OPINIÓ

Les autèntiques oportunitats de mercat

Per a mi, futbolistes com Paulinho, com més lluny del Barça, millor. I si recuperes la inversió, festa major

Últimament a Can Barça s’han fet les coses de manera tan estrafolària que aquesta setmana ens hem sorprès intentant aclarir si el trasplantament de fetge d’Abidal va ser legal. Tot plegat després que hagi transcendit una conversa telefònica entre Sandro Rosell i un col·laborador directe seu -encara avui a sou del club- tan esgarrifosa que hauria d’avergonyir l’entitat per més que el trasplantament fos immaculat. Fa la impressió que si el Barça muntés un circ li creixerien els nans, però el futbol és tan capriciós que algunes males decisions es poden convertir en èxits.

Objectivament, no semblava una bona jugada portar un central com Yerry Mina, aposta del mànager esportiu Pep Segura, si l’entrenador no se’l creia. I no se’l va creure, fins al punt que ha jugat tants partits en tres setmanes al Mundial com al Barça en quatre mesos. Quan el Barça ja havia decidit fitxar Lenglet i facturar el colombià intentant no perdre bous i esquelles, resulta que s’ha destapat amb tres gols a Rússia que l’han posat de moda. Si els tècnics del club ja havien arribat a la conclusió que les seves limitacions -de velocitat i criteri en la sortida del darrere- el convertien en inservible per al Barça, ara no toca canviar d’opinió sinó aprofitar l’escenari favorable i convertir una operació que amenaçava ruïna en un èxit financer.

Però encara millor és el cas de Paulinho. Un migcampista que, per les seves condicions tècniques, d’edat i preu, el Barça mai hauria d’haver fitxat. Va començar sent útil per a Valverde en alguns escenaris concrets però va acabar reduït a un paper testimonial tot i que no ha deixat de ser titular indiscutible amb la selecció brasilera. Doncs resulta que continua tenint admiradors. Fins al punt que el mateix equip que el va veure marxar fa un any per quaranta milions, ara està disposat a pagar-ne algun més per recuperar-lo. Particularment, em sembla una decisió encara més surrealista que la que va prendre el Barça l’estiu passat, però ja s’ho faran, els xinesos. Per al Barça, aquesta sí, és una autèntica oportunitat de mercat. I més quan sembla que els comptes de la temporada passada que ha de presentar l’entitat en els pròxims dies sortiran en vermell.

Ara li tocarà a Valverde decidir si, a canvi, vol que li portin un altre migcampista d’aquests que en diuen de perfil físic, oblidant que estaria bé que sabessin què fer quan els cau la pilota als peus. Per a mi, futbolistes com Paulinho, com més lluny del Barça, millor. I si recuperes la inversió, festa major.

Etiquetes

Més continguts de