria tècnica i Rufete van detectar que Wu era l’únic que podia jugar al nostre equip. Però quan vam preguntar les condicions econòmiques, sabíem que era impossible”, relata Òscar Perarnau a l’ARA. Aleshores van decidir estimular Chen: “Li vam dir que era impossible perquè ho pensàvem, i per picar-lo una mica. Se li va deixar ben clar que si venia algú, havia de ser per motius esportius. Al cap d’uns mesos de negociacions confidencials que va fer, ens va dir que era possible que vingués. Vam atacar l’oportunitat i vaig anar a negociar amb la directiva del Shanghai SIPG per explicar-los, amb els informes de Rufete, els motius esportius pels quals volíem el jugador”. Després de mesos de negociació, el conjunt xinès va acceptar que deixar sortir Wu “podia ajudar el club i el seu país a promocionar-se a Europa i a donar visibilitat a la Xina”.

Ver esta publicación en Instagram

新年快乐// Happy Chinese New Year// Feliz Año Nuevo Chino! 🎉🎉 #barcelona #wl24

Una publicación compartida de 武磊 (@wulei_wl7) el 6 Feb, 2019 a las 6:09 PST


A Wu el van convèncer de pressa. Va preferir l’Espanyol a d'altres ofertes perquè el context de l’entitat blanc-i-blava (un president xinès, un entorn amb més xinesos, la Lliga espanyola, Barcelona i el fet que l’Espanyol el va anar a veure personalment) el va seduir més. “Vam veure que era un nano molt normal, casolà, i ens va donar pistes per anticipar que l’adaptació podria ser més senzilla de la que prevèiem”, afegeix Perarnau. El jugador de l’Espanyol sembla un turista xinès més per Barcelona, on ja ha visitat el Maremàgnum, l’Arc de Triomf, plaça Catalunya i fins i tot ha presenciat la marató. Aconseguir que fitxés va ser un èxit admirat fins i tot pels grans equips, perquè Perarnau confessa que José Ángel Sánchez li va arribar a trucar per preguntar com s'ho havien fet, perquè el Madrid feia anys que buscaven fitxar algun xinès. Ho van aconseguir amb Lin Liangming, del Guangzhou Evergrande, a qui van cedir a l’Almeria perquè no tenia prou nivell per al primer equip blanc.


L’impacte mediàtic de Wu suposa un gran reclam publicitari per a l’Espanyol, Barcelona i Rastar. Per a la ciutat i el país suposa una gran publicitat que comparteixi totes les experiències turístiques que viu. La Generalitat, fins i tot, està valorant dur a terme alguna acció amb el jugador, i mentrestant és el conseller Mao Ye qui ja ha gravat un espai de recomanació de rutes i llocs de Catalunya. “Anem a poc a poc amb els actes publicitaris per petició expressa dels representants del jugador. No el volem exposar gaire tipus mascota. Hi ha moltes coses damunt la taula, però cal fer-ho amb el cap”, exposen fonts del club, que celebren l’impacte que ha tingut a les xarxes socials xineses de l’entitat: de 19.000 a més de 800.000 seguidors. "Si Wu fa un gol, hem d'estar preparats per poder explicar-ho al món", apunten des del club per justificar l'impuls a les xarxes socials xineses. Per si no n'hi hagués prou, Kelme, el fabricant tècnic del club, ja havia venut més de 13.000 samarretes de Wu a la Xina a principis de març gràcies a l'extensa xarxa de distribució que té al país. 

L’Espanyol no és l’únic que comença a veure els primers resultats de la seva incorporació. Rastar Group, l’empresa propietat de Chen Yansheng que controla el 99,3% de les accions de l’entitat, també ha vist com el fitxatge de Wu Lei pot resultar un bon negoci. D’entrada, ha vist com les accions a la borsa passaven de tenir un valor de 3,63 iuans el 28 de gener (dia en què es va fer oficial el fitxatge) a gairebé doblar-se (7,02 aquest divendres, 29 de març). Rastar (100.000 seguidors a Weibo), a més, ja ha inclòs el seu flamant fitxatge en campanyes publicitàries on el futbolista anuncia joguines. “Aquí a Espanya encara a escala publicitària res, però vaja, a la taula tenim moltes propostes per fer moltes coses. Però anem a poc a poc”, puntualitzen des de l’entitat. Un Espanyol que ja recull els primers fruits de mesos de gestions per incorporar un xinès que, molt probablement, no serà l’últim que vestirà de blanc-i-blau.

Més continguts de