ESPORTS

Un decret que posa el futbol cap per avall

Els clubs i els mitjans, obligats a buscar finançament que supleixi la publicitat de les apostes, que és a un pas de la prohibició per part del govern estatal
El Mallorca i el Sevilla són dos dels equips de la Lliga que tenen una casa de joc com a principal patrocinador. / FRAN SATIAGO / GETTY

Si el govern espanyol acaba aprovant l’esborrany del reial decret de comunicacions comercials que va presentar la setmana passada a la Comissió Europea, el negoci del futbol estarà obligat a buscar noves formes de finançament en un context ja de per si complicat a causa de la pandèmia del coronavirus. La nova norma, iniciativa del ministeri de Consum que lidera Alberto Garzón (Unides Podem), vol prohibir els anuncis de cases d’apostes a les samarretes dels equips esportius i a les tanques publicitàries dels estadis. També en vol restringir l’aparició als mitjans de comunicació (quatre hores de matinada), fet que canviaria el paisatge de les retransmissions futbolístiques de televisió i ràdio i sacsejaria el model de negoci de les principals capçaleres esportives. La patronal del futbol calcula que la mesura pot deixar els 42 clubs professionals de Primera i Segona sense 80 milions d’euros en concepte de patrocini, mentre que els mitjans donen per fet que no podran mantenir els 200 milions que cobren cada any dels anuncis de joc en línia, una quantitat que s’ha triplicat en els últims cinc anys.

50.000 llocs de treball

D’entrada, l’esborrany del reial decret de Garzón posa en alerta el sector de les apostes, representat a Espanya per l’associació JDigital. En declaracions a l’ARA, el director general d’aquest ens, Andrea Vota, expressa “molta preocupació” per la norma que es vol aprovar i posa en dubte “el futur de molts clubs i mitjans de comunicació”, per als quals creu que les empreses del joc “han sigut un salvavides últimament”. D’altra banda, creu que la iniciativa del govern “lesiona la lliure competència” i “discrimina el joc privat vers el públic”, en què s’engloben els sortejos més tradicionals, com les travesses o la loteria de Nadal. “Per exemple, els rasques de l’ONCE són jocs de satisfacció immediata i generen en un any els mateixos ingressos que les apostes esportives”, diu Vota, que sent que el seu sector “està injustament criminalitzat” i que és víctima d’una “croada” per part de la coalició d’esquerres que lidera l’administració estatal.

Mentre a JDigital esperen “asseure’s amb el govern per dialogar” i trobar una solució més suau al conflicte -diuen que hi ha 50.000 llocs de treball en l’aire-, els clubs de futbol es preparen per incloure una nova excepció a uns comptes que la pandèmia porta mesos aprimant perquè, entre altres coses, els estadis sense públic no són una font d’ingressos. A Primera Divisió els vuit equips que tenen una casa d’apostes com a principal patrocinador hauran de buscar alternatives si la norma tira endavant. És el cas del Sevilla, que cobra uns cinc milions d’euros anuals per deixar que Marathon Bet s’anunciï a sota del seu escut i a quasi tots els racons del Sánchez Pizjuán. La mateixa empresa, amb seu al Regne Unit, patrocina el Girona gràcies a un acord comercial global del City Group. “Tot i que hem intentat suavitzar els missatges i no fer gaire èmfasi en el joc, és inevitable que es limiti la publicitat d’apostes. Ara només esperem que ens deixin una moratòria per poder trobar nous col·laboradors”, expliquen a l’ARA fonts de l’entitat gironina. En la mateixa línia va l’Espanyol, que haurà de revisar el contracte amb Bet365 si el govern aprova el nou decret. “Segur que tindrà una afectació econòmica, però ens haurem d’adaptar al que digui la llei sense valorar si està bé o no”, presagia Toni Alegre, responsable de màrqueting del club perico des del març.

Menys preocupat sembla el Barça davant la possibilitat que l’empresa russa 1xBet, amb contracte fins al 2024, pugui caure de la llista de partners globals del club. D’entrada, perquè en aquests moments hi ha assumptes més prioritaris que cal resoldre per assegurar la viabilitat del projecte, com ara saber quan es podrà reobrir l’estadi. “El futbol existia quan no hi havia joc online i seguirà existint si de cop els clubs hem de renunciar a aquests ingressos”, relativitzen des del carrer Arístides Maillol. Alhora, però, les mateixes fonts vaticinen que el decret depararà una “afectació estructural” que podria complicar la negociació futura dels drets televisius, que s’abonen en bona part gràcies als espots que s’emeten a les retransmissions oficials, amb participació directa de presentadors i rostres coneguts, i a la famosa U televisiva, que són els anuncis que es projecten durant els partits a les tanques que rodegen la gespa.

Les apostes no són un joc

Al futbol modern les apostes són gairebé a tot arreu. Fins i tot la Lliga, la competició en si, té una empresa de joc entre els seus principals inversors. Només hi ha tres clubs de Primera que, decidits a baixar d’aquest carro, refusen patrocinis relacionats amb el sector. Són la Reial Societat, el Vila-real i el Reial Valladolid. “Les apostes són una activitat legal, però creiem que els nostres valors han de ser representats per un altre tipus d’empreses”, argumenta David Espinar, director de l’àrea de presidència de l’entitat castellana, que afegeix: “És que el joc es pot carregar famílies senceres! És per això que el govern busca una protecció general en aquest sentit”.

La xarxa, un problema a Catalunya

La patronal del joc en línia critica la duresa de la mesura perquè “arriba en mal moment per les incerteses derivades de la pandèmia”, després d’uns mesos en què el ministeri de Consum ha passat de filtrar esmenes per tranquil·litzar les empreses a decidir-se per la via més restrictiva, que es la que defensava Garzón abans d’arribar al govern. A l’altra banda del debat, moltes associacions veïnals de l’Estat i psicòlegs aplaudeixen la iniciativa perquè pot suposar un fre a molts anys d’alarma social per l’explosió del negoci de les apostes i per les formes de publicitat agressives que busquen la captació de clients. A Catalunya la legislació limita les llicències per obrir locals recreatius -4 casinos, 75 bingos i 127 sales de joc-, però no té competències sobre el que es consumeix per internet, que és on neixen més addicions. Així ho manté l’Associació Catalana d’Addiccions Socials (Acencas), que considera que el “problema” català és a la xarxa, en què els usuaris no tenen límit horari, se senten còmodes pel fet de jugar a casa i cada cop són més joves.

Andrea Vota, de JDigital, contradiu aquesta realitat i sosté que “la prevalença de l’addició al joc a l’Estat és del 0,3% en població d’entre 15 i 65 anys, quan el tabac supera el 30% i l’alcohol s’acosta al 6%”. Considera, per tant, que el govern exagera i que n’hi ha prou amb endurir els codis de conducta dels clients per evitar excessos.