BARÇA

Un Gamper per fer gala dels recursos (3-0)

Els blaugranes superen el Boca Juniors i posen el punt final a la pretemporada

El Barça 2.0 d’Ernesto Valverde ja funciona. El segon capítol del projecte va posar ahir fi a la pretemporada amb la conquesta del Trofeu Joan Gamper (3-0). El Boca Juniors va confirmar la seva condició d’espàrring per dibuixar un banc d’experiments. Només les espurnes de genialitat de Leo Messi i Coutinho van justificar la festa del Gamper, cada vegada més allunyada de la seva essència històrica. L’agressivitat i l’orgull propi dels argentins va durar dos minuts. Va ser l’únic moment que va arraconar el seu rival a peu de porteria. Un miratge. El Barça de seguida es va apoderar de la possessió, el mig del camp i els espais. L’equip va jugar ample, reactivant les bandes. Sembla que aquest serà un punt de la pissarra de Valverde, que recupera el sistema 4-3-3. És el vedat de caça d’Ousmane Dembélé i Malcom. El seu duel es preveu interessantíssim. El francès és el crac, però no es pot adormir. No pas aquesta temporada.

L’ex del Girondins segueix defensant els seus minuts amb regateig, velocitat i gol. Ahir va celebrar la seva reaparició amb la primera diana de l’equip, la segona amb la samarreta blaugrana. La del Barça és la “plantilla curta” -com la va batejar Valverde- menys curta i més competitiva de les últimes temporades. La hipòtesi inicial de treballar amb un grup reduït de jugadors d’elit i anar incorporant talent jove de la plantilla ha mutat en un vestidor amb superàvit. De fitxes i de talent. Des de la porteria, amb la dualitat Ter Stegen-Cillessen, fins a la posició de davanter centre.

La titularitat de Munir va incendiar encara més la situació de Paco Alcácer. El valencià es va quedar fora de la convocatòria a Tànger i ahir va disputar la segona part. Sembla que, si no hi ha Luis Suárez, tampoc hi haurà Alcácer. I no és que Munir estigués brillant. L’esquerrà va passar totalment desapercebut, molt expeditiu i poc pràctic. Va voler demostrar coses i va acabar passant de puntetes pel partit. L’element que ha de lluir en aquest Barça és el mig del camp. L’estil, però, també evoluciona. Fins i tot en la fase del joc sagrada dels catalans també hi ha matisos en les rotacions. Arturo Vidal apunta a tenir un paper important, per experiència i categoria, però no en el lloc de Sergio Busquets. El xilè va debutar ahir a l’estadi culer de migcentre, per davant d’Ivan Rakitic, que va assumir la funció de l’internacional espanyol.

Vidal va fer de Paulinho, confirmant que aquest estiu el Barça ha fet un canvi de jugador per jugador. La seva capacitat de combinar i treballar sense pilota millora la versió del brasiler. L’equip guanya en solidesa, especialment quan l’ex del Bayern es col·loca a la banda de Messi, cobreix els seus espais i suma defensa en una zona que tradicionalment no en té. Messi és Messi, també amb els seus peròs. L’argentí està fi i sembla que té l’ambició intacta. Les seves corregudes deixant enrere futbolistes van ser una constant. En una d’elles va batre Andrada amb un toc suau, marca de la casa. Si el líder agafa aquest ritme, el Barça creix en perill i superioritat. La presència de Coutinho l’allibera en els metres finals. Coutinho no és Iniesta. Tampoc és un interior natural, i haurà d’esforçar-se per conquerir la posició, però té tanta qualitat que pot fer futbol des de qualsevol punt del camp.

L’únic aspecte de debat del Barça va ser, una vegada més, la concessió d’oportunitats. La línia defensiva va estar bé tallant. La davantera del Boca, amb un físic qüestionable, no seria el test més exigent. La tornada de Samuel Umititi sempre s’acaba notant. El 23 va tornar al costat de Gerard Piqué després de conquerir el Mundial de Rússia i demostrar, encara una mica més, si era possible, que és un dels defenses del moment. Comença la posada a punt de la parella de gala, al costat de Sergi Roberto i Mirada. Valverde va posar a prova el jugador del filial al costat dels titularíssims. Era un amistós, però també una titularitat i una prova de foc davant l’afició local. L’andalús és una perla que ha de començar a ser una realitat a l’altura, com a mínim, del rol de Lucas Digne. I potser ja ho és en la línia de Roberto, eficient, més que no pas en la d’Alba, un superdotat que combina físic i lectura de joc. Un recanvi de garanties i la llei de dos homes per posició. Que el Barça seguís alimentant el seu control amb el pas dels minuts, onze canvis després, diu molt del ventall de recursos que té. Rafinha és el primer del pla B. El brasiler va tancar el partit amb un gol que ho tenia tot: control, paret, esprint, barret al porter i xut a porta buida per fer el 3-0.

Més continguts de