L'Audiència Nacional ordena reobrir la investigació per la xiulada a l'himne

BarcelonaL'Audiència Nacional ha ordenat al jutge Fernando Andreu que reobri la investigació per la xiulada a l'himne al Camp Nou durant la final de l'any passat de la Copa del Rei entre el Barça i l'Athletic Club de Bilbao. Entén que l'acció pot constituir un delicte, tenint en compte l'"ambient institucional" derivat de les aspiracions independentistes del Govern català.

La secció tercera de la sala penal, a instàncies de la Fiscalia, ha revocat així l'arxivament d'aquesta causa. Discrepa del jutge Andreu que es tracti d'un fet similar a la xiulada de l'himne a l'estadi de Mestalla del 2009. La Fiscalia no va veure llavors que pogués ser delicte i això va portar el jutge a interpretar que en la de l'any passat tampoc n'hi va haver.

Tot i això això, la sala –formada pels jutges Alfonso Guevara, Antonio Díaz Delgado i Fermín Echarri– creu que aquest nou cas, que es va obrir arran d'una querella del sindicat Manos Limpias, és diferent "considerant que l'ambient institucional respecte de la independència de Catalunya l'any 2009 és molt diferent del de 2015".

"Només cal veure les decisions polítiques dels òrgans de govern de Catalunya dels últims dos anys per aconseguir la independència" per determinar que els dos casos no tenen res a veure, argumenta el tribunal.

L'Audiència considera que la xiulada del 2015 va ser un acte "planificat" i "coordinat", on es van repartir "xiulets entre els assistents per magnificar" l'acció. Per això el tribunal considera que el jutge l'ha d'investigar.

"Més enllà que no hi hagi res a dir sobre el desig d'independència d'una part de la comunitat catalana", argumenta l'Audiència, "no pot compartir-se la vexació dels símbols de la nació espanyola, com ara l'himne i el cap d'estat".

A més el tribunal recorda, com apuntava la Fiscalia en el seu recurs, que "el dret a la llibertat d'expressió" té els seus límits i que ha d'investigar-se si la xiulada va ser una acció "desproporcionada" per "ofendre" el cap de l'Estat, més que no pas per "defensar les idees pròpies".