AL SOCI NO SE’L POT ENGANYAR...

Bartomeu i els presos polítics

"M’agradaria que per Lledoners o per Puig de les Basses, abans que hi anés una figura que viu a més de 1.300 quilòmetres de distància, hi hagués passat el president del Barça"

Quan vaig veure la fotografia de Pep Guardiola sortint de Lledoners, després de visitar els presos polítics, vaig pensar que m’hauria agradat que hagués sigut l’entrenador del Barça qui hagués tingut aquest gest humà. Però no, havia de ser Guardiola, l’entrenador del City, qui se signifiqués d’aquesta manera. Com en tantes altres ocasions. Però, ben mirat, Ernesto Valverde tampoc té la culpa del que faci el de Santpedor. La llarga ombra de Guardiola sobre tot el barcelonisme no té per què castigar el tècnic basc. A Valverde no se li poden demanar coses que a ell no li pertoquen, per molt que estimi aquesta terra i se la senti seva. Haurien de ser d’altres.

M’agradaria que per Lledoners o per Puig de les Basses, abans que hi anés una figura que viu a més de 1.300 quilòmetres de distància, hi hagués passat el president del Barça. Si cal, amb la mateixa discreció amb què va visitar el seu amic, l’expresident Sandro Rosell. Anar a veure els presos polítics no seria posar-se al costat de l’independentisme, que això no li pertoca al Barça com a institució, sinó posar-se al costat de la majoria de la societat catalana amb un gest humà de respecte i complicitat. Pel que representa el Barça a Catalunya, una entitat que traspassa l’esfera esportiva, aquesta visita hauria de ser pràcticament un deure institucional. I de coherència. El club ha repetit una i mil vegades que estarà al costat del que la majoria del poble de Catalunya decideixi. De fet, estatutàriament està escrit que el Barça té “una tradició permanent de fidelitat i servei als socis, als ciutadans i a Catalunya”. Bartomeu, sense anar més lluny, ho ha verbalitzat molts cops.

Agafis l’enquesta que agafis, 3 de cada 4 catalans tenen clar que la presó preventiva és una barbaritat. Estic segur que aquest 75% de catalans representa a ulls de tothom aquesta majoria del poble de Catalunya. Per això aquest gest encara és més necessari. Seria traduir en fets les paraules del mateix Bartomeu, que, com diuen al club,ha apujat el to en els últims discursos demanant l’alliberament dels presos polítics.

No entenc per què a les paraules de Bartomeu no les acompanya una visita institucional per situar el Barça on ha de ser: allà on són la majoria de catalans. No són 1.300 quilòmetres, president. Si la fotografia no es produeix, acabaré pensant que la imatge fa por. Que les paraules són només paraules.

Més continguts de