El vot electrònic divideix el Barça

BarcelonaLa secretària Maria Teixidor va dedicar una bona estona a justificar per quins motius no era convenient implementar encara el vot electrònic al Barça. Però, en un gir de guió inesperat, va tancar la seva intervenció dient que la directiva en bloc hi votaria a favor. Una situació tan sorprenent que va provocar que un soci li preguntés si havia de votar que sí o havia de votar que no. Al final va guanyar el sí, però només amb un 60% dels vots. Va ser un suport insuficient, tenint en compte que, al tractar-se d’una modificació estatutària, calien dos terços de l’assemblea.

El vot electrònic era un punt incòmode per a la directiva que presideix Josep Maria Bartomeu. En públic, la junta sempre s’hi ha mostrat a favor “així que els requisits tècnics i legals ho permetin”. Ara bé, de portes endins, el discurs sempre ha sigut molt més conservador. Per això, quan Víctor Font va aconseguir les signatures necessàries per incloure aquest punt a l’assemblea -en un moviment que s’explica, també, en clau electoral-, als despatxos nobles més d’un va arrufar el nas.

A la junta li feia falta una resposta intel·ligent que li permetés frenar-ne la implementació imminent sense caure en un discurs obscur que el pogués perjudicar en les pròximes eleccions, previstes com a molt tard l’estiu del 2021. Amb Jaume Masferrer -cap de gabinet de Bartomeu- al capdavant, la solució passava per donar suport a la mesura i mirar de crear un clima de desconfiança perquè, en el global, la votació sortís que no. Oli en un llum. En una assemblea amb una participació molt baixa, va rebre el sí de 359 socis, inclosa la directiva. Va guanyar per majoria simple, però es va quedar a 58 vots dels 417 necessaris. Els 173 vots negatius i els 67 en blanc van frenar una proposta que havien validat “més de 5.000 socis”, lamentava Font després de l’assemblea, qualificant l’actuació de la junta com un “acte de cinisme”.

En realitat, encara que s’hagués imposat el sí, el vot electrònic tampoc s’hauria pogut implementar encara en les eleccions a la presidència. D’entrada, perquè la nova llei de l’esport encara no s’ha aprovat -està en tràmit parlamentari- i, segons fonts del club, per aquest motiu la Generalitat no hauria validat la modificació estatutària que proposava Font.

Mentre el 2018 semblava que els compromissaris només estaven interessats en la reforma de l’escut, aquest 2019 semblava que només interessaven les medalles de Franco -retirades gairebé per unanimitat- i el vot electrònic. Una assemblea que començava a la tarda, i no al matí, com era habitual, fet que provocava moltes crítiques d’uns socis que haurien preferit més temps per esplaiar-se.

Inicialment era el vicepresident Jordi Cardoner -vicepresident de l’àrea social- qui havia de defensar la postura de la directiva, però finalment va ser la secretària Maria Teixidor qui va exposar la tesi dels rectors del club. La tesi era que el Barça “portava quatre anys” defensant aquesta mesura, però que si no ho havien portat fins ara a l’assemblea era per una qüestió de “fiabilitat”. Més explícitament, Teixidor va recordar que en alguns països com Alemanya s’havia prohibit i que fins i tot “el Parlament Europeu reconeixia problemes per garantir la identitat del votant o la seguretat en el recompte”. A més, va posar en qüestió l’empresa Scytl, que va proposar Font, explicant que es va utilitzar a la Cambra de Comerç i va acabar amb 20 demandes per irregularitats.

La seguretat, el cavall de batalla

Font, que va rebatre la qüestió de la seguretat enumerant alguns països o institucions que ja utilitzen el vot electrònic sense problemes, va assegurar que no tenia cap compromís amb Scytl i que l’havia proposat únicament per la seva condició de ser una multinacional catalana. El precandidat va recordar que les eleccions del Barça mai havien passat del 53% de participació i va afegir que el Barça no seria “una democràcia plena” fins que es posin facilitats perquè els 80.000 socis de fora de Barcelona puguin votar. “Des del 2003 que tots els presidents parlen del vot electrònic, però cap l’ha implementat. I això és perquè al poder ja li va bé una participació baixa”, afegia després d’una votació amarga en què va guanyar en vots però no va poder executar la seva proposta.

En aquest punt, i a l’espera de l’aprovació de la nova llei de l’esport i de tornar a votar en assemblea sobre el vot electrònic, el president Bartomeu explicava en el torn de preguntes que, molt possiblement, als pròxims comicis hi haurà col·legis electorals a Girona, Tarragona i Lleida, com a mesura per afavorir la participació.

Bartomeu reivindica la “fortalesa econòmica”

La directiva blaugrana no va tenir problemes per aprovar els comptes de la temporada passada ni els pressupostos d’aquest curs, en què se superaran els mil milions d’euros de facturació (1.047), dues propostes que van rebre més del 80% del suport. Alguns socis van criticar que s’haguessin disparat les despeses (aquest any el pressupost preveu que siguin de 1.007 euros) o que s’haguessin demanat diversos crèdits per pagar jugadors i nòmines. Bartomeu va respondre reivindicant la “fortalesa econòmica” d’un club que acumula vuit anys en positiu.