Fer pinya com a únic model de supervivència
El Barça signa un pacte de no agressió intern per seguir competint pels títols que queden
BarcelonaEliminats a la Supercopa, eliminats a la Copa, una plaga de lesions, un canvi d'entrenador i foc creuat entre el vestidor i els gestors del club. El Barça està vivint una temporada que sembla destinada a anar pel pedregar. El KO a San Mamés ha tornat a posar la plantilla en el punt de mira, sigui per la planificació esportiva o pel rendiment que ofereixen els futbolistes. Encara que, en línies generals, fos un bon partit, va tornar a faltar punteria, un mal endèmic aquesta temporada, accentuat encara més des de la lesió de Suárez. A l'equip només li queden dues competicions: la Lliga, on el Madrid ha agafat la directa, i la Champions, que tant se li encalla a l'equip últimament. Són les més prestigioses, però també les més difícils. I l'entorn tem perquè, lluny de competir-les, s'escapin més aviat que tard. Per això l'entitat va intentar demostrar unitat després de la derrota a Bilbao, encara que sigui per trampejar amb la millor cara possible el tram final de temporada.
La setmana començava amb les declaracions d'Abidal –el secretari tècnic culpava la plantilla de la destitució de Valverde– i la resposta imminent de Messi –dient-li que ell havia d'assumir la responsabilitat del seu càrrec i no excusar-se en els altres–, un incident que va estar a punt de costar-li el càrrec al secretari tècnic. Finalment, i en un intent de fer les paus, tothom viatjava cap a Bilbao, president inclòs. Una expedició al complet, com correspon a uns quarts de final de Copa, tot i que aquesta vegada l'objectiu era, també, aprofitar la sortida a San Mamés per refredar els ànims i cosir un club on quasi tothom estava anant per lliure.
La sensació posterior al viatge és que les diferències són irreconciliables. Fins ara els resultats, en general positius, mantenien el vaixell a flor d'aigua. Ara ja no. La pilota no entra, els títols s'escapen i l'edifici trontolla. Enmig del caos, tothom s'ha cregut amb dret a dir-hi la seva i utilitzar els mitjans informatius per defensar el seu hortet. La junta no amaga el malestar cap als jugadors pel que consideren un rendiment inferior a les seves possibilitats. I els jugadors acusen els directius i els executius de desgovern. I a això s'hi afegeixen discrepàncies greus de criteri, tant als despatxos nobles com al vestidor del Camp Nou.
Però en aquest clima de guerra freda s'ha signat un pacte de no agressió, vàlid fins a final de curs. O, almenys, fins que hi hagi una nova sotragada esportiva. "Ens hem d’ajudar i no ens hem de tirar la merda entre nosaltres. Ja ens la tiren prou des de fora…", apuntava Jordi Alba. "Som en un moment difícil, però al vestidor hi ha tranquil·litat i confiança per poder guanyar els dos títols que queden", afegia Gerard Piqué. "Valoro molt la lluita, l'esforç i l'ambició. La força i les ganes dels jugadors m'animen perquè així aconseguirem molts èxits", tancava Josep Maria Bartomeu.
Cada partit és una final
El club ha arribat a un punt on cada partit és una final. A la Lliga, on el Barça va desaprofitar la bala del clàssic per distanciar-se del Madrid, s'ha vist tres punts per darrere dels blancs després del canvi d'entrenador. I a la Champions el Nàpols es prepara per buscar els punts febles d'un equip que s'ha quedat orfe de gol. La part positiva de l'eliminació a la Copa és que Setién tindrà dues setmanes netes per inculcar el seu sistema als jugadors. Ha guanyat temps, encara que sigui a canvi d'una competició on els blaugranes havien arribat a la final en nou de les últimes onze edicions.
En el terreny executiu no s'esperen canvis i Éric Abidal mantindrà el càrrec de secretari tècnic, encara que hagi minvat la confiança amb alguns pesos pesants del vestidor. I tot mentre augmenta la pressió sobre el president Bartomeu perquè avanci les eleccions, previstes per al 2021, a aquest estiu, una posició que, ara per ara, el màxim mandatari descarta. I més sense que s'hagi resolt el cas Neymar-DIS, que està pendent de judici a l'Audiència de Barcelona.
El club, que s'aferra als bons minuts de futbol exhibits contra l'Athletic Club, creua els dits perquè la pilota entri i el Barça es mantingui viu a la Lliga i a la Champions. Potser sense guanyar cap dels títols, però almenys competint fins al final. A l'entitat s'opta per fer pinya com a únic model de supervivència, a l'espera que la moneda caigui de cara o sigui definitivament creu. L'hivern al Camp Nou pot fer-se etern.
