OPINIÓ

Zozulya, Baralles i lesions: un dia trist a la Lliga

La golejada del Barça no amaga les misèries del futbol

El Barça anava fent gols en una jornada de futbol trista. L’equip de Luis Enrique es va espolsar de sobre un Alabès molt diferent del que es trobarà a la final de Copa, preparant-se per al partit de París de la millor manera, sense notar les baixes, sense encaixar gols, sense ensurts. Fins que es va lesionar Aleix Vidal. El dia va començar malament i va acabar igual, malament.

Va ser una jornada trista, que havia començat amb un equip de futbol de Primera, el Betis, sortint al terreny de joc amb una samarreta de suport a un futbolista que no ha amagat que dona suport a un a grup armat en què militen neonazis ucraïnesos i que ha recollit fons per a ells. En alguns moments l’amor a uns colors sembla emboirar la vista a molts aficionats, que prefereixen defensar el seu jugador que ser crítics amb postures que no es poden defensar. Sempre que no ho facin amb violència, els aficionats del Rayo tenen tot el dret a mostrar-se crítics amb una persona amb aquests antecedents, igual que l’afició del Celta va deixar clar que no volia Salva Ballesta al seu equip o el Barça va fer fora aquell jugador que s’havia dedicat a insultar els catalans a les xarxes.

Va ser un dia trist perquè, poc després, un grup de radicals atacaven aficionats del Barça de l’entorn de la graderia d’animació i demostraven que encara queda gent que ha decidit viure així, obrint caps amb bastons. El 2017 encara pots rebre cops pel sol fet de seguir el teu equip. Va ser un dia trist perquè un cop va començar a rodar la pilota, el Barça va agradar i va gaudir, però just al final Aleix Vidal va caure lesionat, una acció que el deixarà sense poder seguir jugant just quan havia aconseguit fer canviar d’opinió a tothom, tant Luis Enrique com els aficionats. El futbol, envoltat de tanta brutícia, té reductes de bellesa i alegria, però quan un jugador que ha lluitat tant cau lesionat ni tan sols una golejada pot deixar un somriure al rostre dels seus companys. Hi ha dies que ni tan sols els gols poden amagar les misèries del futbol.

Més continguts de