BARÇA

Absències que obliguen a explotar noves virtuts al mig del camp

Mascherano fa de Busquets i entre Denis i André fan funcionar l’equip

No es pot queixar, ha anat repetint una vegada i una altra Luis Enrique aquests dies. Té recanvis de sobres per a totes les posicions. En una temporada en què, ha recordat, té la “millor plantilla” des que ocupa la banqueta del Camp Nou, el tècnic del Barça no pot lamentar ni tan sols baixes tan sensibles com les de jugadors “insubstituïbles” com Sergio Busquets i Andrés Iniesta. Ahir, contra la Reial Societat, l’equip va haver d’afrontar el repte de sobreviure sense ells i, d’aquesta emergència, en va néixer una nova realitat que obligava a potenciar noves virtuts. Els escollits -en aquesta mena de partida que sembla que s’ha de guanyar o perdre entre els candidats al mig del camp- van ser Javier Mascherano, per fer de migcentre, i André Gomes, per actuar com a interior esquerre.

Pel camí, a més, Ivan Rakitic, el més veterà de l’equip entre la resta de migcampistes de la plantilla, va esperar el seu torn a la banqueta en favor d’un Denis Suárez que segueix sumant punts per consolidar-se a l’onze. Fins i tot en una posició d’interior dret que, diumenge a Ipurua, recordava que “és molt difícil”. I ho és perquè és on juga Leo Messi i se li ha de fer constantment espai. Potser per això l’actuació de Denis ahir va semblar més la d’un lateral o un extrem que no la d’un migcampista dels que Camp Nou tenia apresos d’anys anteriors. El jugador gallec va fer només tres passades des del cercle central. La resta (42) van néixer exclusivament des de zones de banda.

És un constant anar mirant on és Messi, què fa i, sobretot, què voldrà fer, per fer-li lloc. En la segona meitat, quan la Reial va cedir més espais per la desesperació del marcador, aquesta responsabilitat profunda i oberta per banda va recaure en Aleix Vidal. Però Denis no va estalviar-se cap esforç, va acceptar l’anada i tornada, el moviment constant, conscient que pot ser el que el faci titular.

L’equip no té cap més opció que adaptar-se a les noves qualitats. També André, en el sector esquerre, convidava Alba i Neymar a fer coses diferents a les que fan amb Iniesta, més connector que el portuguès.

Però les mirades de la majoria se centraven en Mascherano, a qui Luis Enrique va donar els galons que el braçalet a l’ albiceleste atorga sobre la resta. I la seva actuació va ser la que ell pot oferir: contundent en el tall. La intenció de Mascherano va ser afegir al seu manual recuperacions en camp rival, una assignatura pendent quan ocupa un lloc al mig del camp. I de les vuit recuperacions –totes a la primera meitat– que va fer, sis van ser en terreny rival.

El seu pes en la organització, però, es va reduir a accions a camp propi, amb només 4 de 35 passades a l'altra meitat.

“No em puc comparar amb Busquets, ell és el millor en aquesta posició”, va dir Mascherano, a qui el tècnic va protegir després de rebre un cop. Va acabar amb gel a la banqueta. “Unes petites molèsties”, va aclarir l’argentí, que va deixar el seu lloc a un Rakitic que segueix acceptant els rols que calgui.

Més continguts de