Publicitat
Publicitat

El Barça SM i el Barça AM

Ningú volia decebre amb Messi al camp, perquè tothom tenia la sensació que quedaria retratat si no estava al 100%

El Barça a Sevilla va tenir dues cares. Les dues cares d’una moneda que es diu Leo Messi. Fins al minut 58 es va veure el Barça sense Messi (SM), un equip perdut al Pizjuán que no trobava la manera de combinar ni de generar perill, sobretot en estàtic. I a partir del 58 es va veure el Barça amb Messi (AM), un equip que, tot i seguir despistat en moltes facetes del joc, imposava respecte i que acollonia la defensa andalusa a cada atac, sobretot si la pilota passava pels peus de l’argentí.

El Barça SM va ser un Barça vulgar. Un equip que no aniria gaire lluny per la vida. És cert que el partit tenia condicionants. D’entrada, que es jugava al camp d’un rival que, quan està de bones, fa por. I si no que l’hi preguntin al United de Mourinho. Després, que també faltava Busquets. També la diferència de punts a la Lliga. I, finalment, la proximitat dels quarts de final de la Champions. El cas és que aquest Barça SM perdia, i amb tota justícia, per 2 a 0.

Després va arribar el Barça AM. L’equip es va activar de cop, com en aquell institut en què el professor ha sortit una estona i els alumnes han fet de les seves. O en aquella jornada de feina que, sense el cap de secció de torn, és del tot improductiva. I que, quan el profe o el cap tornen del descans, tothom s’activa de cop i estreny el cul, no només per donar la talla sinó també per esmenar el que fins aleshores s’havia fet malament.

Ningú volia decebre en el Barça AM, perquè amb Messi al camp tothom tenia la sensació que quedaria retratat si no estava al 100%. És el magnetisme del millor jugador de la història, evidenciat des que va saltar a la gespa fins que va aconseguir l’empat. En aquesta mitja hora no va parar i va dur de corcoll la defensa d’un Sevilla que, fins aleshores, havia viscut bastant tranquil·la.

No es pot posar bona nota al partit del Barça a Sevilla. I si volem ser perepunyetes també podem dir que els andalusos van perdonar moltes ocasions i que mereixien guanyar. Però sí que serveix per demostrar per enèsima vegada que, quan d’aquí uns anys el Barça sigui definitivament SM, en aquest club hi farà molt de fred.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT