El primer atleta insubmís dels Jocs Olímpics
La desfilada de les delegacions durant la cerimònia inaugural dels Jocs sol ser un moment ben emotiu. Especialment per als que s'estimen la seva bandera o la veuen debutar en uns Jocs per primer cop. Fer desfilar esportistes darrere banderes implica posar a prova el sentiment identitari de cada un d'ells, i en un segle XX que va desfer imperis un cop i un altre, va crear estats i va viure debats sobre el concepte nació , els atletes no sempre es van sentir bé darrere certes banderes.
El costum de desfilar va néixer el 1906, quan es van celebrar els coneguts com a Jocs Intercalats. És una història no sempre recordada però ben curiosa. Quan neixen els Jocs Olímpics moderns, molta gent defensava que calia fer-los sempre a Atenes, en homenatge als Jocs Olímpics clàssics. Els grecs, de fet, així ho van demanar, però sense sort. Aquesta opció va ser descartada per poder repartir el pastís i portar l'esdeveniment per diferents continents. Com a recompensa als grecs, però, es va proposar crear els Jocs Intercalats, que es farien sempre a Atenes just al mig del període de quatre anys entre Jocs Olímpics (un període de quatre anys conegut com a Olimpíades). Aquests Jocs Itercalats només es van organitzar un sol cop, el 1906, i va ser en aquesta cita quan per primer cop els atletes que hi participaven ho van fer a través dels respectius comitès nacionals i no per voluntat personal, com havia passat fins llavors. Així, els del 1906 van ser els primers Jocs amb la desfilada dels atletes amb els respectius comitès nacionals.
I ja en la seva estrena, aquesta idea va provocar certa polèmica. L'irlandès Peter O'Connor, obligat a competir com a britànic, es va posar a la maleta una bandera irlandesa (no l'actual, sinó la coneguda com a Erin Go Bragh). Després de guanyar la plata en el salt de llargada, O'Connor es va convertir en el primer atleta olímpic insubmís quan va grimpar al pal on onejava la bandera britànica i hi va fer pujar la seva bandera irlandesa. Una acció que va ser celebrada per diferents atletes nord-americans amb sang irlandesa presents a l'estadi. Posteriorment, O'Connor guanyaria la medalla d'or en triple salt, un èxit que va tornar a celebrar amb la bandera irlandesa. Curiosament, aquest atleta era nascut a Anglaterra, el mateix país on va morir. El seu cor, però, era irlandès, com tothom va poder comprovar aquell 1906 en què ell va introduir una actitud rebel als Jocs. Des del 1906, doncs, els atletes sempre arriben als Jocs federats, uniformats i abanderats.
