BARÇA
Esports Barça 04/01/2018

Un Barça de circumstàncies resisteix a Balaídos (1-1)

El gol d'Arnaiz decanta lleugerament l'eliminatòria a favor de l'equip de Valverde

i
Martí Molina
4 min
Arnaiz ha fet el gol del Barça contra el Celta al minut 15

BarcelonaSegur que més d’un aficionat del Barça es va posar les mans al cap quan va veure la convocatòria d’Ernesto Valverde per al partit de Copa a Balaídos. Els blaugranes, que ja de per sí tenien la infermeria força plena, es jugaven l’anada dels vuitens de final contra un dels rivals més compliats que s’han creuat pel camí, aquesta temporada, sense Messi ni Suárez. La realitat, però, va acabar donant la raó al Txingurri, especialista en treure petroli de qualsevol situació i exprimir el màxim el rendiment dels seus jugadors. Contra un Celta que va anar a totes i que va apostar per un onze titular, el Barça va arrencar un magnífic empat a fora de casa que fa que l’eliminatòria es decanti lleugerament cap al seu costat. El gol del jove Arnaiz, l’únic davanter pur que formava part de l’onze titular, pot acabar valent or en un enfrontament que també va servir perquè Dembélé retornés als terrenys de joc, quatre mesos després de lesionar-se al camp del Getafe.

Ja ha passat altres vegades que el Barça surt a jugar amb tebior i acaba els partits millor que el rival. Aquesta vegada, la situació es justificava per un onze inicial sorprenent. AmbCillessen a la porteria, només Piqué i Vermaelen van mantenir la titularitat en una defensa on Semedo i Digne ocupaven les bandes. Al mig del camp, Paulinho (interior dret) i André Gomes (interior esquerre), acompanyaven Sergio Busquets. Als extrems, Aleix Vidal i Denis, mentre José Arnaiz ocupava per primera vegada la posició de davanter centre.

L’equip blaugrana no estava del tot còmode a la primera part. Els atacs eren precipitats, molt ràpids, i les pilotes es perdien amb la mateixa facilitat que es recuperaven. Només André Gomes, imperial a la seva banda, va posar una mica de criteri en un mig del camp amb molts espais i poca combinació. La banda esquerra va ser la que millor li va funcionar al Barça, i allà va arribar el primer gol. André Gomes va llançar el contraatac amb la col·laboració de Denis, després el portuguès va arribar a la línia de fons i va centrar perquè Arnaiz, que venia des del darrere, feia el primer gol. El Celta, que havia sortit programat per tenir la pilota i jugar-la amb paciència, quedava grogui per uns minuts però agafava aire en una jugada de pati de col·legi: Iago Aspas va rematar al travesser, la pilota va rebotar a la cuixa de Cillessen i, quan tots els jugadors donaven per fet que l’esfèrica sortiria a córner, Sisto la va rescatar i va enviar un xut fort a l’escaire del primer pal.

Unzué, tècnic dels gallecs, havia sorprès en el partit de Lliga al Camp Nou (2-2) situant tres centrals. Aquesta vegada va fer un 4-3-3 més clàssic, intentant prendre la pilota al Barça i dominar el partit. L’aposta només li va sortir bé a mitges, castigat pel desgast físic en un partit amb pluja i un camp cada vegada més pesat.

Els 15 minuts d’or de Valverde

La primera part acabava sense pena ni glòria, per deixar pas als 15 minuts de glòria d’Ernesto Valverde. El tècnic acostuma a moure bé les peces al descans, a fer retocs que ajuden l’equip a ser més sòlid després del descans. Si a linici del partit els blaugranes van resistir les envestides del Celta –excepte en el gol en contra– i només van poder arribar un parell de vegades amb perill, a la segona part el joc va ser molt més sòlid, sobretot al mig del camp, i van arribar nombroses ocasions per aconseguir la victòria final, sobretot amb vint minuts d’un futbol que, tot i les baixes, ja s’assemblava més al que habitualment es practica al Camp Nou.

Va ser qüestió de punteria. I, com quasi sempre, els pals també van ser protagonistes, amb dos tirs a la fusta (ja en van 29 en els 28 partits). Primer, amb una gardela de Sergio Busquets des de la frontal. I després, amb una rematada forçada de Sergi Roberto. Arnaiz va tenir un cop de cap però la pilota va sortir rascant l’escaire. Tot i que l’ocasió que més va lamentar el conjunt blaugrana va ser la de Denis Suárez, que, tot i poder una centrada sense oposició, sol davant del porter, no va aconseguir enviar la pilota entre els tres pals.

Busquets, que tenia els socis del mig del camp bastant lluny, va estar imprecís en la combinació. A Paulinho, substituït a la represa, se’l va notar incòmode quan havia de tenir pausa amb la pilota en la posició d’interior, i aquesta situació també va repercutir en Aleix Vidal, que gairebé no va aparèixer a la posició d’extrem dret. En canvi, va destacar el bon partit dels quatre defenses, en especial Vermaelen, que jugava per vuitè partit consecutiu. André Gomes va tenir protagonisme, presència i desequilibri, Denis va mostrar valentia i només li va fallar la punteria, mentre que Arnaiz va reivindicar-se com una aposta interessant, amb mobilitat i gol.

El davanter del filial, esgotat per l’esforç físic, va necessitar el canvi a la segona part, i el va rellevar Dembélé. L’extrem francès, però, no va jugar d’extrem sinó al centre de l’atac. Se’l va veure tou i tímid, tant en els controls com en el desequilibri, evidenciant que necessita molt més rodatge després de quatre mesos d’inactivitat. Sergi Roberto i Rakitic, els reforços de la segona part, no van acabar de donar solidesa a l’equip, que va acabar cedint en els últims cinc minuts i permetent que el Celta tingués les darreres ocasions del partit.

L’eliminatòria es resoldrà dijous vinent al Camp Nou (20.30 h), en un duel on, molt possiblement, no fallaran les primeres espases del Barça.

stats