Andrea Pirlo, de la final de Berlín al Nova York més sibarita
L’Italià espera des de Manhattan un bon partit entre Barça i Juventus
Nova YorkDesprés de dinar, a quarts de tres, Andrea Pirlo obrirà una ampolla d’Arduo IGP Montenetto, un dels millors vins negres del seu propi celler, i posarà la FOX per seguir des del seu apartament de l’exclusiu barri de Chelsea (Nova York) el Barça-Juventus. El 6 de juny del 2015 Pirlo era protagonista d’un partit com aquest: la final de la Lliga de Campions que els blaugranes van guanyar a la Juve a Berlín. “Res a veure amb el duel d’ara”, assegura el migcampista. “Els equips s’assemblen poc, allò era una final i ara es tracta d’una eliminatòria. Per tant, cal pensar també que hi ha una tornada”, insisteix l’italià.
La vida actual de Pirlo tampoc s’assembla gens a la de fa dos anys. Camí de la retirada, el futbolista, de 37 anys, juga ara a la MLS, al New York City Football Club, amb David Villa. Viu en una de les zones més luxoses i concorregudes de Manhattan. En un apartament diàfan, de totxos vistos i finestres grans, on sovint rep la visita de familiars i altres italians il·lustres, com el polític, escriptor i periodista Walter Veltroni, amb qui va trobar-se fa poc.
Pirlo, campió del món el 2006 i de la Lliga de Campions amb el Milan el 2003 i el 2007, celebra el seu anonimat a la ciutat dels gratacels. Sovint passeja pels carrers de Nova York sense que ningú l’aturi. Va als restaurants de moda de la ciutat gairebé sense haver de signar cap autògraf. I fa pocs dies ha pogut assistir a un dels comptats concerts de clarinet de Woody Allen, el seu director de cinema preferit. “Crec que veurem bon futbol”, augura el migcampista sobre el partit de Torí. “I veig la Juve capaç de guanyar el Barça, tenen molt bons jugadors, el que passa és que han de trobar l’equilibri per encabir els seus quatre atacants”, insisteix referint-se a Higuaín, Dybala, Cuadrado i Mandzukic.
Equilibri i precisió. Són els factors que han caracteritzar la carrera de l’ara migcampista del New York City FC, que ara també s’empipa quan el seu entrenador, Patrick Vieira, el fa sortir de la seva zona de confort al camp per ajudar l’equip. L’italià va definir al seu dia el Barça de Guardiola com un rellotge “Rolex amb piles de Swatch”, i no ha amagat mai que quan juga a la Play Station, gairebé cada dia, sempre tria l’equip blaugrana.
La relació amb Guardiola
De fet, Pirlo explica a la seves memòries que el cor li va fer un salt el dia que Pep Guardiola, després del partit del Trofeu Joan Gamper del 2010, va fer-lo passar pel seu despatx discretament per advertir-li que el volia fitxar. “Has de venir al Barça, Andrea”, explica que li va dir el de Santpedor en aquella trobada. “Sempre m’has agradat com a jugador i m’agradaria molt entrenar-te -va afegir Guardiola, que havia jugat al club de la ciutat de Pirlo, el Brescia-. Tot i que el Milan de moment ens ha dit que no, seguirem pressionant i veurem què passa”. I va passar que l’any següent el Milan va vendre Pirlo al Juventus. “Al Milan em van dir que l’entrenador ja no comptava amb mi”, explica l’italià. Aquell entrenador que segons els directius del club rossonero ja no volia Pirlo és Massimiliano Allegri, el tècnic que uns anys més tard, al capdavant del Juventus, el va fer jugar de titular en la final de la Lliga de Campions del 2015 de Berlín, i que ara s’enfrontarà al Barça de Luis Enrique.
El primer traspàs frustrat de Pirlo a la Lliga no va ser, però, el del Barcelona. El Madrid de Fabio Capello li va posar sobre la taula el 2006, després de guanyar el Mundial amb Itàlia, un contracte “impossible de rebutjar”, segons el futbolista. Però el Milan tampoc el va deixar sumar-se al projecte de Florentino Pérez. Així doncs, la primera experiència a l’estranger de Pirlo ha sigut als 36 anys, i ben lluny d’Itàlia. Als Estats Units, on el futbolista disfruta de la vida i del futbol pensant què farà quan pengi les botes.
Tot i això fa pocs dies alguns mitjans apuntaven que Antonio Conte el volia per reforçar el seu Chelsea. “Em considero afortunat d’haver conegut Conte, és l’entrenador que més m’ha sorprès en la meva carrera”, diu el migcampista. El que Pirlo té clar és que ell no té fusta tècnic.
