Xavi Hernández: "Jo funciono a l'inrevés de la societat: la gent desconnecta amb el futbol i jo no"

BarcelonaEl jugador que més partits ha jugat amb la samarreta del Barça, Xavi Hernández, ha repassat l'actualitat en una entrevista a la revista del grup de gimnasos DIR. Parlant amb la periodista Carme Barceló, el de Terrassa parla tant de l'actualitat com de coses més personals, com per exemple la dificultat de portar una vida normal. "El que tu trigues a arribar a una botiga, a mi em costa tres vegades més. No m'importa, però si puc evito aglomeracions. Tinc les meves tàctiques: enviar l'amic de torn a buscar un DVD, un llibre, el pa..."

Xavi recorda el dia de la gala de la Pilota d'Or, i comenta: "Estic content de pertànyer al trio candidat a la Pilota d'Or. Fa deu anys m'ho dius i no m'ho crec. I Leo està per sobre d'Andrés i de mi. És el millor del món i, possiblement, un dels cinc millors de la història del futbol. "Felicitats, màquina!" Li vaig dir. I ell reia. És un tipus collonut. Leo és tan gran..."

Amant del futbol, la seva feina, Xavi admet: "Jo funciono a l'inrevés de la societat: la gent desconnecta amb el futbol i jo no. A Espanya és l'oci número u. Jo sóc futboler i futbolista. Intento parlar d'altres coses, però és inevitable. Procuro no veure certs programes ni llegir certs diaris, però els meus col·legues m'ho expliquen tot. Sé que sóc un privilegiat 100% multiplicat per dos. Em paguen una fortuna per fer el que m'agrada, una cosa que el 80% de la població no pot dir, i estic en el meu club, perquè sóc culer a mort. Què més puc demanar? Seria abusar...".

Sobre Pep Guardiola, Xavi afirma que "és la meva referència en tot. Una persona 10. Ell és el millor, ens fa rendir al màxim". Altres temes de què parla és de la selecció catalana i l'espanyola. "És un tema recurrent, però ho porto molt bé perquè ho tinc claríssim. Amb perdó de l'expressió, guanyar un Mundial és l'hòstia i jugar amb la selecció catalana, un orgull. A les dues hi aniré sempre que m'ho diguin. L'experiència de Sud-àfrica va ser un màster en tots els sentits. Per la convivència, pel temps, pels primers resultats dolents, pel triomf final... Es barrejaven moltes sensacions, molts alts i baixos emocionals... Després de la primera derrota ens conjurem, però havia de ser molt fort mentalment. Molt".