El Barça torna a ser el màxim golejador de la història

BarcelonaTemporada 1962-63. Al Barça no li van gaire bé les coses a la Lliga. Fa temps que l’equip de les Cinc Copes ha quedat enrere i el Reial Madrid va pel camí de guanyar el seu tercer títol consecutiu. El 16 de desembre del 62 els blaugranes perden a Saragossa (2-1) i queden setens en la classificació, amb només cinc victòries en 12 partits. Tot i això, mantenen un liderat honorífic: el de màxim golejador. És l’última vegada. Una jornada després, i malgrat el triomf al Camp Nou contra el Còrdova (2-1), el Madrid goleja l’Osasuna (5-0) i passa a ser el més anotador de tots els temps. Una estadística en què es manté al capdavant durant més de 57 anys. Fins dissabte, quan amb la maneta del Barça a l’Eibar (5-0) i la derrota dels blancs al Ciutat de València (1-0) es va girar la truita. El Barça suma 6.151 gols a la Lliga, un més que el Madrid.

Pas a pas, partit a partit, gol a gol, el Barça ha anat eixugant una diferència que els dies 5 de maig i 2 i 30 de setembre del 1990 va arribar a ser de 139 gols a favor del conjunt de Chamartín. Era el Madrid de la Quinta del Buitre, que tenia en el mexicà Hugo Sánchez la seva punta de llança. Però el 1990 va començar a funcionar el Barça de Cruyff. Va néixer el Dream Team i els blaugranes van començar a curar-se de tots els mals i a espantar els fantasmes que havien perseguit històricament l’entitat. La temporada 1990-91 va significar un punt d’inflexió que va culminar dissabte amb el pòquer de gols de Leo Messi i la diana final d’Arthur Melo.

El Barça i el Madrid són dos dels tres clubs que sempre han jugat a Primera. Però el tercer, l’Athletic Club, tot i portar també 89 temporades a l’esquena, tan sols ha pogut sumar 4.737 dianes. La diferència entre blaugranes i merengues es va mantenir més o menys igualada en els primers anys de competició. El Barça va dominar lleugerament l’estadística anotadora durant la República i el Madrid, en els primers anys del franquisme, es va posar al capdavant. Però va arribar una dècada daurada al barri de les Corts, la dels anys cinquanta. El Barça de la temporada 1951-52 va passar a la història com el de les Cinc Copes: es va endur la Lliga, la Copa, la Copa Llatina, la Copa Eva Duarte i el Trofeu Martini & Rossi.

El Barça de les Cinc Copes

Aquell Barça de Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón, que va immortalitzar Joan Manuel Serrat a Temps era temps i que va fer petit el camp de les Corts, també va passar ser el més golejador de tots i el 21 de febrer del 54, precisament després de passar per sobre del Madrid (5-1) en el derbi -aleshores se’n deia així, del clàssic-, va passar a tenir un màxim avantatge de 50 dianes a favor. Aquesta diferència va anar minvant a mesura que els blancs recuperaven el seu estatus de campió i començaven els “14 anys de passar gana”, que cantava La Trinca a Botifarra de pagès.

Les històries enregistrades en blanc i negre i cantades uns anys després, sobre aquell Barça amb penúries i victimista, sempre pendent dels àrbitres, van començar a quedar enrere el 1990. Fins aleshores, només en les èpoques de Cruyff com a jugador (1973-78) i de Maradona (1982-94) els blaugranes havien pogut retallar distàncies -en gols i en títols-. Però va arribar el Dream Team i va canviar la dinàmica. Dels 139 gols a favor dels blancs a un a favor del Barça en només trenta anys.

L’aposta pel joc ofensiu ha donat els seus fruits al Camp Nou. El club viu des del curs 1990-91 l’etapa més gloriosa de la seva història. Els gols són només una eina per aconseguir els trofeus. En aquestes tres dècades han caigut les cinc Champions de l’entitat, el club ha guanyat 16 de les 29 lligues disputades i en la d’aquesta temporada és, de moment, el líder.

Del Dream Team a Messi

A la dècada dels 90 el Barça va passar dels 139 gols de desavantatge a només 42. O sigui, va fer deu gols més de mitjana en cada Lliga. Després els blancs van tornar a agafar avantatge, aprofitant un període poc prolífic al Camp Nou -el final de Núñez i l’etapa de Gaspart com a president- i l’època del Madrid galàctic. Però amb l’arribada de Rijkaard i, sobretot, amb l’aparició de Leo Messi (2004) i la revolució de Guardiola a la banqueta (2008), el Barça ha eixugat la diferència.

No es podria explicar aquest últim tram sense Messi, que en Lliga ha anotat 439 gols en 472 partits (627 en 714, comptant totes les competicions). Però, a banda de la seva efectivitat, al Madrid també l’ha penalitzat la baixa de Cristiano Ronaldo. El portuguès, el màxim enemic futbolístic de Messi, feia les maletes cap al Juventus l’estiu del 2018. El Barça ha mantingut la ratxa golejadora, però els blancs no. En aquesta temporada i mitja, el Barça ha marcat 152 dianes i el Madrid tan sols 109. Aquesta és la diferència. El Barça té el gol. El Barça és el líder.