31/12/2020

Adeu a “l’any de merda”?

2 min
Leo Messi a les grades

BarcelonaNo rellegiu el títol tan estranyats: el va batejar així Leo Messi i no seré jo qui li porti la contrària. Els arguments que sostenen la definició són irrefutables: no se m’acut cap manera més exacta per resumir l’any del covid, del Barçagate, dels tres entrenadors, del 2 a 8, del burofax, de l’amenaça de la fallida econòmica, de l’agonia inacabable de Bartomeu, de les sortides de to de Tusquets. La imatge de la decepció del capità, fent que no amb el cap després de l’empat contra l’Eibar a casa, és tan explícita perquè és un exercici d’empatia amb el barcelonisme. El 2020 ha rubricat la decrepitud de la institució, reflectida en les pupil·les de l’argentí.

Ara és aquell moment que els optimistes patològics s’aferren al canvi de calendari per emetre al·legories a l’esperança i apel·lar a la llum al final del túnel. Com si a partir de les 12 de la nit el camí de la Ventafocs es pogués fer a la inversa i de la carabassa passéssim a la carrossa daurada i, de la vida fosca entre tristor i mediocritat, accedíssim al benestar dels privilegis de l’aristocràcia del palau més gros i prominent. El pitjor de tot és que ja hi havia un palau així i ara només en queda runa. Permeteu-me que dubti de la màgia de l'"Any nou, vida nova", perquè al Barça hi falta molt més que esoterisme.

Esperem que les eleccions representin el punt d’inflexió urgent i necessari. Ni Haalands, ni Mbappés, ni pizzes amb la cara de Neymar, ni il·lusions pintades a l’oli. ¿No ho heu sentit o què? “El club està molt malament”. Messi, de nou, com a diagnòstic sense embuts de la situació. La dicotomia està servida en el que serà un cara a cara de western, enmig de la polseguera d’un solar inhòspit: Laporta o Font. Nostàlgia i carisma aclaparadors contra projecte i sobrietat pragmàtics.

El duel al sol és prometedor i n’hi ha un que juga amb l’avantatge de l’experiència i l’herència d’un passat gloriós. La capacitat de seducció de l’expresident és tan gran que, sense fer res, ja influeix des de la distància generant turbulències en l’òrbita de Font. El de Granollers ha de ser conscient que, per mantenir les seves opcions fins al final, haurà de ser molt hàbil a l’hora d’evitar que l’atrapi l’ombra allargada de Laporta.

Sense pressió, però és a les mans del futur president –i, per tant, dels socis electors– evitar que el 2021 sigui un altre “any de merda” per al Barça. Difícilment es pot caure més avall del pou, però no oblideu que pot ser l’any de l’adeu de Messi. Com ho deien allò? “Tot anirà bé”?

stats