PEQUÍN.Poc després que s'anunciés el fitxatge de Didier Drogba pel Shanghai Shenhua, el jugador assegurava que estava emocionat per experimentar una nova cultura i per promoure els llaços entre la Xina i l'Àfrica. Una emoció complementada pels 12 milions d'euros que rebrà a l'any. L'ivorià arriba a mitja temporada a un equip enfonsat en la classificació d'una lliga que tampoc es caracteritza per la gran qualitat del futbol que s'hi juga. Drogba és només la superestrella d'una constel·lació de futbolistes i entrenadors que han volat a l'Orient per aconseguir el que els clubs d'una Europa en crisi no poden oferir. Keita, Kanouté, Anelka, Lippi i Camacho són algunes de les figures del futbol que han escollit la luxosa opció asiàtica per emigrar-hi.
La lliga xinesa viu un moment d'esplendor només dos anys després que toqués fons pels escàndols de corrupció. El 2010 es va deixar d'emetre la lliga per televisió, els patrocinadors es van retirar i l'assistència als estadis va caure en picat. Va ser llavors quan les autoritats xineses van decidir netejar les jerarquies esportives de corruptes. Fa dues setmanes, diversos alts directius de la federació nacional, àrbitres i fins i tot jugadors de la selecció xinesa van ser condemnats a penes de fins a 10 anys de presó per la compra de partits i apostes il·legals.
Però els mals moments queden lluny. Un cop tancats els culpables, l'espectacle ha de continuar. Grans empreses i rics inversors no paren de firmar xecs per portar jugadors galàctics a terres xineses en l'intent d'assegurar el retorn de les masses d'aficionats als estadis i el repunt de les audiències a les televisions. Tot i això, analistes locals avisen que aquesta tendència no és ni constructiva ni assumible a llarg termini. "Cap equip de futbol a la Xina és rendible i les inversions no tenen beneficis, així que no crec que aquesta tendència pugui durar més de dos o tres anys", adverteix Lou Yichen, un reconegut periodista esportiu. El pla de negoci de la lliga xinesa sembla imitar l'estat actual de l'economia del gegant asiàtic: es volen resultats immediats i s'intenta comprar -o copiar- a l'estranger la fórmula de l'èxit i la creativitat, en lloc de potenciar els talents locals i apostar per la formació de la base.
