20/06/2017

A.C. significa ‘Abans de Cruyff’

2 min
A.C. significa ‘Abans de Cruyff’

En el futbol cada cop crec menys ens els ismes. Tot i que cal creure en alguna cosa i defensar-la, penso cada vegada més que vivim en un món líquid, on tot està més connectat del que ens pensem. Introduït això, penso que la gran majoria dels entrenadors de l’era moderna són molt més que entrenadors de futbol: són representants d’una filosofia o d’una manera d’entendre el futbol, i quasi la vida, que intenten de manera gairebé incontinent transmetre als seus jugadors.

Deixeu-me fer una mica d’antropologia futbolera de les banquetes. Com a base de la meva teorització, crec que hi ha un abans i un després dels entrenadors, i aquesta teoria es resumeix en el dia en què Johan Cruyff es va convertir en entrenador. És el principal llegat que ens va deixar. Des de llavors, el discurs d’un entrenador no comença i acaba en el que passa al camp, sinó que engloba una visió del futbol i de la vida en si mateixa. No soc jo, va ser el gran Manolo Vázquez Montalbán qui va batejar amb el terme cruyffisme l’impacte de l’holandès no tan sols en el terreny esportiu sinó en els àmbits social, econòmic, mediàtic, polític, identitari i emocional

Abans les dues principals funcions de l’entrenador eren el desenvolupament tècnic i tàctic de l’equip i els aspectes psicològics. Crec que un dels primers a entendre aquest llegat és Valdano, algú del costat fosc, i ràpidament connecta el futbol amb el pensament, amb sentències com ara “El futbol és el més important entre les coses menys importants de la vida”. No cal dir que com a bon argentí, s’agrada contínuament amb les seves sentències i que des de la grada fent de comentarista eleva el seu discurs de tècnic.

Òbviament, Guardiola representa i desenvolupa tot el que va escoltar del mestre i busca fins i tot inspiració en els clàssics, parlant de les relacions: “Al final tot es redueix a sentir-se estimat”. Quanta veritat tenia Tito i quina llàstima per a tots la seva lucidesa a la banqueta blaugrana quan ens va dir: “Valoreu el que teniu, mai se sap quan arriba el teu moment”.

Dit això, m’agrada la sentència del Zinedine Zidane tècnic quan diu: “Hi ha massa entrenadors que es creuen més importants que els jugadors”. No es tracta de futbol sinó de com els egos maten la vida.

Acabaré amb una meravellosa frase agnòstica de Cruyff. “No soc religiós. A Espanya els 22 jugadors fan el senyal de la creu abans de saltar al camp. Si funcionés, tots els partits acabarien empatats”. Paraula de Cruyff. Hi ha un A.C. i un D.C. d’ell. En el futbol, sens dubte.

stats