DONA’M JOC

L’actitud és innegociable

És un gladiador. Un jugador fortíssim. No ha deixat de lluitar cap dels punts. Mai es dona per vençut. ¿Sabeu de qui estic parlant, oi? Evidentment, de Rafa Nadal. L’altre dia va perdre contra Djokovic a Austràlia i aquests eren alguns dels titulars de la notícia, que lloaven l’actitud del tenista. Que no us dic que no sigui d’admirar la capacitat mental, d’esforç i de treball que té Rafa Nadal, però no cal desmerèixer tampoc que el seu rival també jugava i que en l’esport no sempre es guanya. Que també es pot perdre i, en alguns esports, empatar.

Crec que aquí ens estem equivocant i que alguna cosa no estem fent bé. El que hem de començar a ensenyar és que, ho vulguem o no, hi haurà sempre algú millor que nosaltres. Però, eh, això no vol dir que ens quedem de braços plegats i no vulguem millorar. Simplement, que haurem de continuar aprenent per poder ser la nostra millor versió. A tots ens han dit alguna vegada que som especials, els millors, o que sense nosaltres no funcionaria res. Error. Ningú ni res és imprescindible, i menys quan parlem d’esports. Segur que som especials en alguna cosa però potser no hi hem de donar tanta importància i continuar treballant, perquè tot està en continu moviment. Si no t’adaptes, això que et feia especial ja no servirà, perquè per sort o per desgràcia tot es mou.

Ens cal canviar la mentalitat del “No puc”, “No em surt”, “Jo això no ho sé fer”, “Això no em cal, de què em servirà?” Deveu haver sentit aquestes frases en molts àmbits i les hauríem d’eliminar del vocabulari. Aquesta actitud només et servirà per quedar-te estancat on ets. I admiro la capacitat de Nadal en l’adversitat, però és que aquesta capacitat seva es diu actitud. I això, perdoneu-me, és innegociable.

En el món de l’esport cal tenir els més bons com més a prop teu millor, perquè són els que et faran a tu ser millor. No serveix l’actitud pessimista o conservadora a què ens té acostumada la societat. És com tot a la vida: que sigui com sempre ha sigut no vol dir que, si cal, o de vegades, les coses poden ser repensades perquè puguin fer-se millor. Sempre es pot fer millor. Però perquè això sigui així, falta que ens eduquin pensant que les coses no canvien per art de màgia, que són les persones les que les fem canviar. Que els que creixen són aquells projectes que estan vius i que van evolucionant. Envolteu-vos de gent que tingui una actitud innegociable i tot acabarà venint sol, perquè cal actitud i passió per les coses que una fa.

Més continguts de