Suárez: "En els últims partits he notat com creix l'ansietat de voler jugar"

BarcelonaLuis Suárez compta amb un cert punt d'ansietat les hores que falten perquè pugui posar-se la samarreta del Barça i debutar oficialment amb el seu nou club. El dia triat podria ser dissabte 25 d'octubre, al Santiago Bernabéu contra el Madrid, l'endemà que acabi la sanció imposada per la FIFA per haver mossegat Giorgio Chiellini al Mundial. Un fet que Suárez no creu que sigui casualitat. El davanter blaugrana es buida en una entrevista a la revista oficial del club i parla de com ha viscut aquests darrers quatre mesos; amagat dels focus mediàtics al començament, treballant a les ordres de Luis Enrique ara, tot i que sense poder encara cridar ben fort el seu primer gol amb el Barça.

En l'entrevista a la revista oficial del club, Suárez admet que l'ansietat augmenta a mesura que s'apropa el moment de poder tornar a jugar. "Els últims partits en què he anat a veure els companys he notat com creix l'ansietat de voler jugar i de voler ajudar", explica el davanter uruguaià, qui ho ha passat "malament per la impotència" de no poder sumar i veure l'equip des de la llotja. Fins al punt, que aquests 4 mesos de sanció han estat la pitjor experiència de la seva carrera professional, "sobretot els primers dos mesos" perquè no se "sentia jugador de futbol". "Un comet errors i acceptar-ho sempre és bo, però el que més t'indigna és no sentir-te professional, no sentir-te un treballador més, com tots els jugadors, això és el que més mal em feia", explica.

En aquest sentit, l'uruguaià narra com va haver d'entrenar-se mentre no tenia permís per exercitar-se amb els seus companys. "Estava en un gimnàs amb un preparador. Treballàvem en un quadrat de deu per deu i era difícil i complicat evitar que la gent et veiés i et fes una foto. Podia sortir a córrer però havia de tractar d'evitar algunes coses i la mentalitat era la de treballar dur perquè quan em toqués entrenar-me amb els companys pogués estar al seu nivell", explica.

El treball en solitari, o acompanyat d'un preparador, arriba després del penediment per la mossegada a Giorgio Chiellini al Mundial. Suárez es buida en l'entrevista: "Quan un demana perdó és perquè es penedeix del que va fer. Perdó implica penediment. També de vegades se m'ha jutjat coses que no van ser certes, com el tema del racisme. Em van acusar sense cap prova".

La primera oportunitat de vestir la samarreta del Barça en partit oficial podria ser el dia 25 al Santiago Bernabéu, ja que els 15 minuts que va jugar al Gamper el van fer sentir simplement com un "convidat". "No em vaig sentir realment jugador del Barça", admet l'uruguaià. A Madrid, tot això pot canviar, i Suárez hi veu alguna cosa més que una simple coincidència. "Sóc dels que pensen que les coses passen per alguna cosa i que si amb els 19 equips que hi ha, just he de tornar contra el Reial Madrid al Bernabéu, per alguna cosa deu ser", relata.

El jugador blaugrana, a diferència de la imatge que és té d'ell a Espanya, intenta demostrar que no viu obsessionat pel gol i també gaudeix donant una assistència als companys. "També m'agrada fer una bonica jugada i fer la passada de gol a un altre company. Encara que hi ha gent que no s'ho pugui creure, també hi ha davanters als quals ens agrada donar un gol a un company que està més ben situat", sentencia l'uruguaià, que aprofundeix en les seves característiques com a davanter, un jugador que no li agrada "estar quiet": "Quan tenim la pilota m'agrada moure'm per tot el front d'atac, no vull estar només dins de l'àrea".